Els pagesos de tot Catalunya han col·lapsat les principals artèries de Barcelona aquest dimecres. Més de 2.000 tractors han entrat fins al centre de la capital del país, procedents de les mobilitzacions que van ocupar autopistes i carreteres de tot el territori ahir. Al darrere, hi ha un dels grans cicles d’insatisfacció de la pagesia catalana de les últimes dècades, davant una davallada històrica de les condicions de vida dels treballadors del sector. Les mobilitzacions camperoles no són noves a Catalunya: ja el 2017, el primari es va mobilitzar en la Marxa pagesa per la dignitat del camp català, per reivindicar un millor tractament econòmic. Prop de set anys després, lluny de revertir-se els retrocessos, “tot ha anat a pitjor”. El culpable no és únic: totes les administracions —malgrat el suport que professen en públic cap al sector primari— han representat el seu paper en els atacs al camp, asseguren els mobilitzats. Madrid, Brussel·les, i també la Generalitat, en són, en diferents graus, culpables.
En conversa amb Món Economia, manifestants de diverses parts del territori lamenten els greuges endèmics que pateix un sector que mai ha acabat de viure bé. “L’any 1977 els pagesos ja vam fer demandes sobre els preus, i el 2024 encara estem igual”, exclama un dels participants de la protesta de l’avinguda Diagonal, membre d’Unió de Pagesos. L’olla del camp ha bullit especialment aquest 2024 per una acumulació de factors que mai s’havia donat: els preus als quals venen ells són igual de baixos que fa cinc dècades, però la inflació, les noves regulacions i la competència internacional han provocat un important forat als comptes de la pagesia catalana. “Els nostres preus són els mateixos, però els costos no paren de pujar”, comenta un altre manifestant, tot etzibant que “ja s’ha arribat al límit”.
Entre les reivindicacions clau dels camperols destaquen els baixos preus que les cadenes de distribució ofereixen als productors, però també l’excessiva burocràcia que, asseguren, es pateix des de la pagesia. “Sovint hem de fer el mateix tràmit tres cops, un per a cada administració: Barcelona, Madrid i Brussel·les”, declaren membres de la Unió de Pagesos. Una acumulació de paperassa que s’agreuja especialment a Catalunya –històricament llastrada per la feixuga feina administrativa i les abundants pàgines del DOGC–. Els problemes econòmics, explica un dels pagesos, es regulen a la Moncloa i a la Comissió Europea. “Però la burocràcia ens ve d’aquí”, acusen. Com en molts altres casos, l’Estat ha atiat el foc amb una decisió controvertida: la imposició del Quadern de Camp Digital, una aplicació que fa seguiment de totes les activitats que un productor fa a les seves explotacions. Una aplicació, val a dir, que per a la UE és encara un objectiu a mitjà termini, però que Madrid vol obligar a fer servir a partir del 2025. Segons els manifestants, implementar aquesta eina tindrà un cost d’uns 1.100 euros anuals, sense ajudes per part de l’administració. “Ha estat la mesura que ha fet vessar el got”, exclama una d’elles.
La forma en què la Unió Europea ha concretat la política agrària comuna (PAC), el sistema de regulació del sector pagès de la Unió, ha contribuït, segons els participants en la marxa, més a l’ofec dels productors que no pas a una garantia de vida digna —com es registra als objectius de la norma—. “Les institucions han estat molt llestes, s’ho han fet venir molt bé”, raona un ramader del Berguedà concentrat a la plaça Sant Jaume. Les ajudes comunitàries, clau per garantir la supervivència del sector primari, es vinculen al compliment de normatives ambientals i sanitàries que, sovint, xoquen amb la realitat del territori. El mateix manifestant posava un exemple clar: la Comissió Europea ha endurit les condicions territorials necessàries per a les explotacions ramaderes, exigint més terreny de pastura per cada animal. L’exclusió dels boscos de la consideració de terreny de pastura en relació amb els ajuts comunitaris, però, complica extremadament la vida als productors en zones muntanyoses, on, recorda, “el bosc ens ha salvat la vida durant la sequera”. “En la mateixa finca on abans tenia 200 vaques, ara Europa em diu que en puc tenir 90”, lamenta el ramader.
Mobilitzacions de pagesos enceses
Les imatges que ha deixat la marxa de la pagesia del nord, que ha entrat per la Meridiana i ha finalitzat el seu recorregut davant del Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat, evoquen la situació límit de les seves explotacions agràries i ramaderes. Liderant la caravana, el crit de guerra dels camperols del país: “La nostra fi, la vostra fam”, en record d’un sector castigat, però imprescindible per a la subsistència del conjunt de la població. Al punt de mira, unes administracions que, als seus ulls, legislen sense tenir en compte les necessitats del camp. Destaca, per explícit, un dels vehicles agrícoles que han ocupat el carrer Aragó de camí de la conselleria: “La política agrària vol la mort de la pagesia”; una denúncia compartida per la majoria d’organitzacions del sector. “El que ens genera malestar de debò és no poder-nos guanyar la vida”, lamenta un altre dels participants.
Els manifestants detecten un ambient marcadament diferent del d’altres cicles de mobilitzacions del camp, sigui català o espanyol. Els participants en la marxa observen una “unitat” que no s’havia vist en les protestes, sense anar més lluny, del 2017. Una unitat que permet, per primer cop, pensar en gran. “Sempre pensem que aquesta serà la bona”, reconeix un dels participants en la marxa de tractors. Tot i això, els gestos per part de les institucions arran dels diversos aixecaments camperols que assolen Europa d’ençà dels primers dies de gener no són encara suficients, ni molt menys estan garantits. “Brussel·les només ha dit que farà coses, però encara no han fet res”, critiquen membres d’Unió de Pagesos. Val a dir que, malgrat l’enuig, l’ambient és festiu: un grup de joves pagesos han recorregut la Gran Via cap a Acció Climàtica fent sonar esquelles, mentre altres manifestants preparaven una botifarrada. “L’èxit i la resposta de la gent ens ha sorprès a tots”, celebren durant la marxa.
El camp veu les administracions llunyanes
Les mobilitzacions, amb tot, són marcadament diferents de les d’abans del 2021. La reforma de la PAC d’ara fa dos anys, vista pels pagesos com a perniciosa per a la seva supervivència, n’ha estat responsable; però també l’estructura mateixa de la convocatòria. Els convocants, a diferència del 2017, són plataformes alienes a les organitzacions tradicionals i els seus interessos de part, fet que ha facilitat “identificar-se amb les seves demandes”. L’escepticisme cap a les estructures que han representat el camp fins ara, val a dir, s’ha fet palès a la concentració davant el palau de la Generalitat, amb crits de “fora sindicats”. El decàleg de les noves entitats darrere de la mobilització, però, no és substancialment diferent de les demandes de la Unió de Pagesos o la JARC.
Les demandes concretes per resoldre la complexa situació camperola, recollides al manifest de Revolta Pagesa impliquen, entre altres, una reducció de les traves burocràtiques, vinculada també a la rebaixa d’exigències ambientals, sanitàries i de seguretat de la política agrària comuna. Per a la plataforma, “el sistema ha convertit els pagesos en funcionaris encoberts”, obligats a tasques de fiscalització administrativa que correspondrien als tècnics del sector públic. Exigeixen també mesures per assolir preus justos, com ara aranzels a les importacions de mercats que no estan obligats a complir amb l’estricta normativa de la Unió Europea. L’estabilització de les bonificacions al gasoil per als productors del sector primari, una millora dels ajuts per la sequera o un impuls a la ramaderia extensiva formen també part d’una plataforma que es condensa en una perspectiva de futur, comuna a tots els que s’han mobilitzat: “Volem produir a un preu just per guanyar-nos la vida”.
