Les vagues generals acostumen a analitzar-se a partir del seu seguiment, les manifestacions convocades o els costos econòmics que provoquen. Els sindicats destaquen la participació dels treballadors, mentre que els governs i les patronals tendeixen a oferir lectures diferents sobre l’abast de la mobilització. Hi ha una altra pregunta més interessant des del punt de vista polític. Quin efecte tenen les vagues generals sobre els resultats electorals?
La vaga general celebrada aquest dimecres a l’Estat, a només divuit dies de les eleccions del 29 de novembre, ofereix una oportunitat per examinar què ens diu l’evidència empírica. Més enllà de les interpretacions partidistes, existeixen investigacions acadèmiques que han intentat quantificar fins a quin punt les vagues castiguen electoralment els governs i, sobretot, si aquest càstig es produeix de manera simètrica per a tots els partits.
Un estudi publicat el 2016 a Comparative Politics, elaborat per Kerstin Hamann, Alison Johnston i John Kelly, va analitzar les vagues generals celebrades en setze països europeus entre 1980 i 2012. Els investigadors van comparar l’evolució dels resultats electorals dels partits governants, controlant per diversos factors econòmics i polítics. La conclusió és que la celebració d’una vaga general durant la legislatura s’associa amb una pèrdua mitjana de 2,2 punts percentuals de vot per al partit governant.
Aquesta penalització, a més, depèn del moment en què es produeix la mobilització. L’estudi estima una pèrdua d’1,5 punts quan la vaga té lloc durant el primer quart de la legislatura, però de fins a 4,6 punts quan se celebra després d’haver transcorregut tres quartes parts del mandat. Una possible explicació és que els electors tendeixen a recordar més els conflictes polítics recents, mentre que els més antics perden rellevància davant d’altres esdeveniments.
La particularitat més interessant apareix quan ens fixem específicament en estudis centrats en Espanya. Una investigació publicada el 2022 a Political Studies, de Johnston, Hamann i Bonnie Field, va analitzar les enquestes del CIS entre 1986 i 2015. Els resultats mostren un efecte asimètric. Les vagues generals s’associen amb una penalització addicional d’uns 2,7 punts en la intenció de vot al PSOE quan governa i d’uns quatre punts en la confiança en el president socialista, en comparació amb els governs del PP. En canvi, els investigadors no troben un efecte estadísticament significatiu sobre el suport electoral al PP quan governa.
Les autores proposen una explicació basada en les expectatives dels votants. Tradicionalment, els partits d’esquerres han mantingut una relació més estreta amb els sindicats i la defensa dels drets laborals. Quan un govern socialista adopta mesures que desencadenen una vaga general, una part del seu electorat pot interpretar-ho com una contradicció amb els compromisos ideològics del partit. En canvi, determinades reformes impulsades per governs conservadors poden resultar més coherents amb les expectatives dels seus votants. Tanmateix, cal tenir en compte que les vagues no apareixen aleatòriament. Acostumen a ser conseqüència de conflictes socials, reformes impopulars o situacions econòmiques adverses. Per tant, és difícil separar el càstig electoral provocat per la vaga del que hauria generat igualment el descontentament preexistent.
La vaga d’aquesta setmana presenta, precisament, algunes particularitats. A diferència de moltes mobilitzacions anteriors, no s’ha convocat contra una reforma laboral concreta, sinó al voltant de problemes més amplis, com l’habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu. Tampoc existeix un consens evident sobre a qui s’ha d’atribuir la responsabilitat política.
L’evidència disponible apunta, en definitiva, que les vagues generals poden tenir conseqüències electorals rellevants, especialment quan fan visibles contradiccions entre les polítiques d’un govern i les expectatives dels seus votants. Els seus efectes depenen del context, de la proximitat electoral i de la responsabilitat que els ciutadans atribueixen als diferents actors polítics.
