L’administració Trump ha començat amb força. El ritme de publicació d’ordres executives és esfereïdor, les negociacions per prendre el control de Groenlàndia han fet saltar les alertes a tot el continent europeu i els indults a presoners que van entrar al Capitoli el 6 de gener de 2021 han escandalitzat l’oposició. Si a tot això hi afegim els aranzels que els EUA han anunciat que imposaran sobre Mèxic, el Canadà i la Xina (i que ha promès que imposarà també sobre la Unió Europea), estem presenciant un dels inicis de mandats més hiperactius que es recorden. Però darrere d’aquesta pluja de titulars i mesures mediàtiques s’hi amaguen reformes en el funcionament del braç executiu del govern federal.
Els canvis que s’estan implementant a Amèrica segueixen el guió que es va escriure a l’Argentina. Quan Javier Milei va assumir la presidència, la situació crítica del país donava màniga ampla al govern per implementar polítiques d’austeritat no convencionals. El repte era baixar a zero un dèficit pressupostari descontrolat. Un any després, Argentina ha tancat l’exercici anual amb superàvit. Per assolir la fita, s’han activat tres palanques principals: retallar les pensions públiques, congelar la inversió en infraestructures i acomiadar personal públic sobrer. Trump i el seu equip han parat atenció als moviments de Milei i pretenen traslladat la lògica del seu programa d’austeritat al govern americà, que similarment a l’Argentina de fa un any, gasta 6 dòlars per cada 5 que ingressa.
Trump va prometre en campanya que retallaria la plantilla del govern federal. La primera mesura al respecte ha estat oferir a tots els treballadors que no estiguin relacionats amb qüestions militars o de seguretat nacional, és a dir, a un 40% de la plantilla, la possibilitat d’acollir-se a un pla d’acomiadaments que els garantirà l’equivalent de nou mesos de sou a canvi que renunciïn a la seva plaça. Si un 10% dels treballadors acceptés l’oferta, el govern federal s’estalviaria uns 10 000 milions de dòlars anuals. Malauradament, això equivaldria a només un 0,1% del pressupost. Per tant, la mesura o bé té una finalitat merament cosmètica o bé s’encara des d’una perspectiva de millorar el funcionament de la burocràcia, però en cap cas es pot considerar una mesura de reducció de la despesa.
Per altra banda, Elon Musk consolida el seu poder mitjançant el nou Departament d’Eficiència Governamental. Segons la informació oficial del compte d’X del departament, la seva activitat se centra a analitzar un per un els contractes que subscriu el govern federal per tal d’estripar tots aquells que es considerin inapropiats. Per exemple, s’han cancel·lat contractes per promoure la “Diversitat, Equitat, Inclusió i Accessibilitat”, ajudes al desenvolupament internacional, o fins i tot contractes de lloguer d’oficines d’edificis que el govern federal no fa servir, atès que gran part dels seus treballadors treballen des de casa. Gràcies a tot plegat, asseguren estar estalviant 1.000 milions de dòlars diaris. Aquestes afirmacions tan optimistes suposarien una reducció de la despesa anual d’una mica més del 5%. Ja estem parlant de quantitats significatives.
Comptat i debatut, les mesures fàcils no serviran per tornar a posar els Estats Units en una posició que garanteixi la seva estabilitat macroeconòmica. Tres quartes parts de la despesa federal sembla intocable: un quart correspon a pensions, un altre quart als programes d’assistència mèdica (Medicare i Medicaid) i un altre quart a la despesa militar, molt sensible per a la base electoral de Trump. Sembla que, de moment, Javier Milei conserva el suport dels argentins després d’un any de retallades i de recuperació econòmica. D’aquí a un any veurem si Donald Trump ha aconseguit uns resultats tan positius davant d’una estructura de despeses més enverinada políticament.
