El març passat estat i Eurocambra va arribar a un acord, provisional això sí, però ara aquest acord ha quedat rubricat al ple d’Estrasburg gràcies a 554 vots favorables, 56 en contra i 24 abstencions. Amb això s’aposta per una major transparència i supervisió dels algoritmes que s’utilitzen a les diferents plataformes digitals, un fet que permetrà garantir que els sistemes de monitoratge de les empreses siguin avaluats per personal qualificat.
Aquesta nova llei rider comunitària ha estat impulsada gràcies a països com França i dona un petit marge d’interpretació als estats per poder definir la relació laboral entre treballadors i plataforma digital.
Què busca la UE amb aquesta llei?
Pretenen que els treballadors puguin estar “degudament informats” sobre aquests sistemes de monitoratge i el seu ús, un fet que afecta la seva contractació, les condicions de treball i la remuneració. La llei, a més, prohibeix que es processin algunes de les dades dels empleats (dades biomètriques o estat anímic) i que el treballador pugui tenir dret a replicar les decisions que prenen aquests algoritmes en cas de creure-ho convenient.
Els estats, però, seran qui decidiran qui és considerat un treballador assalariat i qui no, un fet que haurà de tenir en compte la llei nacional, els convenis col·lectius i la llei comunitària. Els treballadors de plataformes digitals, però, podran presentar objeccions si consideren que no els tracten com a personal assalariat i serà responsabilitat de les empreses demostrar que no hi ha aquesta relació laboral.
El text vol establir una protecció “mínima” per als més de 28 milions de persones treballadores a les plataformes digitals de la UE i els estats tindran dos anys per incorporar aquesta directiva europea a les seves legislacions nacionals.
