La Plataforma Pagesa s’ha establert en les darreres setmanes com un dels actors principals de les mobilitzacions al camp del país. Tant és així, de fet, que comença a veure fruits en forma d’acords amb el departament d’Acció Climàtica. En concret, i després de les primeres trobades amb la conselleria dirigida per David Mascort, la Plataforma ha comunicat avenços en fins a nou àmbits clau per a la salut dels productors del país, des de la gestió hidrològica fins als ajuts europeus. Més enllà dels acords d’aquest dimarts, el Govern s’ha compromès a encetar cinc taules de treball per establir millores legislatives en qüestions com la cadena alimentària, el tractament de la fauna salvatge o les regulacions alimentàries europees. Malgrat els assoliments a espais oficials, la Plataforma manté la pressió de les mobilitzacions; i aquest mateix dimarts convoca els seus membres a una concentració a les portes del Parlament per “acompanyar” els representants que hi intervindran. Més enllà d’allò acordat, el camp reclama encara “mesures contundents i efectives” per enfrontar la crisi al sector primari.
Entre els acords assolits per la Plataforma, la sequera és l’àmbit que ha fet córrer més tinta. Pel que fa als efectes de la crisi de l’aigua a la ramaderia, l’entitat ha acordat amb Agricultura garantir el proveïment necessari a les explotacions no dedicades a l’engreix; així com un pla de xoc per atendre les necessitats d’aquelles iniciatives sense accés directe a aigua. Les explotacions agrícoles, per la seva banda, les parts han pactat indemnitzacions econòmiques per les pèrdues d’aquells productors que hagin patit restriccions hídriques, així com la continuïtat dels ajuts per a la sequera, la “supervivència” de llenyosos i cultius permanents o un mínim del 20% de dotació a les comunitats de regants. A llarg termini, pagesos i Govern s’han compromès a la creació d’una taula de treball per, entre altres qüestions, estudiar la modernització de l’ús d’aigua als regadius, implementar noves zones reservades a aquests cultius o revisar les polítiques de conservació d’ecosistemes forestals.
Diners i burocràcia
Més enllà de les mesures per pal·liar els efectes de la sequera, la Plataforma ha exigit al Departament la publicació dels calendaris de pagaments dels ajuts vinculats a la Política Agrària Comuna. El camp català constata la necessitat d’assolir ritmes més elevats de pagament –molts ajuts triguen massa a arribar als productors–, i reclama un “compromís d’avançar” l’accés als fons de la Unió. Més enllà de les injeccions de Brussel·les, els pagesos han aconseguit el compromís d’Agricultura de fer una aportació econòmica a la línia d’ajuts d’agroliquiditat en menys de tres mesos. En l’àmbit de la desburocratització de l’activitat del primari, s’engegarà un espai de treball amb el Departament per millorar l’aplicació DUNWEB, mitjançant la qual Agricultura recull i actualitza les dades de totes les explotacions del territori.
Presència institucional
Més enllà de qüestions tècniques de l’activitat pagesa i ramadera, la Plataforma s’ha postulat per als espais de negociació i presa de decisions al camp català. Així, l’entitat participarà, segons els acords amb el Departament, de la Taula Agrària, de la mà de les principals organitzacions representatives del sector –Unió de Pagesos i la JARC– i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Aquesta nova veu a la pagesia ja s’escoltarà al ple monogràfic que el Parlament celebrarà aquest dimarts a petició de Junts. La Plataforma podrà dir la seva, així com Unió de Pagesos i la JARC. No hi tindran accés, però, Asaja i UPA, entitats de menys penetració al país, tot i el protagonisme que els atorga el ministeri espanyol d’Agricultura.
