Podem imaginar que al voltant d’on vivim ens construeixin blocs de 70 pisos, i no un, sinó uns quants? Ens agradaria que pel nostre jardí, si tenim la sort de tenir-ne, hi construeixin un munt de pilars metàl·lics encadenats de prop de 50 metres d’alçada?
Doncs això està passant a la Segarra, una zona de Catalunya que malauradament no la sentim massa nostra, però forma part també de la Catalunya que estimem. I més concretament a la Ribera d’Ondara i Talavera, on es concentren tres dels macroprojectes de parcs eòlics pràcticament aprovats. Molins de 200 metres, una fàbrica d’energia per exportar.
Sí, això està passant, i segurament si fos a Barcelona ens estaríem posant les mans al cap. A Collserola, per exemple, no es permetria de cap de les maneres. Aquests molins que volen instal·lar, si els posessin al costat de Sagrada Família, li farien ombra, doncs estem parlant d’una alçada de 200 metres enfront dels 112 que fa el nostre emblemàtic monument. O posem per cas, la Torre Glòries (a Agbar) que en fa 144 de metres, un molí la deixaria ben petita al seu costat.
Quins són els arguments per aprovar aquests projectes i que una part del territori se sacrifiqui per la resta? El primer és l’autosuficiència energètica, comentant que es generarà energia a Catalunya i per al consum català. Això no és ben bé cert si mirem que les empreses promotores són principalment de fora de Catalunya. I de fet fa poc es va saber la notícia de que un grup alemany adquiriria un dels parcs. Així doncs, mirat des de la perspectiva catalana, aquest argument no se sosté.
Però anem més enllà amb el concepte d’autosuficiència. L’autosuficiència energètica hauria de procurar que tots els territoris fossin el màxim d’autosuficients a nivell local. Això, aplicat a la Ribera d’Ondara, amb prop de 800 habitants, es traduiria en la instal·lació d’un molí, i amb ell ja farien pel seu propi consum. Després ja haurien de decidir on posar-lo, i potser arribarien a la conclusió que prefereixen altres fonts d’energia. Així doncs, és important remarcar que estan produint per exportar a altres territoris que no són auto suficients energèticament. I això, tampoc és sostenible, donades les pèrdues relacionades amb la distribució, al voltant d’un 20 per cent, que acaba repercutint en la factura del consumidor final.
Un altre argument a favor d’aquests parcs eòlics és que els territoris afectats tindran ingressos pel fet de tenir aquestes instal·lacions al seu territori. Si bé això és cert, ens podríem preguntar si és lícit vendre un territori concret per un interès comú. Però a més, a quin preu per altres dimensions de l’ecologia es produiran aquests ingressos?
Per exemple, les zones afectades deixaran de ser agrícoles per convertir-se en industrials. Allà on hi havia certs cultius deixaran de ser–hi. I si ens fixem en la biodiversitat relacionada amb espècies protegides. Es veu que si una persona mata a una au protegida comet un delicte penal, però si ho fa un molí, no se’l posa a la presó, i de fet pot ser una eina de destrucció bastant més massiva. Aleshores, és important mantenir la biodiversitat, o només fer-ho veure?
Ningú qüestiona que és important incrementar la sostenibilitat i trobar mesures per aconseguir-ho, però és important entendre què vol dir exactament això, i quines alternatives existeixen per aconseguir-ho que fomentin realment l’autosuficiència energètica.
I encara més, mai pot ser una hipoteca d’una part del nostre futur, trinxant la biodiversitat i deixant que certs territoris perdin la seva idiosincràsia amb arguments pobres.
5 
20 
