Les últimes negociacions per un nou acord en el conveni col·lectiu del sector del metall a Barcelona van tornar a acabar sense pacte entre les parts, el que ha portat els sindicats a cridar els treballadors a vaga per aquest 29 i 30 d’octubre. Els nombrosos intents d’acostament entre les parts no han donat resultat per acordar unes qüestions en les quals els sindicats consideren que “no poden tirar enrere” del que ja s’havia aconseguit en l’anterior conveni. Per això els treballadors del sector tornaran a concentrar-se per reclamar “aspectes clau” com els increments salarials, les clàusules de compensació i absorció, i la reducció de la jornada laboral.
Un dels elements de conflicte entre els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO, i la Unió Patronal Metal·lúrgica, és la qüestió salarial. Nardi Fuertes, secretari del Sector Metal·lúrgic d’UGT Fica, puntualitza que les millores salarials han de ser dignes, “no serveix qualsevol increment”, ha indicat. En aquest sentit, des dels sindicats es reivindica que les pujades haurien d’estar en línia amb l’Acord Estatal per a la Negociació Col·lectiva, l’AENC, que va estar ratificat per UGT, Comissions Obreres i la CEOE. El pacte recomana pujades salarials d’un 3% cada any de vigència d’un conveni col·lectiu, ampliables fins al 4% segons el rendiment de cada sector. Per a aquestes negociacions la UPM ha plantejat augmentar els sous un 3% aquest any, un 2,75% el 2026 i un 2,5% el 2027; mentre que la representació sindical considera que els augments haurien de ser del 3,9% enguany, seguits d’un 3,6% l’any que ve i un 3,5% el 2027.
A part d’aquests desacords sobre quina ha de ser la quantitat dels ajustos salarials, des dels sindicats reivindiquen la necessitat de mantenir certes garanties retributives que eren presents en l’anterior conveni, com la compensació i l’absorció dels augments salarials, però que ara podrien estar en perill. Des dels sindicats tenen clar que aquestes condicions s’han de preservar. “És una línia vermella per a nosaltres”, assegura Josep Rueda, secretari general de la federació d’indústria de CCOO a Catalunya. En aquest sentit, els treballadors van aconseguir en l’últim conveni evitar la compensació i absorció, és a dir que les millores dels sous a compte de conveni es poguessin descomptar de les pujades de sou individuals anteriorment pactades entre el treballador i l’empresa. “Fa molts anys que lluitem per això i no volem anar enrere”, explica Fuertes, que afegeix que la patronal vol tornar a les condicions del conveni anterior i “és una barrera que no es negocia” des dels sindicats.
Els sindicats es troben “forts” per seguir amb les reivindicacions
A part de les qüestions salarials, el nou conveni donava la possibilitat de negociar una reducció en la jornada laboral, a la qual la patronal tampoc hi està d’acord segons els sindicats. Després que la proposta de reduir la jornada laboral a les 37,5 hores no tirés endavant al Congrés dels Diputats, els sindicats volen gastar altres vies i negociar-la en les taules sectorials, “tal com va dir la patronal que era el seu espai natural” apunta Rueda. “Però ara sembla que la reducció de jornada també es qüestiona en la negociació col·lectiva”, afegeix Fuertes.
Més enllà de les condicions salarials i la reducció de la jornada, els treballadors del sector del metall també proposen altres incorporacions en les condicions de les plantilles, com millors garanties de seguretat laboral i un compromís per a reduir la sinistralitat laboral al sector, o projectes d’igualtat que siguin més ambiciosos. En aquest sentit, els sindicats posen èmfasi a establir en el conveni ajudes als treballadors i treballadores que hagin estat víctimes de violència de gènere, seguint la línia de les condicions que es troben en el conveni del sector químic, apunta Rueda.
Tot i el desgast dels últims mesos de negociació, els treballadors del sector del metall asseguren que “estan forts” i organitzats per a l’aturada d’aquesta setmana “sigui un èxit”. Rueda assegura que aquest pròxim novembre “pot ser un mes molt calent” davant l’opció que calgui fer més mobilitzacions per acordar un conveni col·lectiu.
