El dilluns 28 d’abril la península Ibèrica va viure un episodi inèdit en la seva història elèctrica recent: una apagada massiva que va deixar sense subministrament energètic milions de llars, indústries i serveis essencials a Espanya i Portugal. Encara que el subministrament es va restablir en menys de 12 hores en la major part del territori, les conseqüències simbòliques i tècniques de l’incident són molt més profundes del que podria semblar.
En primer lloc, qualsevol anàlisi de les causes ha de començar des de la més estricta prudència. No disposem encara de tota la informació tècnica, i només Red Eléctrica (REE), com a Operador del Sistema, podrà oferir una explicació definitiva un cop hagi processat les dades de control i telemetria.
Tot i això, ja s’han esbossat algunes hipòtesis plausibles. L’escenari més probable és la pèrdua gairebé simultània de diversos grups de generació en una mateixa zona. Aquesta caiguda inicial podria haver generat un desequilibri insalvable entre generació i demanda, la qual cosa hauria provocat una davallada brusca de la freqüència elèctrica —que a la xarxa europea, i en moltes altres regions del món, ha de mantenir-se molt propera als 50 Hz— i, com a conseqüència, una reacció en cascada dels mecanismes automàtics de protecció de la xarxa. El sistema, literalment, es va “trencar” en qüestió de molt pocs segons.
Aquest tipus d’incidents, anomenats zeros elèctrics, són més comuns en sistemes petits i aïllats, com els de Tenerife els anys 2019 i 2020. Però que això succeeixi a la península, amb una infraestructura molt més robusta i complexa, és un fet excepcional i sens dubte altament preocupant.
Diverses preguntes encara no tenen resposta. Per què no van funcionar els mecanismes habituals de restauració de l’equilibri del sistema, com la regulació secundària dels serveis d’ajust o els plans de desconnexió selectiva de càrrega? Estaven operatius tots els recursos previstos? Quina part hi va jugar la generació síncrona —nuclear, tèrmica i hidràulica— que aporta inèrcia al sistema i estabilitza la freqüència?
El moment del tall també és significatiu. Just abans de l’incident, la generació nuclear estava per sota dels 3.500 MW —la meitat de la capacitat màxima del parc nuclear espanyol— i la participació dels cicles combinats i la hidràulica era relativament moderada. És possible que el sistema operés amb un nivell d’inèrcia massa just, tot i que per sobre dels 5.500 MW fets servir com a llindar de referència mínim en algunes modelitzacions del sistema elèctric. La menor potència nuclear probablement venia causada per la pressió exercida pels baixos preus causats per l’abundància de generació renovable, quelcom força habitual en el darrer any, i que s’anirà intensificant a mesura que augmenti la penetració renovable.
Tanmateix, demonitzar les renovables seria un error. El sistema pot i ha d’integrar més energia solar i eòlica, però també necessita suport estructural: més capacitat d’emmagatzematge, mecanismes de capacitat que mantinguin els cicles disponibles, i una gestió zonal més acurada de la demanda i la generació. Convertir aquest greu incident en una batalla ideològica de partidaris i detractors de les diverses tecnologies de generació actualment operatives no contribuirà a esclarir i resoldre el problema.
En definitiva, l’apagada del 28 d’abril ha estat un toc d’alerta sobre la necessitat de reforçar la resiliència del sistema elèctric en una etapa de transició energètica. No es tracta només d’augmentar la generació renovable, sinó d’assegurar que hi hagi una base estable, flexible i coordinada que permeti afrontar situacions crítiques com la viscuda aquesta setmana.
L’esclariment d’aquest incident requerirà temps per analitzar i processar de manera acurada tota la informació, tant a escala nacional com europeu. En aquest sentit, la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat (ENTSO-E) va emetre un comunicat dient que, d’acord amb la gravetat de l’incident i en compliment de la legislació europea, designarà un Grup d’Experts per investigar les causes, amb tècnics de gestors de les xarxes de transport d’electricitat de països no afectats per l’incident. Es convida als reguladors energètics nacionals i europeu (ACER) a participar-hi.
Mentre esperem els informes tècnics oficials, una cosa hauria de quedar clara: la seguretat del subministrament no és només una qüestió d’enginyeria, sinó també de voluntat política, regulació intel·ligent i planificació a llarg termini. I això, després del 28 d’abril, ja no pot esperar.
