Quantes hores s’han de treballar cada setmana? Les negociacions per a la reducció de la jornada laboral espanyola han tornat a posar sobre la taula el debat sobre les hores que cal treballar cada dia. Actualment, Espanya és un dels països de la Unió Europea on es dediquen més hores de la setmana a la feina, i el país en què molts treballadors conviuen amb una situació irregular de la distribució d’hores laborals durant la setmana. Ara bé, els canvis proposats pel govern espanyol, en mans de Pedro Sánchez, per limitar la jornada a 37,5 hores a la setmana -un dels punts inclosos en el pacte de legislatura entre PSOE i Sumar- situarien l’estat a l’avantguarda dels països de la Unió Europea, ja que només França té un límit legal per sota de l’objectiu de l’executiu estatal, amb un topall de 35 hores.
Els països europeus tenen diferents funcionaments en relació amb la gestió de les jornades laborals. Per una banda, països com França o Bèlgica sí que han marcat per llei topalls d’hores de treball a la setmana -35 els francesos i 38 els belgues-, però, per altra banda, països com Dinamarca o Alemanya no tenen un màxim marcat per llei, sinó que ho releguen a la negociació col·lectiva. Als antípodes de França, entre d’altres, es troba Grècia que, lluny de buscar la reducció de la jornada, rema a contracorrent i opta per allargar la jornada en algunes empreses fins als sis dies laborals a la setmana.
La radiografia laboral europea
Tot i que en la majoria de països europeus el màxim fixat per llei són 40 hores setmanals, aquesta xifra no equival a les hores que realment es treballen a la setmana. Segons les xifres de l’Eurostat, a l’estat espanyol el temps efectiu de treball és de 36,4 hores, segons els càlculs d’Eurostat, lleugerament per sobre de la mitjana europea (36,1). Els temps de treball setmanal més llargs es registren a Grècia (39,8 hores), Romania (39,5 hores), Polònia (39,3 hores) i Bulgària (39 hores). A la part mitjana de la taula se situen França (36) i Irlanda (35,5). En canvi, els Països Baixos tenen la setmana de treball més curta (32,2 hores), seguit d’Àustria (33,6), Alemanya (34) i Bèlgica (34,9).
En aquest sentit, el professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Vicent Borràs apunta a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) que un dels principals motius pels quals es diferencien les jornades laborals dels països europeus -i els màxims establerts per llei- és la tradició d’afiliació sindical, la qual considera que és més forta en els països amb un estat del benestar consolidat: “La qüestió és el repartiment de la riquesa. Hi ha països amb més força sindical i governs més compromesos i el pastís dels beneficis es reparteix més amb la classe treballadora”, argumenta. Un factor, però, que també xoca directament amb el salari mínim de cada país, ja que en països amb salaris més baixos molts ciutadans, especialment la gent més jove -que, per conseqüència, té sous més baixos-, es veuen obligats a buscar-se dues feines per subsistir.
En canvi, el professor emèrit del departament de Direcció de Persones en les Organitzacions i Ètica Empresarial d’IESE Business School, José Ramón Pin, apunta que els països amb sous més elevats, com Bèlgica, per exemple, els treballadors cada vegada busquen reduir més la seva jornada laboral tant com es pugui: “El país amb més feina parcial voluntària és Holanda, amb gairebé un 30%, com que els salaris són molt alts, molta gent vol treballar a temps parcial perquè té capacitat, però a Espanya no, el 45% de les persones que treballen a temps parcial ho voldrien fer a temps complet”, assevera.
2 
