El debat monogràfic sobre la pagesia que comença aquest dimarts ha provocat un xoc entre el el PSC i el Govern. Fonts del grup parlamentari socialista han lamentat que l’executiu de Pere Aragonès, amb “connivència amb alguns grups parlamentaris”, ha deixat fora del debat dues organitzacions sindicals “representatives del sector”, com són Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) i la Unió de Petits Agricultors i Ramaders (UPA). Sí que hi participaran les entitats més representatives al sector català, la Unió de Pagesos i els Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC); així com la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Fora de les entitats constituïdes, tindrà veu la Plataforma Pagesa, el vehicle que ha canalitzat les mobilitzacions del camp al territori -diferenciada de l’espanyola Plataforma 6-F, amb un tarannà polític més escorat a la dreta-.
Les mateixes fonts consideren “poc institucional” la manera de procedir del Govern, ja que els socialistes consideren “positiu” que diverses veus del sector es puguin expressar en l’hemicicle en el decurs d’aquesta sessió monogràfica, i, en aquest sentit, recorden que el monogràfic se celebra en un context de “malestar” en el sector, que ha protagonitzat protestes les últimes setmanes. D’altra banda, fonts del grup parlamentari defensen que la mecànica ofereix altres opcions, com les compareixences en comissió, que, segons ells, “permetrien un debat més estructurat i de fons” dels i les representants de la pagesia.
Les organitzacions, al punt de mira
Cal recordar que les relacions entre les diverses organitzacions del camp del país són un punt de debat dins la qüestió agrària catalana. En les darreres eleccions agràries del país, celebrades el 2021 per definir les taules de negociació del sector amb agents socials i administracions, Asaja i UPA –dues de les organitzacions representatives espanyoles reconegudes per Moncloa– van ser tercera i quarta força respectivament, amb menys de 1.000 vots entre ambdues, una representativitat de poc més del 14%. Les dues entitats amb més sufragis van ser la Unió de Pagesos, amb més del 55% del cens, i la JARC –que forma part de la COAG, la tercera OPA de l’Estat–, que va fregar el 30% del suport. Des de la Unió s’han mostrat sovint crítics amb l’escletxa que pateix el camp català pel que fa al ressò a les administracions, en tant que una mancança tècnica a la llei espanyola impedeix que Unión de Uniones –la confederació de la que forma part l’entitat majoritària al país– estigui present en les converses pel ministeri. Des de Catalunya, de fet, s’ha fet notar l’absència del que anomenen un procés de “democratització del camp” entre les propostes presentades pel ministre espanyol d’Agricultura, Luís Planas.
Junts posa el focus en la burocràcia
El ple monogràfic, que se celebrarà aquest mateix dimarts a la tarda, és per a Junts –convocant de la sessió– una oportunitat per cercar camins per “desburocratitzar” el camp català. El partit de Jordi Turull reclama que les institucions del país “tractin la pagesia no des de la fiscalització, sinó des de l’acompanyament”, amb una nova llei catalana que faciliti els tràmits als productors. Des de Junts s’han mostrat, en aquest sentit, crítics amb el Govern, que, als seus ulls, “no ha estat capaç de definir un modeli que permeti retornar a la pagesia el prestigi que no hauria d’haver perdut mai”. Arran del ple, així, Junts espera que el Departament d’Agricultura, ramaderia, pesca, alimentació i agenda rural sigui “proactiu al servei dels pagesos del país”.
1 
