L’octubre torna a deixar un repunt de l’atur a Catalunya. Segons les dades del ministeri de Treball i Economia Social, el país registra a tancament del desè mes de l’any 334.839 demandants d’ocupació, uns 2.909 més que al setembre. La dada del departament del govern espanyol dirigit per Yolanda Díaz apunta un increment de la desocupació del 0,88%, i trunca la continuïtat amb el descens en acabar el tercer trimestre, quan el volum de persones sense feina al país va caure en un 1,2%. Amb la comparativa interanual, però, la tendència és oposada: l’atur cauria en unes 4.300 persones en comparació amb l’octubre del 2023. Es tracta d’un fenomen que també s’observa a l’Estat, amb un augment intermensual de prop de 27.000 aturats que queda “per sota de la mitjana històrica d’aquest mes” -i ja supera, amb aquesta expansió, els 2,6 milions de persones, un 1,04% més-.
L’octubre, cal recordar, suposa la fi de la temporada alta turística en molts territoris, i ve acompanyat sovint de repunts de la desocupació. Així es demostra la dada desestacionalitzada, que apunta a un retrocés clar d’unes 17.000 persones. En la sèrie històrica recent, només dos anys van celebrar un desè mes en positiu: el 2021 i el 2022, encara afectats per la recuperació econòmica després de la crisi generada per la pandèmia.
Per sectors, de fet, els serveis acumulen la immensa majoria de llocs de treball perduts a Catalunya, amb més de 2.300; així com el gran gruix d’aturats, per sobre dels 243.000. També és el cas a l’Estat espanyol: al conjunt del territori, dels 2,6 milions de demandants d’ocupació, 1,87 es troben al sector serveis, una xifra incomparable amb qualsevol de les altres branques econòmiques. A la indústria, amb prou feines s’abasten els 200.000 treballadors, mentre que a la construcció queden per sota d’aquest llindar. Per territoris, Catalunya és el tercer que registra un augment més marcat de l’atur, només superat per Andalusia, amb uns 7.700 aturats més, i Castella-La Manxa, que en suma uns 3.800. Els augments, val a dir, són generalitzats, i només es poden celebrar passes enrere -lleugeres- a les demarcacions de València, amb uns 800 aturats menys, i Biscaia, que en resta 75.
Efectes de la reforma laboral
Més enllà de les xifres d’ocupació, la proporció de contractes indefinits continua a l’alça: dels poc més d’1,5 milions d’acords laborals tancats durant l’octubre a l’Estat, més de 664.000 van ser fixos. A Catalunya, amb 252.732 contractes signats, la ràtio és similar -uns 111.000 van ser indefinits, més del 40%-. Els temporals continuen per sobre, però, amb més de 141.000 al país i prop de 863.000 al conjunt del mercat laboral espanyol -una alça interanual del 9,5%-. En l’acumulat del curs, val a dir, la tendència no és falaguera: dels prop de 13 milions de contractes laborals acordats d’ençà del gener, uns 5,5 milions han estat indefinits -un descens de dos punts i mig comparat amb el 2023-, mentre que prop de 7,5 milions eren temporals, la qual cosa suposa un creixement de l’1,5% any a any.
L’afiliació a la Seguretat Social, a l’alça
Malgrat el repunt de l’atur, el ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions informa d’un increment de l’afiliació de més de 134.000 persones a tot l’Estat. Les dades superen els màxims històrics, amb més de 21,3 milions de cotitzants, dels quals prop de 17,9 milions són treballadors per compte d’altri, mentre que els 3,4 milions restants corresponen al Règim Especial del Treball Autònom (RETA). Per sectors, el departament dirigit per Elma Saiz apunta l’augment acumulat d’afiliació en aquelles branques productives “d’alt valor afegit”, una tendència que ha estat “especialment intensa” d’ençà de la fi de la pandèmia. A les professions STEM, l’ocupació escala un 4% en l’acumulat anual, amb uns 76.000 cotitzants més; més d’un punt per sobre de la mitjana.
