El comitè d’experts per a la pujada del Salari Mínim Interprofessional, el grup encarregat de recomanar a l’executiu espanyol els termes de l’augment corresponent al 2025, s’ha pronunciat en línia amb les estimacions del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo. El document presentat pels economistes designats per la vicepresidenta segona i titular de Treball Yolanda Díaz apunta a una millora d’entre el 3,4 i el 4,4% del sòl salarial. En cas d’implementar-se, suposaria uns 50 euros addicionals al salari brut mensual més baix dins la llei, que quedaria entre els 1.172 i els 1.184 euros mensuals. Les xifres corresponen amb les advertències de Cuerpo, que apuntava que l’SMI ha de pujar “en línia amb el ritme de la resta de l’economia“; una equivalència que el situaria a finals del 2024 en el 4%.
Les declaracions de Cuerpo respecte de l’SMI ja han provocat friccions entre ambdues carteres -la tònica general d’aquest tancament d’any, amb picabaralles constants entre Treball i Economia exacerbades pel to cada cop més agressiu de Díaz-. Davant la intenció del dirigent econòmic de mantenir el sou vinculat a l’avenç econòmic, la líder de Sumar va reblar que “les xifres macroeconòmiques no tenen res a veure amb la vida real”. “Els salaris són molt, molt moderats, i s’ha de treballar des del govern per apujar el mínim i, també, els sous en general, per ser una mica més europeus”, responia, tot recordant els enfrontaments que va mantenir amb la seva predecessora, l’ara presidenta del BEI Nadia Calviño. “Llavors s’oposaven, igual que avui, a una pujada d’acord amb el que passa al país”, criticava la vicepresidenta. En aquest sentit, instava Cuerpo a “respectar el comitè d’experts”. Ara, els economistes del seu grup s’han alineat més amb les estimacions d’Economia que amb les aspiracions sindicals, que aspiren a pujades més intenses.
El secretari general de la Unió General de Treballadors, Pepe Álvarez, sense anar més lluny, apuntava a un augment proper al 6%, que deixaria l’SMI per sobre dels 1.200 euros i compliria l’objectiu de la Carta Social Europea d’igualar-lo amb el 60% del sou mitjà del país; mentre que Unai Sordo, dirigent de Comissions Obreres, aspirava a augments “molt per sobre de l’IPC”, amb l’objectiu de recuperar gradualment la pèrdua de poder adquisitiu de les rendes del treball durant els anys de crisi inflacionista. “Qualsevol veu que els preus de l’alimentació”, declarava Díaz, estan per sobre d’abans de l’espiral del 2021, fet que fonamenta, a parer seu, uns salaris més alts d’obligat compliment.
“Marge” amb els empresaris
Més enllà de l’enfrontament entre Díaz i Cuerpo en aquest àmbit, Treball també busca les complicitats perdudes amb l’empresariat espanyol. La CEOE, la patronal de les grans empreses de l’Estat, ja s’ha aixecat de les darreres dues taules de negociació del mínim salarial, i apunta que tampoc estarà present en les converses que acabin de concretar la d’enguany. Malgrat la distància amb l’entitat i amb el seu president, Antonio Garamendi, la vicepresidenta continua mostrant-se “convençuda” que hi ha marge per acabar d’acordar la mesura amb el conjunt del diàleg social. Ja fa temps que el món privat exigeix que les pujades de l’SMI es vinculin als preus dels contractes públics, per augmentar els ingressos dels negocis que els portin a terme a un ritme similar al que s’eleven els costos laborals. Una concessió que, ara per ara, el govern no ha posat sobre la taula. Val a dir que, després de trencar les converses a principis del 2024, el mateix Garamendi va posar sobre la taula unes xifres que entren dins els barems del comitè d’experts: a principis del curs passat, el patró basc va defensar “una pujada del 3,5%”, una dècima per sobre del llindar inferior que ha recomanat el grup d’assessors econòmics.
