La crisi a Volkswagen provoca una profunda escletxa entre la força de treball i la direcció del grup. Després que la multinacional automobilística anunciés la seva intenció de tancar tres fàbriques a Alemanya, amb els nombrosos acomiadaments que suposaria la mesura -mitjans locals parlen de desenes de milers- el principal sindicat de la companyia, IG Metall, s’ha regirat contra l’estructura executiva. La presidenta de l’organització, Christiane Benner, ha exigit els directius de l’empresa que renunciïn a part del seu sou per “donar exemple” davant els treballadors. La líder sindical assegura “entendre” les intenses protestes de la plantilla per la situació, atès que els tancaments anunciats no van acompanyats de “mesures de contenció de despesa” entre la cúpula empresarial. “Calen ofertes de la direcció”, denuncia Benner.
La principal preocupació del sindicat, segons explica la dirigent, és l’absència aparent d’un full de ruta en l’estratègia de la direcció. Així, reclama que el conseller delegat, Oliver Blume, mostri una planificació “clara” per al futur de la companyia. “Desenvolupar-la és tasca de la direcció”, exigeix Benner. Des d’IG Metall, a més, apunten que les mesures anunciades serien insuficients, com a mínim les que ja s’han confirmat, per resoldre la situació comptable de l’empresa. “Encara que els empleats es rebaixin un 10% el sou, com proposa l’empresa, no bastaria per cobrir les pèrdues causades per les males decisions del passat”, acusa la presidenta del sindicat; que també s’ha mostrat crítica amb la política de dividends. La remuneració dels accionistes, afegeix, “ha d’estar en consonància amb la situació general”. “És legítim que els diners tornin als inversors, però en temps de bonança”, accepta.
Una crisi estructural
L’enfrontament entre sindicat i direcció sorgeix del terrabastall que va anunciar Volkswagen durant les primeres setmanes de la tardor. La companyia va rescindir diversos convenis col·lectius vigents al país, obrint la porta a l’acomiadament d’un gruix important de la plantilla. Els acords d’empresa, cal recordar, estaven vigents fins al 2029, i garantien la continuïtat dels contractes de la immensa majoria dels empleats de la multinacional. A partir del 2025, doncs, la companyia obre la porta a retallades de plantilla, en paral·lel amb la seva intenció de tancament de com a mínim tres plantes productives al país, i de rebaixar els sous de la força de treball restant en un 10%.
