Aquesta setmana s’ha filtrat a la premsa que als despatxos de la Generalitat Valenciana hi ha arribat una manifestació d’interès per instal·lar una gran fàbrica de muntatge de cotxes elèctrics. El timing d’aquest rumor i les seves característiques inevitablement porten a pensar en la possibilitat que es tracti d’una fàbrica de Tesla – en el seu llenguatge, la “Gigafactory València”. Seria la segona a Europa després de la de Berlín, i és un projecte necessari per fabricar el Model 2, el petit utilitari pel mercat europeu.
És comprensible que el rumor d’una Gigafactory València desprengui gran expectació. La fàbrica de Nevada (Estats Units) ha suposat una inversió de 6.200 milions de dòlars i la creació de 10.500 llocs de treball directes. La seva construcció va generar 21.000 llocs de treball temporals, i s’estima que l’impacte econòmic indirecte és de 28,2 vegades la subvenció rebuda en aquella ocasió. Més de 4.000 empreses, la majoria d’elles pimes de proximitat, han tingut algun tipus de relació mercantil amb la gigafactoria de Tesla a Nevada. En els seus primers tres anys d’operativa, la planta de Nevada ha generat 118 milions de dòlars en impostos. Si bé no podem traslladar de forma literal aquests números a una hipotètica Gigafactory València, ens serveixen per entendre l’abast de l’oportunitat de desenvolupament regional, creació de llocs de treball i efecte multiplicador econòmic que està potencialment sobre la taula.
L’elecció del País Valencià per ubicar-hi una gigafactoria no seria casual: es tracta d’una de les comunitats autònomes que té més experiència i recorregut en el marc regulador específic pels anomenats projectes estratègics. La Generalitat Valenciana pot decidir en un termini rècord de quinze dies després de rebre una manifestació d’interès d’aquestes característiques, etiquetar-la com a Projecte Territorial Estratègic (PTE), la qual cosa permet la venda directa de sòl públic amb molta més agilitat que el tràmit habitual, exempció de llicències, exempció de càrregues urbanístiques, avantatges fiscals i preferència en la tramitació administrativa. Els afortunats PTEs passen per les diferents taules de l’administració a tota velocitat, compten amb “perseguidors” que vetllen per la seva velocitat administrativa i estan exempts del característic garantisme jurídic excessiu que pesa sobre la majoria de tramitacions industrials a les diverses autonomies espanyoles.
Per les característiques de l’efecte multiplicador d’una potencial Gigafactory València, no hi ha cap dubte que seria immediatament declarada com un PTE per la Generalitat Valenciana. És lloable que sigui així, altrament els terminis habituals portarien sense cap dubte a que Tesla optés per una altra regió europea més alineada amb els terminis d’execució que requereix una actuació d’aquestes característiques, que condiciona el llançament comercial d’un model de vehicle en un context extremadament ràpid i competitiu – els utilitaris elèctrics xinesos arriben a Europa a una velocitat de gairebé un model nou cada mes. Tot i així, aquest escenari ens hauria de despertar algunes preguntes. Les empreses que no tenen la sort d’anomenar-se Tesla, les pimes valencianes amb plans de creixement, tenen menys drets? Per què han de tolerar tramitacions que poden tranquil·lament doblar o triplicar els terminis d’un projecte com el de la Gigafactory València? Si s’identifica que l’excessiu garantisme jurídic frena la tramitació de les iniciatives empresarials, no seria més adient solucionar les raons de fons per a tots els projectes enlloc de crear una administració a dues velocitats, que classifiqui els expedients entre guanyadors i perdedors?
El País Valencià no és un cas aïllat. La normativa d’Aragó també contempla la figura dels Proyectos de Interés General de Aragón (PIGAS), declarables de forma discrecional per part del Gobierno de Aragón, com la nova macroplataforma del gegant alimentari BonArea a Épila. A Catalunya, la nova Llei de Facilitació Econòmica també contempla la declaració de projectes estratègics, que poden reduir fins a 9 mesos el termini ordinari per a la seva implantació, i gaudir d’un estalvi de fins a 390.000 euros en les taxes associades. I si tots els projectes d’ampliació industrial o arribada de noves industries fossin estratègics, enlloc de seguir empenyent cap a una administració amb dues velocitats?
