Unió de Pagesos prepara noves mobilitzacions per solucionar la crisi que pateix el camp català. La principal organització agrària del país s’integrarà el pròxim dimecres 21 a una concentració de pagesos de tot l’Estat -convocada per Unión de Uniones– davant la seu del ministeri d’Agricultura, a Madrid. El president de la Unió, Joan Caball, ha enlletgit a les administracions la seva “política d’hipòcrites” respecte de la pagesia, especialment com a resposta a les mobilitzacions de les darreres setmanes. Les mesures proposades pel ministre Luis Planas, així com les que ha posat sobre la taula la Comissió Europea, són “insuficients” a ulls de l’entitat. “Acabarem fent més mobilitzacions, perquè no s’han concretat mesures” que satisfacin el sector del camp. Des de l’entitat alerten que, sense un paquet normatiu concret, es posa en dubte “la continuïtat del model agrari” català, articulat al voltant de petites explotacions familiars.
En aquest sentit, des de la Unió han reiterat les mesures clau necessàries per fonamentar la situació de la pagesia a Europa. En primer lloc, els camperols s’han mostrat especialment crítics amb la gran distribució alimentària, a qui acusen de fixar preus mitjançant les seves posicions de domini. Per resoldre aquest conflicte, l’organització exigeix que la llei de la cadena alimentària reculli una xifra concreta que defineixi la posició de domini d’un supermercat -és a dir, quin percentatge del mercat ocupat permet a una empresa operar per fixar els preus d’un producte en el seu benefici-. El responsable de joves de la Unió, Sergi Claramunt, reclama que la norma espanyola concreti “on se’n van els marges” de les cadenes de venda. “Per què al pagès li paguen 20 cèntims per un producte i el consumidor acaba pagant tres euros?”, etziba Claramunt.
Dins la qüestió dels preus, Caball ha reiterat una de les principals escletxes que la pagesia detecta a la Unió Europea: la competència deslleial per part dels productors internacionals. “La política agrària comuna demana unes exigències als productors, però posa el sector del camp com a moneda de canvi”, declara el president, tot denunciant que les regulacions ambientals i sanitàries que Brussel·les imposa sobre els pagesos europeus no apliquen sobre els productes importats. En aquest sentit, Caball ha denunciat la manca de disposició de la CE per igualar el mercat: com lamenten els pagesos catalans, el primer tractat internacional de l’any, l’entesa amb Xile que votarà el Parlament Europeu a finals d’aquest mes de febrer, no amplia les mesures que han de complir els productes agraris comprats al país andí. “Deixa a la bona voluntat de l’altra part el compliment”, critica el president. Així, des de la Unió demanaran als partits el seu vot negatiu a l’Eurocambra. “Si hi ha algun pagès que ho sap fer bé com nosaltres, però més barat, ens hi fixarem; però no pot ser que se’ns faci servir de moneda de canvi”, reitera Caball.
Paperassa excessiva al camp
La burocràcia és un altre dels puntals de les protestes pageses les darreres setmanes. Malgrat que el ministre Planas ja ha confirmat que retirarà l’obligatorietat del Quadern Digital -una mesura que Brussel·les marca com a optativa, però que Madrid volia imposar als pagesos de l’Estat-, des de l’organització reclamen que es “concreti” aquesta retirada. La responsable de Dones d’Unió de Pagesos, Raquel Serrat, s’ha mostrat especialment crítica amb el titular d’Agricultura, a qui qüestiona “per què ha trigat tant a rectificar?”. Davant la retirada del Quadern, a més, la Unió exigeix que es retirin les subvencions per a promoció a les tres patronals agràries de l’Estat. “Les subvencions han de tornar al sector”, reblen.
Més enllà de la paperassa, l’entitat reclama també una millora de la fiscalitat del camp, especialment per al jovent que s’incorpora a l’activitat agrària. En aquest sentit, Unió demana una reducció del 50% de la tributació per als pagesos novells, així com doblar la subvenció per incorporació de nous actius a la pagesia -unes ajudes que, per al sindicat, haurien d’estar exemptes de tributació-. Finalment, reclamen una acceleració administrativa mitjançant una bestreta del 100% d’aquests ajuts perquè “es pugui disposar d’ells com més ràpid, millor”, en paraules del representant sectorial Ricard Huguet.
Noves mobilitzacions
Més enllà de la convocatòria articulada per Unión de Uniones a Madrid, Caball assumeix que Catalunya veurà “noves mobilitzacions” dels professionals del camp, en tant que les administracions encara no han adreçat les demandes que han posat sobre la taula. La resposta “insuficient” de Madrid i Brussel·les a les mobilitzacions, detalla el president, provoca que “la pressió no pugui baixar”. En aquest sentit, a més de la col·laboració amb la pagesia de l’Estat, Unió de Pagesos confirma “converses per fer mobilitzacions transfrontereres”, principalment amb els camperols francesos. “En algunes coses no ens entendrem, però en els tractats internacionals, que ens afecten a tots”, declara Caball, els pagesos de tots els mercats europeus poden alçar la veu conjuntament. Pel que fa al pròxim dimecres, el president ha confirmat que el contingent de camperols catalans serà “important”, si bé la presència de tractors anirà a càrrec del camp castellà, més proper a la capital espanyola.
