Aragonès tanca el suport dels agents socials als pressupostos

El Govern està fent mans i mànigues per intentar aprovar els pressupostos de l’any que ve a temps. En aquesta batalla pels comptes, Pere Aragonès, s’està reunint amb partits i agents socials per intentar seduir-los i que es mostrin a favor dels pressupostos iniciats per Jaume Giró i tancats per Natàlia Mas. Aquest dilluns ha estat el torn dels agents socials, que han signat un pacte amb CCOO, UGT, Foment del Treball i per impulsar l’economia del país a través de 5 grans eixos. Aquests eixos de treball ha estat l’impuls a l’activitat productiva i la indústria, la promoció de polítiques d’ocupació, l’aprovació de diferents mesures en l’àmbit de formació i qualificació professional, establir mesures en l’àmbit de la protecció social i consolidar i reforçar el Consell del Diàleg Social i la Comissió de Seguiment del mateix consell.

Entre els acords tancats amb els agents socials catalans, el Govern s’ha compromès a garantir l’execució de la totalitat dels imports consignats en el Pacte Nacional per a la Indústria (PNI), que de cara a l’any que ve haurien de ser 680 milions d’euros. Alhora, s’ha acordat que s’establirà, com ja estava previst, una supervisió exhaustiva de l’execució del PNI per assegurar-ne la implementació. En total hauria d’invertir-se un import total de 3.270 milions d’euros.

Pel que fa a les polítiques d’ocupació, les dues parts han acordat desenvolupar concertadament l’eficiència i la qualitat de les Polítiques d’Ocupació mitjançant l’enfortiment del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) a través d’una partida de quasi 600 milions d’euros als comptes de 2023. Tot plegat hauria de garantir “l’eficiència i una dotació de personal i de recursos suficient per facilitar l’orientació, intermediació i qualificació” que els agents socials i les empreses fa temps que reclamen. Dins d’aquestes polítiques hi podem trobar la lluita contra l’atur estructural, els reptes del teixit productiu davant la transició verda i digital o l’envelliment demogràfic.

Protecció social

Una part important per aconseguir el suport dels agents socials als pressupostos ha estat la protecció social, sobretot en temps de crisi com els actuals. En primer lloc, el Govern s’ha compromès a actualitzar l’IRSC en un 8% fins als 615 euros/mensuals. Si finalment es porta a terme, aquesta serà la primera actualització des de l’any 2010 i situaria l’IRSC a nivells superiors al de l’IPREM. En segon lloc, Aragonès s’ha compromès a reclamar a l’Estat que traspassi la gestió de l’Ingrés Mínim Vital (IMV). En aquestes reclamacions també s’hi han d’incloure el reconeixement, el control, la modificació, l’extinció i la revisió d’aquesta prestació, així com la gestió i tramitació dels corresponents procediments.

En segon lloc, el Govern també s’ha compromès a enfortir el sistema de salut català augmentant la partida pressupostària del Departament de Salut. Dins d’aquest augment dels recursos per Salut, el principal augment anirà destinat als serveis d’atenció primària i a les condicions dels professionals del sistema. Alhora, s’instarà a l’Estat a recuperar i consolidar el finançament addicional amb motiu de la covid, “com la via més immediata per fer front al seu infrafinançament crònic”.

Formació i qualificació professional

Un dels aspectes clau per al futur de l’economia catalana és la formació. Ja fa anys que el teixit empresarial assegura que no troben el personal adequat pels llocs de treball que ofereixen. És per això que els agents socials i el Govern han pactat promoure i impulsar al llarg del 2023 l’Informe General de Prospecció, que ha de servir per incrementar l’oferta de places de formació professional a Catalunya i que aquesta, alhora, s’ajusti a les necessitats de la demanda de les empreses. A més d’aquest informe, el govern destinarà un total de 14,5 milions per garantir que l’increment de places d’FP d’aquest curs es manté de cara a l’any que ve.

Per últim, agents socials i Govern han convingut establir un calendari de reunions trimestrals de la Comissió de Seguiment del Consell de Diàleg Social, per tal de poder monitorar i fer el seguiment de les mesures i les decisions acordades. Dins d’aquesta comissió, s’hi inclouran el seguiment del desplegament de les infraestructures del país, les possibles mesures per fer front a l’impacte de la inflació, les ajudes per compensar l’increment de la despesa energètica, la transformació del model energètic i les polítiques de generació i estalvi energètic o l’estat d’execució dels Fons REACT i Next Generation a Catalunya.

“Un acord històric”

Després de signar l’acord el president Aragonès l’ha qualificat “d’històric i transcendent” per l’enfortiment del diàleg social i la concertació perquè i perquè “mai el Govern havia implicat directament els sindicats i les patronals en l’elaboració del pressupost”. El cap de l’Executiu també ha assenyalat com a històric el contingut de l’acord, perquè incorpora “mesures ambicioses”.

En aquesta línia, Aragonès ha volgut agrair a totes les parts implicades per la seva “empatia, generositat, vocació transformadora i responsabilitat de país” i els ha demanat que ajudin a aconseguir que aquest pressupost “sigui una realitat”. Alhora, ha afegit que la proposta de pressupost que està treballant el Govern “és molt més de país”, ja que recull un consens molt ampli, transversal de les necessitats de Catalunya. Per últim, el president ha confiat que aquesta unió d’esforços en el pressupost “es tradueixi en el suport polític i parlamentari necessari perquè sigui aprovat al Parlament”.

La política no pot fallar

Després de l’acord, els quatre agents socials han sortit a valorar el contingut. El primer a fer-ho ha estat el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, que ha reclamat a tot l’arc parlamentari que es posi d’acord per tal de tirar endavant aquests comptes. Concretament, ha assegurat que el consens és possible i que si sindicats i patronals han deixat enrere les desavinences els partits també haurien de poder. A més, tenint en compte el contingut de l’acord, Pacheco, ha celebrat l’augment del 8% de l’IRSC, l’enfortiment del diàleg social en temps de crisi i l’augment de les partides de Salut. Amb tot, Pacheco ha considerat que els acords als quals s’ha arribat permetran la millorarà de l’escut social a Catalunya.

Per l’altra part, el secretari general de la UGT, Camil Ros, ha subratllat que “cada mes sense que es presentin els pressupostos és un mes en què la gent tindrà menys drets socials” i ha reclamat un major ritme en la negociació. En aquesta línia, ha assegurat que existeix l’aritmètica parlamentària per a aprovar els comptes públics de 2023 i ha demanat als partits que “deixin la calculadora electoral de costat”. Per últim, Ros ha tornat a comentar que la sortida de Junts del Govern ha permès que hagi pogut “negociar i influir en els Pressupostos de manera important”.

Per la seva part, els representants de les patronals també han reclamat un acord polític per tirar endavant els comptes del 2023. El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, i el secretari general de Pimec, Josep Ginesta, ho han assegurat després signar l’acord amb el Govern. Per una banda, Sánchez Llibre ha assegurat que seria “una immoralitat i una irresponsabilitat” prorrogar els pressupostos i que l’acord signat és, en les seves paraules, un pas rellevant perquè no es faci.

Ginesta, per la seva part, ha assegurat que Pimec “no vol” una pròrroga dels Pressupostos i que cada dia sense els nous comptes és un dia en què es perden oportunitats i capacitat de regenerar l’economia. “No podem perdre ni un minut, ni una hora ni una setmana per a poder consensuar pressupostos”, ha assegurat. Alhora, ha reclamat al Govern i als grups parlamentaris que treballin per a generar espais de confiança perquè la negociació tiri endavant.