El pas enrere de la Unió Europea en les restriccions a la pesca no ha deixat satisfet tot el sector pesquer. El nou repartiment de quotes de pesca aprovat a Brussel·les ha deixat, de fet, sensacions contradictòries entre els professionals; fins i tot dins de Catalunya. Diverses organitzacions lamenten que la mesura suposa un “xantatge” per als productors. El president de la Federació Nacional Catalana de Confraries de Pescadors, Antoni Abad, lamenta el que considera un “mal acord” per als pescadors. “Tot i que moltes de les mesures ja es compleixen, és molt difícil aplicar-ses totes a curt termini” tal com ho exigeix la Comissió Europea, critica Abad. Altres, com ara la Confraria de Pescadors Verge del Carme de la Ràpita, al Montsià, van més enllà, i arriben a alertar que l’acord els deixa “tocats de mort”. “Tornarem a tindre una reducció de jornades i de capacitat de pesca“, ha declarat el secretari de l’entitat, Joan Balagué. Sobre aquest fonament, assegura, els pescadors de la zona se senten “enganyats i defraudats”, ateses les “penalitzacions” que rebran per la normativa.
Similar és la lectura que fan des de Blanes. La confraria de pescadors local apunta cap a les “molt importants” despeses que generaran les noves regulacions sobre el sector. El president de l’organització, Ferran Martínez, troba motius per passar a l’ofensiva. “El que passarà serà que molts hauran de plegar. No estem d’acord amb el que s’ha signat per part dels ministres a Brussel·les i no descartem fer mesures de protesta més dures que les que hem fet fins ara”, rebla. També des de fora del Principat, diverses entitats pesqueres han mostrat les seves reticències. És el cas del president de la Federació de Confraries de les Balears, que critica, en declaracions a Europa Press, l’escassa concreció del pacte en el si del Consell. “Falta molta informació, i conèixer la lletra petita”, afegeix el seu president, Domingo Bonnín. Amb el full de ruta que coneixen actualment, assegura Bonnín, es fa complicat planificar l’actuació dels professionals durant l’any vinent. “Prefereixo saber que tinc 140 dies d’activitat al gener que no pas saber al maig que en tindré 150”, continua, tot alertant que “s’obre una etapa desconeguda” fins que les administracions comuniquin exactament quina és la normativa.
Cal recordar que la darrera paraula de la Comissió obliga els pescadors a implementar una sèrie de canvis en la seva activitat per conservar les 130 jornades que ara per ara tenen disponibles per sortir a la mar. Entre elles, les barques hauran d’ampliar les malles de les seves xarxes d’arrossegament, fet que suposarà una important despesa per als professionals. Per altra banda, el Consell també ha limitat la pesca de la gamba vermella del Mediterrani a 708 tones, des de les 787 vigent fins ara -una reducció molt menys sagnant que la que constava al primer pacte, que contemplava caure fins a les 551-.
Celebracions institucionals
Un grup de professionals catalans, val a dir, s’han declarat amplament “satisfets” amb l’acord de la CE. Els pescadors de Palamós asseguren que el model pactat és el que “fa anys que reclamen”. El vicepresident de la confraria local, Francesc Benaiges, assegura que el nou model “funciona”, tot descartant la proposta anterior de l’executiu comunitari, atès que els 27 dies eren “del tot inviables” per al sector. Sí que reclama, però, que les quotes de pesca no siguin d’aplicació general, sinó que s’estableixin “per cada confraria”; fet que limitaria l’efecte de la reducció del 10% de la pesca de la gamba, un producte d’especial interès a la localitat. El sector pesquer palamosí, doncs, s’alinea clarament amb les institucions espanyoles i catalanes, que han tret pit durant la jornada d’una entesa que consideren “bona” per a les economies del Mediterrani. El ministre espanyol d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Luís Planas, ha tret pit per haver “neutralitzat la disminució del 79% que hauria reduït els dies d’activitat” de forma “radical”. “És una magnífica notícia que permet continuar l’activitat pesquera i salvar l’impacte socioeconòmic que hauria tingut una mesura tan dràstica” continua Planas.
En un sentit similar s’ha expressat el president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha sortit en defensa del pacte durant la sessió de control al Parlament. “Ha sigut una negociació molt dura. Déu-n’hi-do com ens hem sortit” ha declarat Illa. Les declaracions del cap de l’executiu han arribat després que el portaveu del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, hagi estat especialment crític amb l’actuació del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a qui acusa d’haver “dimitit de la seva responsabilitat”. “Com s’explica que el conseller no hagi anat a Brussel·les? Els pescadors catalans necessiten un president i un Govern que defensi la pesca catalana”, ha etzibat Batet. Els juntaires han lamentat, així, que la Generalitat “hagi delegat les funcions al govern del PSOE i a l’Estat espanyol”.
Crítiques des de Balears
El nou pacte, val a dir, no ha convençut totes les administracions. El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del govern de les Balears, Joan Simonet, ha alertat -amb un to similar al que han fet servir els pescadors de les Illes- que la decisió de la CE no esborra del tot el perill regulador que pateix el sector. “L’amenaça de reducció del 79% s’ha esquivat, però no s’ha eliminat”, ha declarat Simonet. En aquest sentit, s’han posat a disposició dels professionals per enfrontar “les possibles despeses que es puguin derivar a causa de la implantació de les noves mesures que proposa Europa”. Reconeix, però, que el canvi de direcció de la CE permet deixar enrere una reducció de les jornades hàbils que “posava en perill la subsistència de l’activitat pesquera professional a les Illes”, un atac clar contra la disponibilitat de “peix fresc de proximitat” a l’arxipèlag i a tota la Mediterrània.
