En menys de set mesos, Red Elèctrica ha demanat en tres episodis a grans consumidors que reduïssin temporalment el seu consum d’electricitat. Va passar el 28 de gener, el 15 de juliol i, novament, el 22 de juliol. Les dues darreres intervencions, separades per només una setmana, han generat titulars que suggereixen que Espanya va estar a punt de patir una altra apagada com la del 28 d’abril.
El 15 de juliol, Red Elèctrica va ordenar dues reduccions consecutives de 943 i 832 MW, que van representar conjuntament una reducció del consum de 2.704,4 MWh. El 22 de juliol va tornar a mobilitzar 943 MW, amb una reducció de consum equivalent a 1.414,5 MWh. Ara bé, d’aquí no se’n desprèn que el sistema estigués a punt de col·lapsar. El que es va activar va ser una eina preventiva dissenyada precisament per evitar que una desviació operativa es converteixi en un problema de subministrament.
Aquesta eina és el Servei de Resposta Activa de la Demanda (SRAD). Per entendre-la, cal recordar que el sistema elèctric ha de mantenir permanentment l’equilibri entre l’electricitat generada i la consumida. Les previsions, però, no sempre són exactes. Pot haver-hi menys vent del previst, un augment inesperat del consum, una avaria en una central o una disminució de les importacions. Per corregir aquests desajustos, Red Elèctrica contracta reserves que poden reaccionar ràpidament.
L’SRAD permet obtenir aquesta flexibilitat des del costat del consum. En lloc de demanar a una central que produeixi més, es demana a una indústria o a un conjunt de consumidors que consumeixin menys. Des del punt de vista del balanç agregat, reduir la demanda en 1 MW té un efecte similar a disposar d’1 MW addicional de generació.
Un element que cal posar de manifest és que la participació en aquest mecanisme és voluntària. Les empreses decideixen si volen oferir la seva capacitat de reducció i competeixen en una subhasta gestionada per Red Elèctrica. Tanmateix, una vegada adjudicat el servei, han d’estar disponibles i respondre quan reben l’ordre. No es tracta, per tant, d’un tall unilateral a la indústria, sinó d’un servei contractat i remunerat.
Així, en la subhasta per al segon semestre de 2026 es van habilitar 36 proveïdors, amb 2.999 MW de capacitat. Es van oferir 2.413 MW distribuïts en 261 blocs i es van adjudicar 1.775 MW durant 2.358 hores, a un preu marginal de 42,62 euros per MW i hora. La potència contractada va cobrir només el 76% dels 2.339 MW sol·licitats inicialment per l’operador del sistema.
La remuneració té dos components. Els adjudicataris cobren per mantenir disponible la potència compromesa i, si són activats, també per l’energia que efectivament deixen de consumir. El 15 de juliol, les dues activacions es van remunerar a preus mitjans de 194,82€ i 176,24€ per MWh. La del 22 de juliol es va pagar a 185,51€. Els drets de cobrament associats a les activacions van ascendir, respectivament, a uns 499.100€ i 262.400€.
Red Elèctrica activa l’SRAD quan la reserva disponible de regulació terciària a l’alça és inferior al nivell requerit per operar el sistema amb seguretat. Els participants disposen de 12,5 minuts per reduir el consum, poden ser activats una vegada al dia i han de mantenir la resposta durant un màxim de dues hores. Això indica que el marge de reserva s’ha reduït, però no que una apagada sigui imminent. Barrejar totes dues situacions és semblant a afirmar que l’arribada dels bombers demostra que l’edifici estava a punt de quedar destruït.
L’SRAD és especialment útil en un sistema amb una proporció creixent de generació renovable variable. La flexibilitat ja no pot provenir només de centrals de generació que augmenten la producció. També ha de procedir de l’emmagatzematge, les interconnexions i els consumidors capaços d’adaptar la seva demanda.
Ara bé, la freqüència recent de les activacions mereix atenció. Tres episodis no permeten afirmar que existeixi una deficiència estructural, però poden apuntar a errors recurrents de previsió, escassetat de reserves estàndard o insuficient capacitat d’emmagatzematge i interconnexió. També és rellevant que la subhasta només cobrís tres quartes parts de la potència requerida.
La solució no és prescindir de l’SRAD, sinó millorar-lo i reduir progressivament la necessitat d’un producte específic. La CNMC ha obert la participació agregada de consumidors petits, ha reduït els terminis d’activació i ha aproximat el mecanisme al servei europeu estàndard de balanç. L’objectiu final és que demanda, generació i emmagatzematge competeixin en un mateix mercat de flexibilitat.
Activar l’SRAD no significa que l’apagada fos imminent. Significa que el sistema tenia un extintor i va decidir utilitzar-lo. La qüestió rellevant és per què ha calgut fer-ho diverses vegades en tan poc temps.
