El 2015, dos joves catalans van decidir muntar una start-up. Oscar Pierre i Sacha Michaud van decidir crear Glovo, l’empresa de repartiment que va canviar el món del Delivery a l’estat espanyol, per a bé i també per a mal. En menys de tres anys els joves havien aconseguit una plantilla de 1.000 persones i treballaven a uns 26 països del món. El creixent interès dels inversors per la companyia i l’èxit que va generar dins del mercat de consumidors, van atorgar-li l’estatus d’unicorn el 2019, tot i que poc després es destaparia el primer conflicte que desencadenaria un sense fi de tensions que portarien l’empresa al límit. La raó principal de la caiguda de l’imperi del delivery català va ser el seu “maltractament” als treballadors, més ben dit, els riders, que lluny de ser persones assalariades eren repartidors autònoms que vivien de fer dobles jornades i horaris insostenibles. Sota la màscara d’una nova empresa capaç de revolucionar el mercat, Glovo va créixer amb l’especulació dels seus inversors i, segons els sindicats, a costa de la mà d’obra. Una situació que ara s’acabarà resolent als tribunals.
“Glovo és una companyia que no ha guanyat mai diners”, afirma l’experta en start-ups i empresària, Rat Gasol. Per a ella, l’empresa s’ha nodrit de l’especulació dels inversors per crear “una gran bombolla” que després que la “borratxera de diners” hagi cessat, “està a punt de rebentar”. El primer signe que la companyia no acabava de funcionar -deixant de banda les pèrdues- va ser la compra d’aquesta per part de Delivery Hero, una companyia alemanya de repartidors. Ara bé, Glovo no només té un problema de solvència, és a dir, que ha tancat cada any amb pèrdues milionàries, sinó que també està en processos judicials per vulnerar drets dels treballadors. Aparentment, el model de repartiment que utilitza la companyia hauria de donar la llibertat als riders de treballar les hores que vulguin, però l’algoritme que es va crear per repartir les tasques no només no era equitatiu sinó que podia tenir a les persones hores sense treballar i, per tant, sense cobrar. A part, aquests treballadors mai han estat assalariats de les empreses, sinó que sempre han estat autònoms, una situació que després dels anys s’ha titllat de fraudulenta. Concretament, el 2019 va explotar la crisi dels riders, després que un repartidor de Glovo morís atropellat a Barcelona. Aquest fet, que UGT va portar als tribunals, va destapar les incongruències de l’algoritme de la companyia, però també les males condicions amb les quals treballaven els repartidors.
Davant de l’allau de denúncies sindicals d’aquesta situació, el 2021 el govern espanyol va posar en marxa la famosa llei Rider, que buscava obligar les empreses a convertir els autònoms en assalariats, entre altres coses. “Glovo continua aspirant a l’objectiu que es va marcar el primer dia que va sortir la llei: no complir-la”, explica Daniel Cruz, responsable d’Anàlisi i transformació digital de la secretaria d’Acció Sindical i Transició Justa de Comissions Obreres (CCOO). En aquest sentit, Cruz explica que la situació a Glovo no ha canviat per a la gran majoria dels rider, ja que adhereixen a petits canvis que fan dins de l’aplicació de la companyia per trobar buits legals. “L’Estat els multa, però ells continuen operant així”, defineix el sindicalista. De fet, la start-up manté un pols amb el Ministeri de Treball i podria enfrontar-se a una forquilla de multes des dels 260 als 430 milions d’euros per incompliment de la normativa. “De vegades sembla que els surti més a compte continuar pagant les multes que canviar el model de negoci”, descriu Gasol, que també reconeix que és evident que fer un canvi intern a la companyia suposaria la seva mort: “Si converteixen tots els riders en assalariats, l’empresa farà fallida”.
Compliment a mitges i grans irregularitats
Les diferents històries que expliquen els riders sobre la companyia van des de petites alteracions a grans catàstrofes en termes de gestió. “Glovo no sap quants treballadors té”, confirma Fernando García, delegat d’UGT a Glovo. El treballador assegura que els comptes dels riders es lloguen, es passen de pares i fills i es venen. Mentrestant, “la companyia no fa res”, diu el representant sindical. D’aquesta manera, García confirma que Glovo és conscient de totes les irregularitats amb els comptes dels falsos autònoms i decideix que continuïn passant. La companyia, però, ja ha al·legat més d’una vegada que tenen un reconeixement facial que no permet que persones que no siguin el titular operin amb el compte, però segons García “s’ha trobat la manera de saltar-s’ho i Glovo n’és conscient”.
L’algoritme de l’aplicació ha estat el Taló d’Aquil·les de la start-up catalana des de pràcticament l’inici. La transparència entre repartidors i clients generaven grans quantitats de dades que produïen biaixos entre els Riders. “Com més puntuació tenies dels consumidors, podies bloquejar les hores en les quals volies treballar o no”, explica García. En veure aquestes irregularitats, es va eliminar l’opció de bloquejar hores i també la possibilitat que els repartidors accedissin als comentaris dels consumidors, però no es van esborrar. “Els treballadors no tenim accés a aquesta informació, però sabem que encara existeix i provoca biaixos”, repeteix García. Amb tot, doncs, l’empresa acumula moltes denúncies per atemptar contra els drets dels treballadors, però perllonga a la justícia totes aquestes acusacions sota el pretext que “no són assalariats”.
Tot i això, Glovo si ha fet un pas a la legalització dels seus treballadors. En la seva línia de supermercats fantasma, els repartidors que hi treballen són assalariats de la companyia. Per a García, però, això és una estratègia per continuar mantenint la Inspecció de Treball lluny de l’empresa. “Els supermercats tenen treballadors perquè hi ha un centre de treball on un inspector pot aparèixer per sorpresa”, assegura. Mentrestant, també reflexiona sobre el paper d’aquests inspectors al carrer i la difícil feina que és recopilar informació quan tots els treballadors són nòmades: “No hi ha un centre on trobar-los i moltes vegades ells no volen parlar”, remarca el sindicalista, qui insisteix que hi ha molts treballadors sense permisos i que treballen a l’ombra d’altres que els lloguen el compte.
L’èxit de l’efecte Brussel·les
La llei Rider és exclusiva de l’estat espanyol, però la Unió Europea ja ha començat a moure els fils perquè sigui aplicable a tots els països del grup. “En dos anys, tot Europa tindrà una llei rider i llavors Glovo es veurà obligat a aplicar-la a tot arreu”, explica Cruz. D’aquesta manera, si tots els països l’acaben aplicant, hi hauria la possibilitat que la companyia fes un canvi de model de negoci que tant li han demanat els sindicats. “L’única opció pel benestar dels treballadors és que siguin assalariats”, remarca García. Tot i això, Gasol recorda que la situació econòmica de Glovo no és la millor, però tampoc la del gegant alemany que la va comprar, ja que es troben en pèrdues. En aquest sentit, per a l’experta i empresària, que la companyia converteixi en assalariats és poc probable sense que faci fallida abans. El responsable d’Anàlisi i transformació digital de la secretaria d’Acció Sindical i Transició Justa de CCOO es mostra més optimista i preveu que després de la normativa europea encara hi hauria certa esperança; tot i això, lamenta que “les possibilitats són escasses”.
