El secretari general de la UGT, José María Álvarez, ha declarat que el govern de Pedro Sánchez té la intenció de pactar la rebaixa de la jornada laboral amb “tots els agents socials”, una intenció que inclou, també i per tant, la CEOE i les altres patronals. Aquesta era exactament la idea inicial de la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, quan, arran del pacte de govern amb el PSOE, va anunciar la mesura: “Plantejarem la reducció amb diàleg social”.
La reducció de la jornada laboral a 32 hores ha estat una de les divises més reivindicades per Sumar. En el debat que els seus dirigents van mantenir amb els del PSOE per articular el pacte de legislatura els sumands van haver de moderar les pretensions inicials i la proposta va quedar ajustada i ajornada: la intenció del govern de Pedro Sánchez és reduir les 40 hores setmanals actuals a 38’5 aquest 2023 i a 37’5 el 2025.
La pugna -la guerra- entre Sumar i Unides Podem en la definició i l’ocupació de l’espai a l’esquerra del PSOE pot convertir aquesta qüestió en una de les prioritàries de la legislatura per al partit que lidera Yolanda Díaz, que, a més, és la ministra de Treball. És possible que la intenció d’arribar a un acord amb la CEOE siga només aparent. En tot cas, la rebaixa de la jornada laboral es farà per decret amb pacte o sense, tal com el govern de Sánchez va aprovar l’augment del salari mínim interprofessional.
El debat sobre els avantatges i els inconvenients d’aquesta reducció ha anat aflorant de manera intermitent a tot Europa des que a França -el 2002!- es va fer efectiva la jornada setmanal de 35 hores. No cal dir que les opinions són contraposades, segons la font, i sempre interessades. Una part de la patronal francesa explica “la decadència econòmica nacional” precisament arran de l’aplicació d’aquesta i altres mesures semblants. Hi ha hagut diferents propostes polítiques que pretenien fer una certa marxa enrere i reduir la reducció, però és obvi que la intenció -ni que estiga ben fonamentada- és ingènua. Les millores socials, les millores laborals, marquen referents que ni treballadors ni sindicats accepten reconsiderar.
Els inconvenients de la reducció de la jornada laboral afecten bàsicament les empreses, que poden veure reduïda la pròpia competitivitat amb l’augment dels costos laborals en comparació amb els productes produïts en altres països. Els avantatges beneficien els treballadors, que treballen “amb menys tensió i estrès”, unes circumstàncies que poden fer que la seua productivitat siga la mateixa que la d’uns altres amb jornades més llargues. Òbviament, en treballs més mecànics la reducció d’hores sí que pot tenir un efecte negatiu per a l’empresa.
Però a Espanya tota aquesta discussió s’hauria de portar a un altre àmbit: el de la productivitat. L’economia espanyola té una de les taxes de productivitat més baixes en el conjunt dels estats considerats “avançats”. Les darreres dades del 2022 assenyalen que aquest índex se situa el 16’5 per cent per sota de la mitjana de l’eurozona. La comparació és encara més lamentable quan la referència és una economia realment avançada. La productivitat espanyola equival només al 63 per cent de l’alemanya.
No cal dir que són molts els factors que hi incideixen. En el cas espanyol han estat ben detectats: baix nivell formatiu dels treballadors, deficient assignació de recursos, escassa inversió en tecnologia… Són defectes crònics que el temps ha anat demostrat que no es combaten amb un mínim d’eficàcia. La reducció de la jornada laboral no ha de ser necessàriament determinant per empitjorar aquesta situació, però sí que hi pot incidir, i no exactament de manera positiva. La intenció declarada de Yolanda Díaz és que els treballadors a Espanya siguen “més feliços”. D’acord, però la felicitat laboral no s’ha d’identificar necessàriament amb el benestar social.
