A aquestes alçades del serial, cal repassar-ne el darrers lliuraments per saber en quina fase exactament ens movem dins l’OPA hostil que el BBVA va llançar fa un any contra el Sabadell. I dins la segona o la tercera fase, en quin tram concret circula el drama. Les fases se’ns multipliquen. Sabien el president del BBVA, Carlos Torres, i el seu equip en quin vesper es ficaven? Possiblement, sí. O almenys això caldria esperar d’una plantilla de professionals que figura entre les millors pagades de l’Estat.
També podria ser que no hagueren calculat en aquell moment el desgast d’imatge que els podria suposar tot plegat o les tensions que se’n podien derivar, sobretot amb el govern de l’Estat, pinçat entre les “raons d’Estat” –la màxima “raó” de l’Estat de fa dècades és culminar la concentració econòmica i financera a la capital– i la necessitat de sumar majories parlamentàries.
Amb una majoria que no depenguera del suport d’Esquerra Republicana i de Junts, l’actitud del govern de Pedro Sánchez hauria estat una altra. La banca pot ser considerada un sector estratègic per a l’Estat –com ho són les telecomunicacions–, però l’estratègia –la seua estratègia– no consisteix exactament a impedir l’absorció de les petites empreses que encara resisteixen, sinó més aviat al contrari. Una estratègia que comparteix la Unió Europea.
Siga com siga, després de la “consulta inaudita” que ha impulsat el govern de Pedro Sánchez entre entitats i contribuents, l’executiu ha de redactar una al·locució abans del dia 27. Aquesta argumentació del ministeri d’Economia no podrà evitar l’adquisició d’accions per part del BBVA, però podria impedir la fusió de les dues entitats. És a dir, l’absorció del Sabadell.
I aquí arribarien els interrogants que queden per aclarir. Convé l’OPA al BBVA si ha de carregar amb les condicions de mantenir viva la marca Sabadell? Tot fa pensar que sí. D’entrada, l’equip directiu de Carlos Torres quedaria tocat –una circumstància que podria ser aprofitada en les guerres de bandositats que suporta l’entitat i també en les estratègies de control d’influència disputades entre el PP i el PSOE–, però a la llarga guanya qui sap esperar.
I aquesta pot ser-ne la clau: la paciència. Diga el que diga el govern de l’Estat, el BBVA podria mantenir l’OPA i, una vegada tinga el control de la propietat del Sabadell, esperar temps millors. Temps, per exemple, que deixen enrere les condicions que ara hi pose el govern socialista.
Afirma el Partit Popular que està contra l’OPA. Això diu ara. Un futur govern del PP –amb VOX a dins o a fora– s’ho mirarà necessàriament d’una altra manera, perquè, al remat, les pretensions del BBVA són les que els anteriors governs –també els del PP– han impulsat amb la seua política bancària.
Les declaracions públiques del govern de Sánchez, la “consulta inaudita”, l’al·legació que arribarà aviat, les limitacions més o menys previsibles… tot plegat pot acabar sent una manera com una altra de guanyar temps. D’aquietar Esquerra i Junts mentre arriben moments polítics més propicis a l’enfortiment de la gran banca. Espanyola, no cal dir-ho. No n’hi ha d’altra. Ni gran ni petita.
