La pandèmia de la covid va obligar a confinar gran part del món, fent que molts treballadors recorressin al teletreball per continuar desenvolupant les seves tasques des de casa. Cinc anys després, aquesta opció s’ha anat reduint fins a convertir-se en la situació actual de només el 16% dels treballadors. Durant aquests anys s’ha vist una evolució de les tendències del teletreball. Concretament, en els mesos de més impacte de la Covid, la feina en remot es va disparar del 8,6% al 17,7% del total de treballadors de Catalunya el 2020, segons dades de l’INE recollides a l’ACN. Aquesta situació va fer canviar ràpidament les dinàmiques laborals, obligant les empreses a una digitalització urgent.
El 2021 es va arribar al màxim històric fins ara del treball en remot: un 18,8% dels ocupats. Des de llavors aquesta modalitat de treballar s’ha anat moderant, registrant una mitjana de 14,2% durant el 2023; però les últimes dades de l’INE apunten a un repunt de fins al 16% per a l’any 2024. Amb aquestes dades, Catalunya s’ha situat entre un i dos punts per sobre del conjunt de l’estat espanyol pel que fa al teletreball, incloent-hi els autònoms que treballen des de casa.
Tot i que el teletreball habitual ha disminuït des de l’esclat de la pandèmia, aquell que es fa de manera esporàdica ha incrementat. “El teletreball esporàdic és un element valorat positivament com a mesura de flexibilitat i de poder organitzar milloro la vida familiar”, explica la secretària d’Acció Sindical de CCOO, Cristina Torre. En aquest sentit, les dades mostren una tendència a la reducció dels dies de teletreball entre aquelles persones qui en fan, el 2023 aquelles persones que treballaven en remot puntualment passava del 6,5% al 7,8%, i els que ho feien la major part del temps es reduïen del 12,3% al 6,4%.
Tornada a les oficines i els espais compartits
Amb aquestes noves tendències, també els espais com els coworking han vist des del 2020 una evolució cap a un model que combina la presencialitat amb el teletreball, juntament amb les empreses fent esforços per atraure els treballadors a les oficines. Des de la gestora de coworking Wojo s’afirma que la majoria de les noves contractacions són en model híbrid. Des d’una altra empresa de coworking i oficines privades, Cloudworks, també s’ha observat un augment d’assistència més dies de la setmana, des d’un o dos dies fa dos anys, fins als tres o quatre actualment. De fet, el 2023 va encetar una certa tendència positiva que prometia una inflexió en la compra i el lloguer d’oficines a Barcelona; i el 2024, segons les principals consultores immobiliàries del país, apunta a un futur prometedor per al mercat de les oficines a Barcelona. Durant el 2024 va haver-hi un increment dels lloguers i compres d’espais de treball per part de firmes de diversos sectors de més de 280.000 metres quadrats, el que reflecteix una notable recuperació del sector a la capital catalana, el que s’espera que augmenti aquest 2025.
Però al llarg d’aquests cinc anys des de l’inici de la pandèmia hi ha hagut una part dels treballadors que no han tingut l’oportunitat de teletreballar, en concret sis de cada deu ocupats no ha treballat des de casa perquè la feina que desenvolupen no els ho permet, segons l’enquesta sobre equipament i ús de les TIC de l’INE. Al voltant de dos de cada deu treballadors sí que han pogut fer la seva feina en remot en l’últim any, però la meitat dels que han pogut fer-ho per la naturalesa del seu ofici no ho han fet. Aquest fet és degut majoritàriament a una manca de mitjans tecnològics per aplicar el teletreball per part de les empreses, en un 56,2% dels casos, a què la seva llar no està preparada (31,7%), o a causa de la negativa de l’empresa (8,9%).
La desaparició del teletreball per decisió empresarial
Per altra banda, diverses empreses han vist en els últims mesos una reducció del teletreball forçada. L’exemple més clar és el de la Generalitat, que va anunciar el 29 de gener que la feina en remot s’eliminava pels alts càrrecs, el que s’ha interpretat més com una decisió política que una tendència del mercat. Altres exemples d’empreses que han fet passos enrere en el treball en remot són l’energètica Holaluz, la companyia de videojocs Ubisoft o la de telemàrqueting CPM. Des dels sindicats es veuen aquests moviments com una estratègia empresarial per abaratir acomiadaments, aprofitant que el teletreball és una característica molt valorada pels treballadors.
La polèmica pel teletreball també ha arribat als Estats Units, amb Donald Trump reclamant als funcionaris que fan teletreball a tornar a fer feina presencial. El mandatari va posar en dubte que treballessin les hores que calia tot assegurant que “la productivitat és dubtosa”. També en els últims mesos grans empreses com Amazon, Dell o JP Morgan han demanat a les plantilles en els últims mesos que tornin a les oficines.
1 
