Quan es parla dels riscos de les finances públiques, normalment pensem en recessions, crisis financeres o, més recentment, en catàstrofes naturals. Tanmateix, hi ha un risc molt menys visible però cada vegada més rellevant. Parlem de les sentències judicials contra l’Estat.
Segons la darrera Opinió sobre Riscos Fiscals de l’AIReF, les sentències judicials van incrementar el dèficit públic en més d’11.200 milions d’euros el 2024, equivalent al 0,7% del PIB. A aquesta xifra s’hi van afegir uns altres 3.100 milions el 2025. En només dos anys, l’impacte acumulat supera els 14.400 milions d’euros.
Per entendre la magnitud del fenomen, convé comparar-lo amb la perspectiva històrica. Entre 2014 i 2025, el cost de les sentències per a l’administració central va ascendir a 19.407 milions d’euros. Això implica que més del 60% d’aquest cost acumulat es concentra només en els dos darrers exercicis.
Entre les principals causes trobem sentències relacionades amb determinats aspectes de l’IRPF, de l’Impost sobre Societats, de l’Impost sobre la Renda de No Residents, del bo social elèctric o del complement de pensions per a pares. El que preocupa l’AIReF és que aquestes resolucions sovint arriben després d’anys de litigis i que el seu cost acostuma a ser molt superior al previst inicialment.
Per exemple, la sentència sobre l’IRPF dels pensionistes procedents de mutualitats laborals va acabar generant un cost de 5.936 milions d’euros, quan les estimacions inicials apuntaven a 1.700 milions. La relativa a la reforma de l’Impost sobre Societats aprovada el 2016 va tenir un impacte de 3.048 milions, molt per sobre dels 1.200 milions previstos. En conjunt, aquestes desviacions van augmentar el dèficit en més de 5.000 milions respecte del que figurava en les estimacions oficials.
L’evidència suggereix que l’Estat continua tenint dificultats per anticipar adequadament aquests riscos. L’AIReF denuncia que la informació disponible és incompleta, dispersa i sovint infraestimada. Alguns procediments judicials rellevants ni tan sols apareixen adequadament identificats com a passius contingents en la informació pública.
Als debats pressupostaris s’acostumen a discutir amb enorme intensitat partides de despesa de pocs centenars de milions d’euros, mentre que els riscos judicials de diversos milers de milions poden romandre pràcticament fora del radar fins que la sentència és definitiva.
A més, la situació està lluny de resoldre’s. Encara hi ha nombroses reclamacions pendents sobre qüestions ja declarades il·legals pels tribunals. Paral·lelament, emergeixen nous fronts de litigació, com els relacionats amb el tram autonòmic de l’Impost sobre Hidrocarburs, la venda de participacions amb pèrdues o determinades taxes reguladores. L’AIReF adverteix explícitament que el cost continuarà materialitzant-se durant els pròxims anys.
Les solucions que planteja l’organisme són, en essència, tres. Primer, reforçar l’avaluació jurídica i financera abans d’aprovar canvis normatius importants. Segon, actuar amb més rapidesa quan hi ha indicis sòlids que una norma podria ser contrària al dret europeu o a la jurisprudència existent. I tercer, crear una base de dades pública centralitzada que permeti seguir l’estat dels principals litigis i estimar-ne l’impacte potencial.
Tot això apunta a una idea de fons que sovint passa desapercebuda. La qualitat de la regulació també és una qüestió de sostenibilitat fiscal. Quan una norma està mal dissenyada, és jurídicament dubtosa o ignora advertiments previs, el cost no desapareix. Simplement es trasllada al futur en forma de litigis, interessos de demora i sentències condemnatòries.
Les finances públiques no depenen només del que aproven els governs o del que decideixen els parlaments. També depenen, i cada vegada més, del que acaben decidint els tribunals. Les xifres dels darrers anys suggereixen que convindria començar a prendre aquest risc molt més seriosament.
