Durant les darreres setmanes hi ha hagut un gran rebombori provocat per la publicació de pàgines web que faciliten l’accés a les dades sobre qui rep diners de la Generalitat. Gerard Giménez, professional en l’ús de dades, va crear el portal subvencions.cat, un web que agafava les dades que abans eren de difícil accés i les mostrava de forma senzilla i intuïtiva. Projectes com aquest són possibles gràcies a la IA, que fa més ràpid i accessible el desenvolupament de webs. Però cal tenir en compte que això és fruit de l’esforç individual, de gent particular que de forma amateur ha volgut oferir un servei a la ciutadania. Si fos el mateix govern qui es servís d’aquestes eines per oferir un millor servei, l’impacte podria ser molt major.
Arreu del món, diferents governs comencen a incorporar la IA per a diferents usos, com ara el d’agilitzar la paperassa. Per exemple, per a demanar permisos d’obres a l’ajuntament. El procés habitual implica presentar muntanyes de documents en paper perquè tècnics municipals els revisin manualment i comprovin que el projecte compleix totes les normatives. Això pot trigar setmanes i mesos. Ara, a Viena, en lloc de papers, l’arquitecte presenta un model digital en tres dimensions de l’edifici que vol construir, com si fos una maqueta virtual molt detallada. Llavors, un sistema d’intel·ligència artificial compara automàticament aquesta maqueta amb les normes urbanístiques de la ciutat, que també estan codificades digitalment. En qüestió de minuts, el sistema detecta si hi ha alguna cosa que no compleix la normativa: per exemple, si l’edifici és massa alt, si les finestres estan mal situades o si no respecta les distàncies obligatòries amb els edificis veïns. I en lloc d’esperar que un tècnic ho revisi tot a mà, l’arquitecte rep un avís immediat explicant exactament què cal corregir.
La IA també pot servir per a facilitar informació als buròcrates que atenen els ciutadans, que sovint han de buscar les respostes entre milers de documents, una feina lenta i propensa a errors. Per a agilitzar-ho, el govern francès ha creat Albert, un assistent d’intel·ligència artificial per a funcionaris. Quan un treballador rep una consulta, pot preguntar-li a Albert i rebre al moment una resposta elaborada amb fonts verificades. L’empleat, però, sempre té l’última paraula. Aquesta IA és especial perquè és una eina pròpia de l’estat francès, construïda sobre programari lliure i alimentada amb informació oficial. No depèn de cap empresa privada estrangera, cosa que garanteix la sobirania sobre les dades dels ciutadans. Després d’una prova pilot amb 60 funcionaris, es va llançar oficialment l’abril del 2024 i ara s’estén a àrees com la hisenda, el medi ambient i la justícia.
Més enllà de la burocràcia, els sistemes d’IA també poden ajudar a mitigar la congestió del sistema de salut. Per exemple, al Regne Unit ja en fan servir per a preparar tractaments de radioteràpia per a la cura del càncer. Abans, els especialistes havien de revisar manualment desenes d’imatges d’un escàner i dibuixar els òrgans sans per evitar danyar-los, un procés lent però essencial. Ara, el sistema d’IA marca automàticament les zones de manera que els oncòlegs poden tractar el doble nombre de pacients en un mateix dia. Això ha permès reduir significativament els temps d’espera, fent que els pacients comencin el tractament abans i augmentant les probabilitats d’èxit del tractament.
Tot això podria inspirar als nostres governs, però correm el risc que s’apliquin en àrees que acabin agreujant els problemes que ja tenim. Per exemple, un dels últims projectes d’agilització burocràtica ha sigut el projecte «Gàvius», una eina per a agilitzar l’obtenció d’ajudes socials. Ja és desafortunat que es consideri prioritari l’eliminació de la fricció justament en una àrea tan delicada, on tothom sap que cal exigir un mínim d’esforç per part del sol·licitant per a evitar els casos més flagrants d’abús del sistema. Cal que les noves eines siguin destinades a facilitar el tracte amb l’administració i sobretot a aquells ciutadans que estan embarcats en iniciatives productives: treballadors, autònoms, empresaris i professionals de tota mena, que en nombroses ocasions veuen com la tecnologia, en lloc de reduir la càrrega burocràtica, ha permès d’inflar-la sense límits.
