La Comissió Europea encara setmanes complicades en la seva relació amb l’agroalimentari del continent. Després de les petites reformes a la política agrària comuna del període 2027-2032, introduïdes a instància del govern espanyol, l’executiu comunitari ha presentat aquest dimecres el text legal definitiu de l’acord comercial amb el Mercosur, la gran espina que punxa Brussel·les des de l’inici del segle. Després de 21 anys de negociacions i negatives rotundes per part de diversos països membres, l’administració Von der Leyen va desbloquejar el pacte amb el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai el passat mes de desembre. D’ençà que treballa en un document pactat que aconsegueixi penetrar el búnquer dels tres principals opositors: França, Polònia i Itàlia; tots tres entre els membres amb una pagesia mobilitzada més potent. A tal fi, el Col·legi de Comissaris ha llançat el document definitiu per aprovar el projecte, que encara haurà de passar pel Consell Europeu i per l’Eurocambra, encara sense majories clares. Per evitar el ‘no’ dels crítics, hi han introduït diverses concessions, com ara un reforç de les salvaguardes al camp o una major vigilància sobre els productes agrícoles importats, especialment pel que fa a la producció bovina.
El document evidencia els esforços de la Comissió per accelerar l’aprovació de l’acord comercial. La protecció del sector primari local, així, hi pren especial protagonisme. El comunicat emès per l’executiu destaca els beneficis per al sector agroalimentari del continent, que podria assolir un augment “pròxim al 50%” de les exportacions gràcies a la reducció “substancial” d’aranzels cap a quatre mercats en creixement. Els Comissaris, a més, han doblat les proteccions a “totes les sensibilitats europees” dins el sector agropecuari. El pacte recull “salvaguardes robustes” per als productes més sensibles a l’obertura al mercat brasiler i argentí; principalment la ramaderia bovina. En aquest sentit, Brussel·les proposa aprovar, en paral·lel a l’acord, una llei que “operacionalitzi les proteccions bilaterals” que ha d’incloure el tractat. La regulació “busca protegir els sectors agrícoles europeus més crucials, reconeixent les preocupacions dels pagesos europeus”. Val a dir que la potencial normativa hauria de comptar també amb l’aquiescència dels signants llatinoamericans.
La llei addicional, segons han explicat els Comissaris després d’aprovar l’entesa, obligarà la Comissió a vigilar el rendiment dels productes especialment sensibles, i informar regularment els països membres i a la resta d’institucions comunitàries de l’estat del mercat. Entre les branques agràries que s’espera que estiguin incloses en aquesta segona capa de protecció destaca el boví, però també l’aviram, el sucre o l’arròs. Quan es detectin “distorsions” en el mercat provocades per l’entrada de mercaderies estrangeres -provinguin del Mercosur o d’altres regions amb fronteres comercials obertes amb Europa-, Brussel·les activarà la nova “xarxa unitària de seguretat”. Es tracta d’un mecanisme vinculat a la PAC, amb un pressupost de 6.300 milions d’euros destinats a ajudar els agricultors i ramaders afectats per aquests desequilibris internacionals. La dotació d’aquest paquet, segons confirma la CE, dobla l’actual reserva agrària dels 27. També atorgarà a l’executiu la capacitat d’aplicar mesures específiques si un mercat pateix disrupcions evidents, com ara un augment del 10% de les importacions o una caiguda del 10% del preu.
Polèmica per l’entrada en vigor
Després de dècades de negociació, la Comissió busca aprovar el text com més aviat millor. Així, pretén que la part comercial de l’acord, sobre la qual té competències exclusives, entri en vigor de forma exprés. En concret, la primera aprovació només necessitaria una majoria qualificada dels estats membre i una majoria simple dels eurodiputats, una fita més que assolible per als Comissaris, atès que la majoria de governs i grups polítics de la Cambra ja s’han mostrat favorables a l’entesa. La resta de mesures es posarien en marxa més endavant, un cop cadascun dels 27 hagi ratificat el tractat internament. El mecanisme triat per Von der Leyen ha aixecat polseguera entre els diputats dels grups de l’Esquerra Europea i dels Verds, que ja han amenaçat de portar el procediment al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Un cop estigui en funcionament la nova política comercial, ha destacat Von der Leyen, estarà vigent la “zona de lliure comerç més gran del planeta”, amb un mercat conjunt de 700 milions de consumidors potencials. Segons els càlculs de Brussel·les, la nova activitat empresarial a partir del pacte podria crear més de 440.000 llocs de treball, i esperonaria un augment de les exportacions pròxim al 40% cap a la regió. Els aranzels, com destaca l’executiu, són sovint “prohibitius” entre les dues regions, amb tarifes de més del 35% als automòbils o del 20% a la maquinària industrial. D’aquesta manera, les firmes europees tindran el camí lliure per “invertir en cadenes de subministrament clau”, com ara les primeres matèries crítiques, sense perdre els beneficis de la regulació local. “Els negocis i l’agroalimentari europeu rebran immediatament els beneficis d’aranzels més baixos i costos limitats, contribuint al creixement econòmic i la creació d’ocupació”, ha celebrat Von der Leyen.
