Josep Santacreu acaba de presentar en públic Va d’Empresa, la candidatura que lidera a les pròximes eleccions de la Cambra de Comerç de Barcelona. El candidat de l’establishment -de les grans empreses i dels grans poders econòmics del país- ha definit dues línies estratègies. D’un costat, la crítica a la gestió que en aquests darrers quatre anys n’ha fet Eines de país. De l’altre, la reivindicació d’un “espai” central que no es decanta cap a cap opció política ni nacional. Santacreu, doncs, reivindica la centralitat i la transversalitat.
“Centralitat” i “transversalitat” són dos conceptes atraients i amables. Quin partit polític amb dos dits als front no els reivindicaria per a una candidatura que es volguera majoritària? El problema és qui els esgrimeix sol fer trampa i Va d’Empresa, l’opció que lidera Josep Santacreu, no n’és cap excepció.
Santacreu pot fer servir tots els arguments que li semblen adients per desautoritzar la gestió d’Eines de país. En alguns punts tindrà raó i en d’altres, com sol passar, no en tindrà tanta. O no en tindrà gens. Per exemple, és veritat que l’equip que presideix Mònica Roca ha ampliat el dèficit de la Cambra en aquests dos darrers anys. Però també cal dir que aquest repunt es deu al context econòmic derivat de la pandèmia. Els responsables de la Cambra de Barcelona van augmentar les ajudes a les empreses plenament conscients dels efectes que se’n derivarien en les finances de l’entitat.
Josep Santacreu ha afirmat també que les eleccions a cambres encara presenten dèficits democràtics perquè no recullen una gran participació. Això és cert. Tan cert com que aquesta anomalia, que es pot constatar també en les eleccions sindicals, per exemple, ja es va començar a corregir precisament arran de la presència d’Eines de país, que va animar empresaris i autònoms a interessar-se per l’entitat. Abans les cambres -totes les cambres- eren autèntics mausoleus en mans de les grans empreses. Ara hi ha una pugna que les ha obertes a altres sensibilitats i estratègies.
I és aquesta darrera certesa la que desmenteix la gran trampa de la candidatura Va només d’Empresa. Perquè mai ha anat “només” d’empresa. Perquè, com es va veure durant el procés independentista, quasi totes les empreses van prendre partit al costat de l’Estat. Algunes van canviar la seu social pressionades pels seus grans accionistes o pels fons d’inversió. Però altres ho van fer per voluntat pròpia. Perquè també les empreses a Catalunya -i a Espanya- es mouen per interessos que no són exclusivament econòmics. Mai ha anat “només” d’empresa. I ara tampoc. Ni a la cambres ni enlloc.
1 
