El setembre de 2024, Mario Draghi va presentar un informe de gairebé 400 pàgines sobre el futur de la competitivitat europea. Dos anys després, l’expresident del BCE i ex primer ministre d’Itàlia ha decidit tornar a la càrrega. Aquesta vegada no ho fa sol ni per encàrrec de Brussel·les, sinó al capdavant del Rhine Group, un nou grup de reflexió fundat juntament amb Patrick Collison, conseller delegat de Stripe, i dirigit per l’economista Luis Garicano. El missatge que vol llançar aquest nou centre de pensament és que Europa ja disposa del diagnòstic, però continua tenint problemes per aplicar el tractament.
El Rhine Group aplega economistes, empresaris, acadèmics i antics responsables polítics. Hi ha noms com Philippe Aghion i Bengt Holmström, premis Nobel d’Economia, empresaris com els fundadors de Klarna, Celonis o Bending Spoons i economistes com John Van Reenen, Beatrice Weder di Mauro o Andreu Mas-Colell. L’objectiu declarat no és redactar un altre gran informe, sinó convertir les recomanacions existents en reformes concretes i tangibles.
L’informe Draghi estimava que Europa necessitava mobilitzar al voltant de 750.000 milions d’euros addicionals cada any en àmbits com l’energia, la digitalització, la defensa i la innovació. Segons el Draghi Observatory, gairebé dos anys després només s’han implementat al voltant del 10% de les seves propostes. El problema europeu sembla, per tant, menys relacionat amb la falta d’idees que amb la capacitat institucional per executar-les.
Mentrestant, la distància amb els competidors continua sent considerable. Draghi posava de manifest el fet que només quatre de les 50 empreses tecnològiques més grans del món per capitalització borsària són europees. Entre 2013 i 2023, la participació de la UE en els ingressos mundials del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació va baixar del 22% al 18%, mentre que la dels Estats Units va augmentar del 30% al 38%. En intel·ligència artificial, la diferència és encara més contundent: el 2023, la inversió de capital risc va ser d’uns 8.000 milions de dòlars a la UE, davant dels 68.000 milions dels Estats Units i els 15.000 milions de la Xina. I només l’11% de les empreses europees utilitzaven intel·ligència artificial, molt lluny de l’objectiu europeu del 75% per al 2030.
No és que Europa no innovi. Té universitats excel·lents, investigadors, estalvi abundant i empreses tecnològiques prometedores. El problema apareix sovint després. Les empreses europees tenen dificultats per trobar capital per créixer, accedir a un mercat realment continental i adquirir prou escala per competir globalment. A això s’hi afegeixen uns costos energètics elevats, procediments administratius llargs i un marc regulador enormement fragmentat. Tenir un mercat únic de 450 milions de persones serveix de poc si una empresa continua trobant-se amb 27 marcs jurídics, fiscals i administratius parcialment diferents.
Aquí és on el Rhine Group pot aportar alguna cosa. Les prioritats són, principalment, els sospitosos habituals en qualsevol anàlisi sobre les reformes pendents en l’àmbit europeu. Completar de debò el mercat únic, aprofundir la unió dels mercats de capitals, facilitar el finançament de les empreses en fase de creixement, reduir càrregues reguladores, agilitzar permisos, integrar millor els mercats energètics i concentrar recursos públics en projectes amb una dimensió genuïnament europea. El mateix informe Draghi proposava simplificar la regulació, coordinar les polítiques de competitivitat i reservar l’acció europea per als àmbits en què l’escala continental aporta un valor real.
La creació del Rhine Group és, en aquest sentit, una notícia interessant, però també una mica inquietant. Que Draghi consideri necessari mobilitzar de nou empresaris, economistes i antics governants només dos anys després del seu informe suggereix que el problema europeu no era entendre què calia fer. Era fer-ho. Europa encara és a temps de canviar de trajectòria. Però cada nou informe que repeteix l’anterior fa una mica més difícil argumentar que el que falta és un altre diagnòstic.
