La incorporació més tardana dels joves al món laboral els obligarà a jubilar-se als 71 anys cap al 2065, segons l’últim informe conjunt de la Fundació BBVA i Ivie. En el document, alerten que els joves tenen “més difícil” completar carreres laborals llargues per obtenir una pensió a l’edat ordinària de 65 anys i que els permeti mantenir el seu nivell de vida previ. Només aquells que tinguin estalvis podrien compensar la caiguda d’ingressos i jubilar-se abans del 71. Les dues entitats recorden que la taxa d’ocupació dels joves entre 16 i 29 anys (43,2%) ha caigut 15 punts des del 2007 i que les dificultats per aconseguir feina faran que arribin al 2065 amb només 30 anys cotitzats, insuficient per jubilar-se quan els tocaria.
Així mateix, l’estudi alerta que, amb la legislació actual, per a obtenir una taxa bruta de reemplaçament —és a dir, la relació que hi ha entre la primera pensió anual de jubilació que rebria una persona i el seu salari anual en l’últim any de vida laboral— del 90% cap al 2065, els joves d’ara necessitaran haver cotitzat 40 anys o més per poder-se jubilar als 65. Amb una carrera laboral de només 35 anys la jubilació s’haurà de retardar fins als 68 per obtenir la mateixa taxa de reemplaçament.
La reforma de les pensions, un perill
L’última reforma de les pensions preveu que el 2027 l’edat de jubilació serà de 67 anys i caldran 37 anys cotitzats per cobrar el 100% de la pensió. Aquells que hagin cotitzat 38,5 anys es podran jubilar igualment als 65 sense cap penalització. A més, la nova legislació sobre pensions ajustarà lleugerament la taxa, entre un i dos punts, respecte de la que es podria obtenir actualment. En el cas dels joves que hagin cotitzat només 30 anys, la taxa de reemplaçament baixarà del 77,1% actual al 75,3% per als que es jubilin el 2065.
També alerten que la taxa podria baixar entre 10 i 20 punts més si s’aproven reformes que actualment ja formen part del “debat públic”, com per exemple vincular la pensió a l’esperança de vida, elevar el període de còmput als últims 35 anys de la vida laboral o augmentar a 40 els anys cotitzats necessaris per cobrar una pensió del 100%. Així i tot, encara que no es facin més reformes, els joves hauran de fer un esforç més gran que els seus pares i suportar una taxa de reemplaçament més baixa si no volen retardar encara més el moment de la jubilació.
