La pau en el camp català ha durat només uns mesos. Poc més d’un any després de mostrar-se optimistes amb el rol que volia prendre el Govern envers el sector primari, els pagesos del país tornen a posar el crit al cel pels greuges que encara pateixen. Unió de Pagesos, l’organització majoritària del sector, ha encetat aquest dilluns una campanya per tensar la relació amb les administracions. Sota el títol Pagesia o foc, els convocants han mobilitzat uns 200 productors en set punts de tot el territori sota un crit vehement: “O es posa la pagesia al centre, o aquest país cremarà”, resa el manifest de l’entitat.
L’organització reclama, amb aquest nou cicle de demandes, “canvis estructurals de fons” per al sector primari català; unes mesures que considera “imprescindibles i urgents”. Entre altres qüestions, posen sobre la taula una compensació directa de la tasca pagesa, una “prima de fins a 6.000 euros pel manteniment de l’activitat agrària”. A parer seu, es tracta d’una inversió en un “pilar social, cultural i territorial”, com és la pagesia familiar, que es troba de nou en perill d’extinció. En aquest sentit, exigeixen totes les administracions -Govern i Ministeri, principalment- que estudiïn la implantació d’un mecanisme com aquest.
També reclamen reformes en la cotització dels treballadors del camp. Segons apunten, el nou sistema de rendes agràries que ha posat en marxa la Seguretat Social provocarà “caigudes d’entre el 32 i el 44%” en les dels treballadors del camp -tant en les de jubilació com en les d’incapacitat o viduïtat-. “Les pensions al camp són una vergonya. Exigim que cap pensió estigui per sota del salari mínim, i que es reconegui la duresa de la nostra feina amb la jubilació anticipada”, sentencien.
El forat dels preus agraris
Fora de les condicions dels treballadors del camp, Unió de Pagesos torna a una de les ferides històriques del sector primari del país: els preus alimentaris. Malgrat que la intenció de la llei espanyola de la cadena alimentària era eliminar completament les compres per sota del cost de producció, el govern encara no l’ha desplegat completament; i els forats permeten que molts pagesos hagin de vendre el seu producte a pèrdues a les superfícies. El sindicat fa referència a la sentència del Tribunal Suprem del juny del 2024 que obliga la gran distribució a pagar “el preu efectiu de producció”. La decisió de l’alt tribunal, però, se circumscriu només al sector làctic. D’aquesta manera, reclamen que les administracions “facin complir la llei” perquè “ningú es faci ric a costa nostra”. “Cal que els abusos i les pràctiques deslleials siguin sancionades. Prou d’impunitat als qui ofeguen la pagesia”, exclamen.
La renovació inexistent
Finalment, el manifest reclama a les administracions reformes per garantir tant el relleu generacional com la contractació dels treballadors que necessiten les explotacions. De cara al jovent, el manifest alerta que “només un 4% dels caps d’explotació té menys de 35 anys” a tot Catalunya. “Sense els joves, la pagesia mor, i amb ella el territori”, postil·len. En aquest sentit, Unió i el Departament d’Agricultura van pactar un augment fins als 30.000 euros de la prima base de la incorporació dels joves al sector i un nou ajut per als pagesos que cedeixen les terres a productors joves, que entrarà en vigor el 2026. Ara bé, sostenen que amb aquestes dues concessions “no n’hi ha prou”. “Calen més mesures perquè les noves generacions tinguin un futur viable al camp”, etziben; si bé no concreten per quin camí anirien les seves demandes.
Finalment, exigeixen adaptar la legislació perquè les famílies pageses recuperin la consideració d’explotació agrària prioritària. En molts casos, expliquen, les pujades del salari mínim interprofessional han elevat els volums de les explotacions per sobre del llindar que marca la llei estatal. En aquest sentit, apunten al ministeri perquè l’esmeni, i l’adapti als casos de la pagesia familiar; però també demanen a la Generalitat que “la norma catalana garanteixi l’equiparació dels drets de la pagesia professional amb els de les explotacions agràries prioritàries”. “Falta molt camí per fer competitiva la pagesia d’avui i la de demà”, conclouen.
