Els inspectors d’hisenda se’n fan creus de la complicitat social amb què compta el frau fiscal. Així ho certifica l’interessant Pla Estratègic de l’Agència Tributària espanyola 2024-2027. Un document de 85 pàgines, al que ha tingut accés MonEconomia, on s’exposen les línies d’actuació de la inspecció i recaptació d’Hisenda, així com les demandes i previsions de recursos de la policia financera de l’Estat. El document emfatitza el nivell de comprensió social que existeix al voltant del frau fiscal, analitza les dades de l’economia submergida i insisteix en la necessitat de controlar i avaluar el sistema de declaració voluntària en què es basa el sistema fiscal espanyol.
El document també incideix en la “necessitat de reduir el nivell de conflictivitat” entre l’Agència i els contribuents, tot aportant xifres sobre els recursos presentats contra l’administració tributària. Destaca en aquest àmbit l’any 2022, quan gairebé el 40% dels recursos contenciosos interposats pels contribuents són estimats pels tribunals. El mateix any fiscal, -darrer computat en l’informe- els recursos administratius estimats van ser el 39,7% dels interposats. Una de les exigències que contempla el document és l’augment de recursos humans, és a dir, d’inspectors; i millores normatives que facilitin les investigacions preventives.
La complicitat social amb el frau
El pla aporta unes dades que els mateixos autors emfatitzen com a inquietants. En concret, sobre la consideració social del frau, que, en certa manera, és la base teòrica sobre la qual es construeix l’agència tributària com a organisme de control dels pagaments i controls tributaris. En aquest context, el pla ressalta que “resulta especialment preocupant és que un 10,8% dels ciutadans considerin que el frau és una cosa consubstancial als impostos i tothom hi tendeix“. Afegeixen neguit a aquesta afirmació en recordar que un “24,9% entén que determinades circumstàncies de la vida d’una persona o una empresa poden justificar un cert frau per tirar endavant”.
De tota manera, els caps de la inspecció d’Hisenda respiren perquè “un 64,2% considera que el frau no es pot justificar en cap cas”. Ara bé, el document assenyala que aquestes xifres “continuen posant de manifest la necessitat de comptar amb una estratègia integral adreçada al foment del compliment voluntari”. D’aquí que defensin la posada en marxa del que anomenen “l’educació cívicotributària”, així com “accions que busquin reforçar la consciència fiscal dels espanyols”. Remarquen, amb tot, que no es pot “descuidar la prevenció i la informació i assistència, ja que la majoria dels ciutadans vol complir”. En aquest sentit, reclamen “mesures que reforcin el control tributari i la lluita contra el frau davant dels qui de forma conscient i voluntària no compleixen les seves obligacions”.
Una de les claus de volta del pla és, precisament, aquestes mesures de “reforç”. És a dir, canvis legals i materials que ajudin el control i la inspecció per “fomentar l’efecte preventiu” i “no tan recaptatori”. De fet, proposen un gran desplegament de mitjans en tres anys per lluitar contra la xacra de “l’economia submergida”. Aquest és un dels punts més interessants donat que el document admet que no poden estimar del cert el percentatge del PIB espanyol que ocupa l’economia submergida, tot i que ho intenten des del 2006.
L’economia submergida, la bèstia negra
Segons els seus càlculs, aportant dades d’un estudi del Parlament Europeu, aquesta ràtio se situaria en un 15,8% del PIB el 2022, una mitjana no ponderada menor que la mitjana europea i la del Regne Unit, que es calcula del 17,3%. De tota manera, Hisenda postul·la que aquest percentatge s’ha de reduir al 10,5% si es descompten les activitats que no poden ser “fiscalment emergibles”, és a dir, activitats econòmiques fora del delicte fiscal, aquelles que corresponen a delictes com el tràfic de persones o el narcotràfic.
En tot cas, i a la vista d’aquestes dades, els inspectors insisteixen a lluitar contra el “nínxol habitual de frau” de l’economia submergida. En aquest sentit, demanen més cobertura jurídica a la Inspecció perquè “continuï actuant en relació amb contribuents que no admeten pagaments per mitjans bancaris o quan les rendes s’obtenen de lliuraments de béns o prestacions de serveis directament realitzats al consumidor final”. “En la mesura que hi hagi manca de control en les formes de pagament, o quan els signes externs de riquesa, patrimoni, rendibilitat o informació financera siguin incoherents o inconsistents respecte de les rendes declarades, cal impulsar l’operativa de comprovació de la Inspecció”, adverteixen .
Noves vies de treball
En aquest escenari, els inspectors en el seu pla reclamen que “al costat de les tradicionals comprovacions inspectores” es posin en marxa les noves vies de treball” que s’han testat els darrers anys. Com ara, “visites de caràcter censal a les seus de les activitats econòmiques, ja sigui mitjançant les comunicacions adreçades als contribuents que presentin dades inconsistents a les seves declaracions”. Unes visites que teòricament, “tenen com a objectiu estratègic comú que els mateixos contribuents millorin de manera voluntària la seva contribució d’acord amb la seva capacitat econòmica real”. “L’objectiu final és aconseguir un efecte preventiu o inductor que arribi més enllà de l’impacte recaptatori directe de les actuacions de comprovació”, conclouen.
Però les inspeccions no es fan soles. Així, també inclouen en el paquet una prospectiva d’augment de recursos humans. Seguint aquest fil, la planificació estratègica contempla un creixement dels efectius actuals de l’Agència, que s’acosten a la xifra de 27.300, fins a superar els 29.300 al tancament de l’any 2027. Una xifra que superaria el volum de plantilla existent abans de la restricció d’ocupació pública, i que s’acostaria al nombre de funcionaris de les administracions tributàries de l’entorn de l’OCDE. El pla també fa una referència especial a la necessitat de reforçar l’àrea d’Informàtica tributària en un context de creixement continu dels projectes que gestiona.
