Madrid comença a patir la tensió generada per les protestes de la pagesia. Les marxes “pacífiques” dels productors de tot l’Estat –amb mig miler de catalans a les seves files, coordinats per Unió de Pagesos– han provocat les primeres reaccions policials durant el matí, amb càrregues contra els manifestants. La concentració, que es dirigeix al ministeri d’Agricultura, ha superat les expectatives dels organitzadors. Segons Unión de Uniones, s’esperava una afluència d’entre 500 i un miler de tractors provinents principalment del camp castellà; si bé finalment s’hi han apropat prop de 1.500 vehicles. L’èxit de la convocatòria, de fet, ha aixecat la resistència de les autoritats. “Volen que entrin 500 tractors, però no estan disposats a deixar passar els altres 900 que estan retinguts a l’entrada de Madrid”, declara el coordinador d’Unión de Uniones Luís Cortés; tot assegurant que els que ja col·lapsen els carrers de la capital espanyola “els esperaran fins que entrin”.
La marxa, que havia d’acabar a la madrilenya Plaza de la Independencia, estava prevista des de feia setmanes. Tot i això, les administracions no semblen preparades per a la seva rebuda. El ministre d’Agricultura, Luis Planas, no hi és present per rebre els camperols. “Ha fugit com un conill cap a Brussel·les”, ironitza el coordinador d’Unión de Uniones. Els batzacs de les unions del camp espanyol cap al ministeri han estat constants: sense anar més lluny, van titllar el seu paquet de 18 mesures per pal·liar la crisi del sector de “fum” i “pur maquillatge”. Més enllà de la manca de resposta d’Agricultura, sindicats agraris enlletgeixen la mala preparació de la Delegació del Govern a la comunitat autònoma. “Han incomplert els terminis i han volgut canviar tots els recorreguts”, etziben les organitzacions pageses. Així, Cortés ha argumentat que “si ells incompleixen la Llei de Seguretat Ciutadana, nosaltres també ho farem”.
Mesures “superficials”
Unión de Uniones ha mantingut, així, la seva manifestació a Madrid malgrat la resposta del ministeri d’Agricultura de la passada setmana. El ministre Planas, en una compareixença arran de les acumulades mobilitzacions pageses –i després d’una reunió amb les OPAs del camp, Asaja, UPA i COAG– va posar sobre la taula un paquet de 18 mesures centrades en alguns dels temes que han aixecat les marxes camperoles, com ara la competència deslleial dels mercats internacionals o les regulacions ambientals. Malgrat la voluntat del titular del ram, Unión de Uniones ha criticat la manca de concreció d’algunes de les mesures, i ha reclamat ampliar i aterrar el marc regulador en benefici de la pagesia. Entre altres exemples, els sindicats agraris exigeixen endurir la Llei de la Cadena Alimentària, i identificar amb xifres concretes de quota de mercat quines cadenes de supermercats tenen “posicions de domini” sobre la distribució alimentària. També reclamen aplicar les clàusules mirall als tractats internacionals, uns afegits a les enteses que obliguen els països exportadors a complir la normativa europea –fet que disminuiria la diferència de preus que enfonsa els guanys de la pagesia local–. Davant la inacció ministerial, Unión de Uniones ha anat un pas més enllà en la seva crítica a Planas: “si això és el que proposa el ministre, el ministre no pot continuar sent-ho ni un minut més”.
Afluència des de Catalunya
Unió de Pagesos és, com recordava recentment el seu coordinador nacional Joan Caball, “una de les grans organitzacions” d’Unió de Uniones. Així, Catalunya ha aixecat una flota de mig miler de manifestants per reclamar davant el ministeri d’Agricultura “poder treballar i viure dignament”. “El moviment de protestes que s’ha iniciat, fins que no hi hagi respostes reals no ha d’aturar”, declara Caball; aprofundint en la crítica de l’organització al nou paquet regulador que ha posat sobre la taula el ministre Planas. En aquest sentit, el coordinador ha mostrat el seu rebuig a la reacció de les autoritats davant la mobilització pagesa. “Tots voldríem ser a casa, sobre el tractor, fent la feina que ens toca”, declara el pagès; tot acusant “els poders de l’Estat” d’impedir l’exercici del “dret a la manifestació” per part dels treballadors del camp.
Escletxes polítiques
La línia política de les manifestacions de pagesos ha estat marcadament divergent als diversos territoris de l’Estat. A moltes regions, l’extrema dreta s’hi ha apropat i fins i tot hi ha col·laborat. Membres de la mateixa Unió de Pagesos fins i tot els acusen d’estar darrere d’algunes de les convocatòries, especialment al centre de la península; i el fins fa poc portaveu i assessor jurídic de la plataforma 6-F –l’espai que ha articulat les protestes espanyoles, sense presència a Catalunya– era la cèlebre figura de la reacció espanyola Xaime da Pena, l’advocat darrere del finançament de la bescantada lona de Desokupa contra Pedro Sánchez i proper a figures centrals de la reacció a l’Estat, com ara l’extremista Alvise Pérez.
Els punts del discurs de la ultradreta han tingut representació a la marxa sobre Madrid; així com ho han tingut les estelades i altres símbols democràtics, especialment per part de la pagesia catalana. Ara bé, Caball ha tret ferro a les divergències, tot apuntant que la protesta ha donat espai perquè “tothom pugui defensar legítimament les seves posicions”. “Aquí avui el que som és pagesos, i tota la resta sobra”, declara el mateix coordinador.
