La connexió entre el nivell educatiu i els ingressos d’una persona és una de les dinàmiques estructurals més evidents de les economies modernes, on la formació s’ha convertit en un factor determinant en l’accés a salaris més alts. Concretament, la bretxa salarial per nivell formatiu que es dona a l’estat espanyol és d’un 66%, segons les últimes dades actualitzades en un informe del Banco de España. L’estudi també analitza les diferències entre els diversos nivells formatius, on s’observa que hi ha poca distància entre aquelles persones amb formacions obligatòries i educacions superiors que no arriben a un nivell universitari, destacant la poca rendibilitat que té a l’estat espanyol una formació en FP de grau mitjà.
En aquest informe també es comparen les diferències amb la d’altres països, on s’observa que la bretxa salarial de l’estat per a persones amb una educació universitària és de les més baixes i de les més concentrades entre les quatre economies més grans d’Europa. A Alemanya, una persona amb estudis universitaris o de formació professional superior guanya un 144% més que aquelles que tenen una educació secundària obligatòria. A França aquesta diferència és del 88%, mentre a Itàlia es manté en nivells més baixos del 64%. Per tant, en estats com l’espanyol on la diferència monetària és més reduïda, l’elecció formativa de cada persona va més enllà d’una qüestió salarial.
Tal com apunta Víctor Climent, professor de sociologia a la Universitat de Barcelona (UB), a l’hora d’escollir la formació acadèmica també és determinant el nivell formatiu de la família. “Aquells pares que tenen estudis universitaris acostumen a tenir més interès en què els seus fills també tinguin aquest nivell d’estudis, més enllà de les raons salarials, si no per la trajectòria social que es projecta,” explica Climent. A més, cal tenir present que no totes les branques d’educació universitària aporten el mateix rendiment salarial. Concretament, el rendiment salarial de les persones amb formació acadèmica en els camps de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM per les seves sigles en anglès) és un 10% superior que aquelles persones graduades en un camp d’humanitats. De nou aquesta diferència es fa més gran a Alemanya (25%) i França (17%).
El valor social dels nivells educatius
Un dels indicadors en què l’estat espanyol difereix respecte als altres països és en el valor de l’educació secundària superior, com podria ser la formació professional de grau mitjà, respecte de l’educació secundària obligatòria, amb una diferència de només un 10%. Mentre que a Alemanya o França aquesta distància és superior, del 36 i 27% respectivament, el que mostra que a l’estat espanyol l’educació secundària superior no porta molt més valor afegit que normalment fer de pont per accedir a una educació terciària o a títols superiors, tal com apunta l’estudi.
En aquest sentit, Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia de CCOO Catalunya, destaca la manca de valor que sovint es dona cap a la formació professional, que contrasta amb casos com els d’Alemanya on el sistema productiu basat en la indústria acompanya a reconèixer el seu valor en el mercat. “Aquí també necessitem aquests perfils i no els valorem prou, són fonamentals pel teixit productiu,” afirma Albert Ferrer.
Tot i tenir uns rendiments salarials més baixos comparats amb altres grups, les dades d’atur registrades al mes de febrer donen avantatge a la FP: la taxa d’aturats entre les persones amb un cicle formatiu de grau superior és molt menor que aquelles que tenen només el batxillerat, d’un 7,6% comparat amb un 61,5%. Millora fins i tot el 9,8% d’aturats en el mes de febrer que disposen d’un títol universitari. Aquestes dades també mostren la importància de l’especialització, no només del grau de la formació. “Cal repensar el valor social que li donem a aquests nivells educatius, també des del teixit productiu,” destaca Ferrer.
Ingressos amb un recorregut pla en l’educació obligatòria
En aquest sentit, Víctor Climent també recolza que des del món econòmic i les institucions cal recalcar les possibilitats laborals de la formació professional: “No necessàriament tots els plantejaments de futur han de passar per una formació universitària, més quan hi ha diversos estudiants que obtenen una titulació en un camp en el qual després no hi treballen.” Climent defensa que l’enfocament social ha d’estar en promocionar les vocacions cap a una aplicació més professional, que no sempre ha de passar per una formació universitària. “A més, això reduiria el nombre d’alumnes a les aules d’universitat, el que també afavoriria encaminar-se cap a una especialització,” destaca.
Per últim, l’estudi del banc central espanyol es fa ressò del nivell pla d’ingressos que aquelles persones amb una educació obligatòria veuen al llarg de la seva carrera professional, un greuge que no pateixen, per exemple, els treballadors francesos. En aquest sentit, Albert Ferrer destaca la importància de poder garantir la formació continuada per treballar cap a les millores laborals al llarg de la vida del conjunt de la societat. “Aquestes dades també demostren que les persones amb educació obligatòria s’acaben ubicant en sectors que tenen menys valor afegit i amb poc recorregut, trobant-se estancades. Per això hem de treballar per reduir els sectors on es paguen salaris més baixos,” explica Ferrer. Des del punt de vista sociològic, Víctor Climent també destaca la importància de continuar amb la formació al llarg de la vida professional. En aquest sentit assegura que “per superar aquest topall i progressar en el coneixement cal formació continuada. Els nivells de retribució poden ser movibles al llarg del temps.”
