La crisi dels temporers de la fruita catalana continua enquistada en el sector agroalimentari. Si bé és cert que cada vegada es posen més esforços per deslliurar-se de la imatge d’un rodamon sense sostre que guanya quatre duros treballant de sol a sol, la realitat és que encara queda molta feina per fer. El conveni col·lectiu de les persones temporeres és una realitat tangible, però es manté bloquejat per les constants disputes entre sindicat i patronal. L’allotjament obligatori que Unió de Pagesos afirma que és infrangible, esdevé una moneda de canvi si s’analitza des de la visió dels sindicats. El concepte de viure bé d’un costat no s’assimila al de l’altra i mentrestant, el Govern manté l’augment constant de les línies d’ajudes per eliminar les males praxis al camp, sense fer créixer el personal d’inspecció, una situació que enterboleix encara més el relat de les explotacions agràries. Sense algú que vigili els seus moviments, UGT insisteix que no només hi ha un sol pagès incomplint el conveni, però lamenten que la manca d’informes, censos i dades els impossibilita mantenir el pols amb les pràctiques fraudulentes. En canvi, Unió de Pagesos lloa la feina de les explotacions agràries catalanes i tot i que no nega que alguns puguin fer les coses malament, reconeixen que la crisi dels temporers es troba a prop de ser resolta.
El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, anunciava la setmana passada la duplicació dels ajuts destinats a l’allotjament temporal de persones treballadores temporeres, amb una ampliació d’1,5 milions d’euros. La decisió s’emmarca en el pla de millores de l’administració pública per fer front a una crisi que fa anys que viu el sector. Carol Aixut, responsable de temporers d’Unió de Pagesos, explica a Vadevi que “la Generalitat està fent bona feina” i insisteix que els allotjaments de les persones temporeres no només són una obligació que els pagesos tenen i compleixen, sinó que també esdevenen un estàndard del canvi de paradigma pels temporers: “Ja no existeix la figura del temporer com una persona que vaga per Catalunya a la seva sort”, remarca Aixut. Des de la patronal, doncs, l’allotjament és un dels passos essencials per dignificar la feina dels treballadors temporals del camp i sense dubte confirmen que la gran majoria d’explotacions agràries ho compleixen. Una opinió ben diferent té el sindicat UGT. Des de fa anys, un grup de sindicalistes es passeja pels voltants del pavelló de la Fira de Lleida, on s’habilita un espai on els temporers sense feina poden dormir durant la temporada de collida de fruita mentre busquen feina. “Allà veiem de tot”, expressa Alícia Buil, responsable agropecuària d’UGT. Pels sindicalistes, hi ha molts temporers en situacions irregulars, sense allotjament i dormint en assentaments al carrer. Unes declaracions que confirmen que la patronal pot ser veu una situació de color de rosa, que encara dista molt de la realitat.
Durant la valoració de la campanya agrària 2025 a la plana de Lleida, Ordeig detallava que la convocatòria d’enguany -publicada el 17 d’abril i amb sol·licituds tancades al maig- va rebre 60 peticions per fer allotjaments, de les quals se’n proposen aprovar 23, amb un import total d’1,4 milions d’euros. Aquests ajuts es destinen tant a obres i millores d’allotjaments com a lloguers, amb actuacions previstes principalment al Segrià, que concentra 16 dels expedients i 278 de les 340 places que s’han d’habilitar. El ball de xifres sembla donar la raó a Unió de Pagesos, ja que tant explotacions agràries com la mateixa administració pública s’estan movent per allotjar a tothom qui treballi de temporer a Catalunya. Ara bé, UGT confirma que “el total de llits que hi ha disponibles per a temporers no estan censats“. D’aquesta manera, Buil descriu que cada any arriben persones a Catalunya per treballar les quals o bé no tenen on dormir per falta d’allotjaments, o bé se’ls “fan trampes” per acabar treien del sou la part proporcional del seu habitatge temporal. Unió de Pagesos, però, nega categòricament que aquestes males praxis passin en la majoria d’explotacions: “Cada vegada hi ha menys gent dormint al carrer”, diu Aixut. Mentrestant, el sindicat manté que hi ha massa incongruències i falta de dades per tenir clar quanta gent infringeix el conveni en termes d’allotjament, “però no és cosa d’un o dos”, afegeix Buil.
Sigui com sigui, el Govern té un recull de tots aquells allotjaments que demanen les ajudes i se’ls concedeixen, però en cap cas existeix un recompte total de les places disponibles. Aquesta situació se suma als tripijocs que UGT denúncia per part de les explotacions agràries. Segons Buil, no només hi ha una clara falta d’allotjaments, sinó que en alguns casos s’extreu part del salari dels temporers per pagar la despesa extra. Hi ha un apartat del conveni col·lectiu que permet als pagesos descomptar de la nòmina dels temporers un 10% per dedicar-lo a l’allotjament. Ara bé, Buil confirma que aquesta clàusula no es pot aplicar “si la persona cobra menys de l’SMI”, la qual cosa afegeix que “passa moltíssimes vegades” en el sector de les persones treballadores temporals. Un altre punt amb el qual les declaracions xoquen amb les de la patronal, ja que la responsable de temporers d’Unió de Pagesos, celebra que tots els seus afiliats, “paguen l’equivalent a l’SMI o més”.
Un submón sense suficient control
Si hi ha un punt en el qual el sindicat i la patronal coincideixen és en el frau que existeix dins de les Empreses de Treball Temporal (ETT). Aixut reconeix que moltes vegades els pagesos recorren a aquestes companyies per demanar personal i s’acaben trobant amb diverses infraccions de la llei que els toca pagar a ells. “És per falta de coneixement i control”, assegura la representant d’UP, qui concreta que la responsabilitat de fer les coses bé també hauria d’anar lligada a aquestes empreses i no només al pagès que les utilitza en moments de desesperació: “Quan estàs en un moment de necessitat, agafes el que tens i en les ETT feta la llei, feta la trampa”, repeteix Aixut. Si bé és cert que el sindicat també ha denunciat en diverses vegades les males praxis de les ETT, aquesta manera de depurar responsabilitats de les explotacions agràries no acaba d’encaixar en l’imaginari sindical. En altres paraules, per UGT, no conèixer que s’està incomplit la normativa, no t’eximeix de la responsabilitat amb els treballadors.
“La clau és més inspecció en comptes de més diners”, expressa Buil. D’aquesta manera, els sindicalistes es mantenen a l’espera d’un augment de les inspeccions i també un retorn per part d’aquestes cap al sindicat: “No tenim informes, no tenim conclusions i ens costa molt poder fer la nostra feina sense tota la informació necessària”, diu Buil, qui afegeix que en el moment que s’ha privatitzat l’allotjament temporal, és a dir, va a càrrec dels mateixos pagesos, “no ho controla ningú”. És per això que demanen més controls i transparència per a defensar a les persones temporeres i lluitar perquè els seus drets no siguin vulnerats: “Moltes vegades només tenim la paraula de la gent i els temporers no volen parlar perquè estan espantats”, defineix la representant d’UGT. Paral·lelament, Unió de Pagesos veu molt diferent la situació i Aixut assegura que “cada vegada es fan més inspeccions”. Per això, concreta que el relat d’UP cobra més força que el sindical, ja que a parer seu, “només hi ha algunes pomes podrides”.
Un efecte crida “insuficient”
Les persones temporeres arriben a Catalunya en les primeres setmanes de collita de fruita i es queden al país aproximadament 4 mesos, si fan tota la temporada. Enguany, però, la collita ha estat diferent de la d’altres anys, ja que els arbres fruiters i la vinya s’han acotat en el temps, a causa del retard de la collida de fruita i l’avançament de la verema. És per això que Aixut assegura que aquest any hi ha hagut “falta de mà d’obra”. D’aquesta manera, la responsable de temporers argumenta que els pagesos han tingut menys gent collint fruita que altres anys, fins al punt que no hi ha hagut prou temporers. Aquestes declaracions no només xoquen amb les del sindicat, que manté que els efectes crida catalans porten a més gent al país de la qual es podrà contractar, sinó que també és incongruent amb les declaracions del mateix Ajuntament de Lleida. Enguany, durant les èpoques de collida de fruita, el pavelló de la Fira de Lleida ha acollit a unes 1.000 persones. Cal tenir en compte que aquest pavelló només permet l’entrada a aquelles persones amb papers, però sense contracte. “No ha faltat personal, sinó voluntat de fer les coses bé”, sentència Buil.
