Les institucions espanyoles i catalanes han tancat un 2023 en el que consideren una gran onada de recuperació de l’ocupació. L’Estat espanyol ha finalitzat l’any poc per sobre dels 2,3 milions de persones aturades, la ràtio més baixa dels darrers 14 anys. Una dada similar a la catalana, que, amb poc més de 343.000 persones sense ocupació, no veia des del 2007 una escletxa tan reduïda al mercat de treball. Tant el conseller d’Empresa i Treball Roger Torrent com la ministra de treball Yolanda Díaz, així com el món sindical, han arribat a la fi de curs lloant la “resiliència” de l’economia i el mercat espanyol i català. La feina, però, està lluny d’haver-se completat: els relativament bons resultats laborals a l’Estat no han arribat a retallar les diferències amb Europa. Encara per sobre de l’11%, la desocupació espanyola és la pitjor del continent –a falta de conèixer les darreres dades gregues–, per sobre de qualsevol resiliència empresarial.
Les darreres dades de l’Eurostat recollides per l’institut estadístic alemany Destatis situen, ja cap al final del quart trimestre del 2023, l’Estat com el pitjor mercat laboral d’Europa amb cert marge. A tancament de l’octubre –el darrer mes amb disponibilitat de dades a escala europea– el 12% de desocupació espanyola superava en dos punts el següent competidor, una economia extremadament malmesa com és la grega. Ara bé, el rendiment específic de la majoria dels mercats de la Unió no ha estat, en la conjuntura de finals del curs sortint, substancialment millor que l’espanyol –ni tan sols, de fet, que el colpejat entorn català–.
Sense anar més lluny, Alemanya enllaça ja diversos mesos de caigudes en l’ocupació. Segons el portal estadístic de la República Federal, l’atur al país va tancar el desembre amb un creixement d’unes 5.000 persones mes a mes –un empitjorament, val a dir, molt més subtil que l’esperat pels analistes internacionals, que pronosticaven unes 20.000 persones més sense feina, segons un estudi elaborat per l’agència Reuters–. A diferència de l’Estat espanyol, que ha aconseguit un retrocés de la desocupació en termes interanuals, alemanya tanca el curs amb unes 190.000 persones aturades més que al final del 2022, fins a una ràtio del 5,9%. Amb tot, però, les autoritats semblen romandre confiades: la presidenta del Bundesagentur für Arbeit –l’agència federal del treball– Andrea Nahles, declarava després de la darrera publicació estadística federal que “el mercat de treball encara aguanta en un moment de càrregues i incerteses”. Cal recordar que, a diferència del cas català, Alemanya va acumular dos trimestres recessionistes a principis del curs, amb un clar estancament posterior. “Mirant enrere cap al 2023, és clar que la dèbil economia no ha deixat indemne el mercat laboral”, reconeixia Nahles.
Mercats menors
Tot i que les dades absolutes són substancialment millors que les espanyoles, el sentit del mercat laboral francès és similar a l’alemany. Segons les dades de l’INSEE –l’equivalent del país veí de l’INE o l’Idescat–, el tercer trimestre va veure una escalada de dues dècimes a la inactivitat al món del treball, fins al 7,4%. El setembre, segons l’institut, l’atur al país gal va arribar als 2,3 milions de persones, un increment d’uns 64.000 treballadors a la cerca de feina. En l’interanual, val a dir, el mercat roman estancat. L’escalada, però, tensa el panorama polític a la República: si bé la ràtio roman lluny dels màxims, assolits l’any 2015 amb una taxa superior al 10%, una de les promeses centrals del president Emmanuel Macron en la seva reelecció va ser l’assoliment de la plena ocupació efectiva l’any 2027. Això, en el context francès, implica arribar al 5% en només tres anys. La dada, ans al contrari, ha oscil·lat en el que va de segle entre els set i els vuit punts. Les autoritats del país, a més, preveuen un sentit clarament contrari: el banc central de França estima un estancament durant els pròxims cursos, fins i tot amb una lleugera expansió de l’atur, fins al 7,8% a finals del 2025.
Així, malgrat les encara elevades dades d’atur de l’Estat, la tendència és millor a la dels mercats del seu entorn. Similars són els casos d’ecosistemes més petits dins la mateixa Unió Europea: a tancament d’octubre, les autoritats estadístiques italianes van confirmar una expansió d’unes 27.000 persones aturades, fins al 7,8% del total (+0,2% respecte del mes anterior). En el cas neerlandès, un dels mercats laborals més sòlids de la UE, també es va detectar a la recta final de l’any un empitjorament global, amb un augment de l’atur d’una dècima, fins al 3,6%. Una dada cridanera, però, és la de desocupació juvenil: no només és substancialment menor a la ràtio general espanyola i catalana, sinó que, amb un 8,7%, frega la desocupació global de grans economies, com ara la francesa. Ara bé, on Catalunya celebra una reducció específica –els menors de 30 anys és, de fet, l’únic fragment poblacional que registra una millora de l’ocupació al país–, els Països Baixos escalen mig punt a final del tercer trimestre.
Estats Units es desconnecta d’Europa
Cap tendència dels mercats europeus pot competir amb la salut laboral a l’altra banda de l’Atlàntic. A finals del desembre, el món del treball als Estats Units va guanyar unes 160.000 persones, retrocedint fins al 3,7% d’atur. En un entorn d’elevats tipus d’interès i desacceleració global, el teixit de negoci nord-americà ha girat les previsions recessionistes, també pel que fa a l’ocupació. En qüestió de 12 mesos, les empreses nord-americanes han afegit 2,7 milions de treballadors. Si bé la creació d’ocupació s’ha anat moderant, durant el curs s’han vist pics excepcionals al treball nord-americà. Al gener, després d’un guany net de més de 470.000 treballadors en només 30 dies, la taxa d’atur va caure fins al 3,4%, la millor ràtio des del 1969.
Reserves sectorials
Val a dir, però, que es pot posar un enorme asterisc sobre l’alça de l’ocupació nord-americana. Dels 160.000 treballadors afegits durant el desembre, prop d’un terç es van generar al sector públic. Més de 100.000 del total, de fet, es van concentrar a les institucions federals, la salut o els serveis socials. Només la construcció va generar nova ocupació a un bon ritme als EUA, amb uns 17.000 treballadors més. Els sectors productius, de fet, no han estat protagonistes en cap dels grans mercats occidentals: segons Destatis, durant tot el 2023, alemanya va crear prop de 300.000 noves ocupacions al sector serveis, mentre que la generació neta d’ocupació a la indústria es va quedar en les 25.000 persones. El cas català és similar: mentre que l’atur al sector serveis va tancar el tercer trimestre a la baixa, amb una reducció d’unes 1.000 persones en acabar el setembre, la indústria, en el mateix període, va escalar en uns 4.000 nous aturats. Al desembre, però, el mercat català va capgirar la taula, amb una pèrdua de treballadors substancialment més elevada al terciari que entre les empresed productives
