El CEO de Glovo, Òscar Pierre, ha sortit en defensa del model de riders que la seva empresa sostenia fins al passat dimarts. El conseller delegat, que declarava aquest dimarts davant el jutge per un presumpte delicte contra els drets dels treballadors, ha assegurat que la relació amb els repartidors ha “anat evolucionant” amb el temps, i que, ja abans de l’anunci, s’ajustava perfectament a la legalitat. El seu criteri, doncs, difereix amb el del ministeri de Treball i els diversos organismes que hi han imposat multes milionàries per contravenir la Llei Rider i mantenir els treballadors com a falsos autònoms. El gir de 180 graus, doncs, respon a la necessitat de deixar enrere “discussions jurídiques, laborals, legals i administratives” amb sindicats i institucions.
La declaració arriba només hores després que la matriu de Glovo, l’alemanya Delivery Hero, anunciés la laboralització dels riders, amb uns costos per a la companyia d’uns 100 milions d’euros en el seu balanç del 2025 i una provisió per abonar endarreriments, cotitzacions i multes diverses de més de 500 milions d’euros. Aquest moviment, segons ha respost el mateix Pierre en seu judicial, no forma part de l'”estratègia de defensa” de la companyia. “És una coincidència de temps”, ha assegurat. Durant la seva intervenció en seu judicial, només ha respost les preguntes de la defensa i la fiscalia, i ha evitat les de l’acusació particular, formada per organitzacions sindicals.
Acusacions i fiscalia passen a l’atac
Entre elles destaca la Confederació General de Treballadors, que actuava en representació de dos riders en concret. L’advocat que els representa, Raül Maíllo, ha rebutjat que el canvi de model anunciat dimarts pugui fer-se servir com a “atenuant” en una possible decisió judicial, en tant que “també hauria de reconèixer els fets previs com a delictius”. En aquest sentit, ha celebrat com un “triomf per als treballadors del sector” el canvi d’estratègia de Glovo, atès que “laboralitza i consolida els drets”. Un parer similar se’n desprèn de la denúncia de la Fiscalia, que recordava que, malgrat els “diverses sol·licituds” que s’hi han fet, l’empresa sostenia una relació laboral amb els repartidors que “constitueix delicte”. Els treballadors de Glovo, assegura el text, han continuat “en les mateixes condicions” que abans de la sentència del Suprem que obligava a canviar-les; “sense que se’ls hagi reconegut la condició de treballadors per compte aliè”.
Més enllà de les condicions, la fiscalia critica l’absència d'”organització de treball pròpia”, atès que depenen completament de les plataformes internes de Glovo. L’empresa, assegura la denúncia, “dirigeix i organitza les tasques diàries” amb aquesta eina, que “determina la forma i el preu del servei de recollida”. És a dir, els suposats autònoms no tenen llibertat per decidir horaris, cobraments ni retribucions, fet que encaixa amb la condició de treballador per compte d’altri. A aquestes condicions s’ha agafat el ministeri per a la seva batalla amb la multinacional. S’enfronten, cal recordar, a multes que podrien arribar fins als 430 milions d’euros.
5 
