La Unió General de Treballadors proposa al ministeri de la Seguretat Social reduir en tres anys, fins als 12, el període de cotització mínim per accedir a una prestació per jubilació. Segons ha apuntat el secretari general de la central sindical, Pepe Álvarez, la mesura s’inclou en les negociacions de la segona fase de la reforma del sistema espanyol de pensions.
Segons Álvarez, la proposta aporta una “visió innovadora fins ara” a la gestió del sistema de pensions. En recerca d’un “acord equilibrat”, el secretari general busca un pacte que comporti que “la suma i la resta del que es pagarà de més i el que s’estalviï la Seguretat Social doni zero”. Així, ha apressat el ministeri dirigit per José Luís Escrivá a avaluar la mesura, en tant que “ja ha rebut els plantejaments del sindicat”.
La contracció del període mínim cotitzat pretén equilibrar les concessions fetes pels treballadors en l’aplicació de la proposta d’ampliació del còmput de la prestació que ha plantejat –i es nega a retirar– el mateix Escrivá. L’alça fins als 30 anys de període de càlcul frena el poder adquisitiu dels treballadors, si bé Álvarez planteja que l’estalvi assolit per aquesta banda s’inverteixi en l’ampliació de la pensió per jubilació també als treballadors que només hagin cotitzat 12 anys. “S’ha de buscar l’equilibri entre despesa i estalvi”, ha argumentat el líder sindical.
Sense concessions
Els sindicats neguen qualsevol apropament a les posicions del ministeri sense una contraprestació. Álvarez, així, no entra “a fer cap concessió fins que no tinguem un acord pactat”. Quan la reforma de les pensions estigui signada, defensa, “es podrà veure quines condicions s’han donat”. Si bé les postures encara no són properes en alguns temes, el secretari general ha afirmat haver “evitat les línies vermelles” en les negociacions amb el departament d’Escrivá.
Suport parlamentari
Tot i que les seves posicions són divergents respecte de la concreció de la mesura, sindicats i patronals mostren reticències sobre la capacitat mobilitzadora de l’ampliació del període de còmput. En tant que l’ampliació del càlcul no s’inclou en les recomanacions del Pacte de Toledo, els actors del diàleg social temen que la reforma “no tindrà prou suport parlamentari”. En aquest sentit, Álvarez considera imprescindible que, abans de passar pel legislatiu, la reforma de pensions “compti amb un consens social”. Per assolir-ho, reitera, la reforma ha de cobrir totes les necessitats que plantegen els diferents actors. “No es poden deixar coses per més endavant” conclou Álvarez.
