A finals de curs, com cada any, sectors diversos enceten les negociacions per acordar els nous convenis col·lectius. Després d’un 2022 extremadament tens, en què la coincidència de les converses sobre diversos acords industrials d’ample espectre van amenaçar amb deixar més d’un milió de treballadors al país sense cobertura de conveni, el 2023 deixa respirar la negociació col·lectiva. Tot i això, alguns documents rellevants arriben a la seva data de caducitat el pròxim desembre: l’exemple més urgent, el de la banca.
Prop de dos anys de tensions al sector, amb protestes davant les seus d’algunes de les entitats de referència al país -els empleats de Caixabank es van concentrar davant la seu per exigir millores salarials fa exactament 12 mesos- els tres sindicats majoritaris collen les patronals amb una plataforma reivindicativa conjunta que contempla augments salarials significatius per al període 2023-2026, així com una adaptació de les prebendes dels empleats en un context de tipus d’interès elevats i millores en el clima laboral.
Pel que fa al salari, les tres agrupacions més representatives entre els treballadors afectats pels convenis de Banca i d’Estalvi -són dos separats, amb sengles patronals a l’altra banda de la taula-, la UGT, CCOO i FINE, reclamen pujades a les nòmines per als pròxims tres anys, així com per al 2023, de fins al 23%. Mentre que per al present curs els representants dels treballadors exigeixen un augment de les taules salarials vigents del 4% amb efectes a u d’octubre, entre el 2024 i el 2026 posen sobre la taula millores salarials de fins al 7% cada exercici -entre un 4 i un 5% a compte de conveni més un 1% segons l’evolució de la inflació i un 1% addicional depenent dels beneficis que declarin les empreses del sector-.
A més, en una branca de l’economia amb salaris variables i en la qual no tots els treballadors cobren el mínim establert per l’acord sectorial, les entitats descarten la compensació o l’absorció d’aquestes pujades, tot demanant “garanties d’aplicació a tota la plantilla dels increments pactats i els abonaments no recurrents”. Segons han confirmat els mateixos sindicats, traslladaran aquesta exigència a les entitats empresarials en reunions ja convocades: el pròxim 31 d’octubre, la plataforma ha convocat l’Associació Espanyola de la Banca a una primera reunió de negociació; mentre que el 2 de novembre intercanviaran postures amb la CECA, la patronal de les caixes d’estalvi.
Urgència en les negociacions
Després de dos anys en què la banca de l’Estat espanyol ha comunicat record rere rècord de beneficis, impulsada per la pujada de tipus d’interès i superant amb facilitat esculls com l’impost extraordinari a la banca, les protestes de treballadors davant la manca d’efecte d’aquests guanys sobre els salaris s’han succeït. En aquest sentit, les organitzacions de treballadors reclamen encetar amb marge les converses per renovar el conveni, atès que el nou acord ha d'”equilibrar amb urgència el contrast entre beneficis rècord del sector i pèrdua de poder adquisitiu de les seves plantilles”. L’objectiu, segons UGT, CCOO i FINE, és arribar a acords definitius “abans de la celebració de les juntes d’accionistes en el primer quadrimestre del 2024”.
Altres reclamacions
Més enllà de les exigències salarials, els sindicats han comunicat que posaran el focus en qüestions relacionades amb “la millora del clima laboral”, com ara la reducció de càrregues de treball, la inclusió dels trastorns psicològics a la llista de malalties laborals o la millora de la dotació de les plantilles; així com una moderació de la pressió comercial sobre els treballadors. També es negociaran, segons els representants dels treballadors, l’establiment de condicions de referència per als préstecs a treballadors, així com una millora dels acords amb l’agència tributària per millorar les retribucions en espècie dedicades al sector.
