Una de les dades amagades en la publicació mensual de l’anàlisi de l’atur que efectua el Ministeri de Treball és la base laboral de treballadors per compte propi. Els autònoms, com alerten diverses organitzacions -a destacar el Col·legi d’Economistes o l’empresa de gestió del talent Randstad– s’estan reduint. Si bé, com recorda la presidenta d’Autònoms Pimec Elisabet Bach, es tracta d’un fenomen relativament normal durant els primers mesos de l’any, es reconeix un retrocés en la xifra absoluta d’autònoms que sí que suggereix una anomalia al mercat. “La progressió de professionals entre el gener i el març és consistent amb la d’altres exercicis -apunta Bach- però partim d’una caiguda de més d’un 1%, mentre que abans estàvem en positius superiors a l’1%”. En un context de crisis múltiples, amb profunds efectes sobre negocis de diversos sectors, és complicat, asseguren les organitzacions, definir què passa amb els autònoms -i encara ho és més, subratlla la representant de Pimec, fer previsions-. On són, doncs, els autònoms del país?
La primera qüestió que es planteja davant les dades d’escurçament de la base de treballadors per compte propi és la seva temporalitat. Cal esperar, assegura Bach, a una sèrie de dades més llarga per esbrinar si es tracta “d’una davallada conjuntural” o estem davant d’un problema “amb causes estructurals” que afecti la part autònoma del mercat de treball. Val a dir, però, que les previsions d’entitats especialitzades, com a mínim a curt i mitjà termini, apunten al zero negatiu -és a dir, a un estancament virtual-. Segons el darrer informe trimestral de previsions del mercat laboral de Randstad, el curs 2023 acabarà amb una caiguda del 0,1% dels afiliats autònoms a la Seguretat Social, una pèrdua d’uns 3.000 treballadors. En comparació amb la mateixa dada del 2022, a finals de l’exercici passat la base d’autònoms va augmentar un 0,8%, fins als més de 3,33 milions de treballadors. La tendència després de la pandèmia, com recull el paper de l’empresa de recursos humans, és a un clar descens, amb una variació interanual propera al 3% positiu -un màxim de mitja dècada- el març de 2021. En la part més baixa de la forquilla de prediccions, de fet, la companyia deixa la base de treballadors autònoms a finals d’any als volts dels 3,25 milions, uns mínims de gairebé quatre anys al conjunt de l’Estat.
Coincideixen en aquest diagnòstic, d’acord amb la seva interpretació de les dades oficials, els autònoms espanyols. L’Associació de Treballadors Autònoms, l’entitat de treballadors per compte propi vinculada a la CEOE, denuncia que l’evolució de l’afiliació al col·lectiu durant el mes de març és “la pitjor dada de la dècada”. Tot i que apunten que hi ha un lleuger augment en l’afiliació absoluta, usual durant el tercer mes de l’any -uns 11.185 treballadors més a tot l’Estat-, la dada empetiteix si es compara amb la del 2022. “El 2022 -recorda el president de l’ATA Lorenzo Amor– la comparativa interanual en creixement era de 48.000 autònoms”. La marcada moderació en els nous afiliats al RETA en un mes d’alta activitat apunta, assegura Amor, a què “tornarem a perdre autònoms aquest 2023”.
Catalunya, com alertava el Col·legi d’Economistes de Catalunya després de la publicació de les dades oficials d’ocupació del Ministeri de Treball, no és aliena a aquesta tendència. En termes interanuals, el primer trimestre de l’any es va cobrar més de 6.160 treballadors autònoms, un descens interanual proper a les dues dècimes. Si bé la millora general de l’afiliació continua deixant el treball per compte propi català en unes xifres destacables en comparació amb l’Estat, amb un total de 556.017 persones afiliades -prop d’un 16,75% del total estatal-, la tendència ha posat “en alerta” el degà dels economistes catalans, Carles Puig de Travy.
Hipòtesis diverses
El fenomen, encara curt en vida, no té, segons les organitzacions, un origen clar. “No hi ha una casella per preguntar per què un deixa de ser autònom”, ironitza Bach. En aquest sentit, la presidenta d’Autònoms Pimec ofereix una sèrie de possibles causes, totes elles amb correlacions estadístiques reals, que, reitera, encara no estan prou contrastades per conèixer el seu efecte ni abast. En primer lloc, assegura, la caiguda dels autònoms pot respondre, de fet, a una millora econòmica. “En moltes ocasions, quan hi ha dificultats econòmiques, persones que es queden sense feina es fan autònomes”. Dos anys després de la pandèmia, amb un mercat laboral més estable, la representant apunta que “és possible que hi hagi gent que torni al mercat laboral”. Les dades de l’ATA, de fet, donen pistes en aquest sentit: el comerç i l’hostaleria concentren, segons resumeix l’entitat, les pèrdues d’efectius més marcades en termes interanuals. Aquests dos sectors van ser també els més afectats per les restriccions sanitàries, i els que han trobat una reobertura més enriquidora per als negocis.
Val a dir que, en certs sectors, existeix una preocupació -encara difícil de comprovar- amagada darrere de la caiguda de la base d’autònoms: el tancament d’empreses. Si bé, com apunta Bach, ara mateix no es pot confirmar una tendència material, les condicions per a una quantitat rellevant d’empreses que “no superen” la crisi hi són presents. L’impacte del retorn dels crèdits oferts durant la pandèmia, així com el complicat context internacional, encara no han acabat de mostrar el seu efecte sobre el sector. Les primeres estimacions, però, no són falagueres: segons el darrer baròmetre de situació dels autònoms de l’ATA, fins a un terç dels treballadors han detectat un descens interanual en la seva activitat de negoci. El mateix muntant, a més, espera una nova davallada d’activitat durant el 2023, mentre que prop del 40% no preveu cap mena de creixement. “És difícil encara calcular aquest impacte”, reitera Bach. “Encara no sabem si la gent està trobant oportunitats al mercat laboral o si directament tanca la botiga”. Les dades dels pròxims mesos acabaran de definir, doncs, quina és la mida de l’escletxa -si aquesta existeix estructuralment- al negoci dels autònoms catalans i de l’Estat.
Un altre sector amb una pèrdua rellevant és el del transport, amb una contracció interanual de mig punt, que correspon a més de mil treballadors a tot l’Estat. Aquesta dada concreta, apunta Bach, pot respondre a un clar canvi normatiu: la llei Rider. El pas de molts falsos autònoms ocupats per plataformes de delivery, com ara Glovo, Deliveroo o Uber Eats, al règim laboral general pot estar darrere de la pèrdua de transportistes per compte propi. Val a dir que els nous criteris de la inspecció laboral respecte als treballadors per compte propi tenen una altra cara, que especialment mira cap als treballadors de la cultura. En un sector com el de l’organització d’espectacles, molt concentrat en un grapat de grans empreses, els treballadors del sector -molts d’ells autònoms- acaben contractats sempre per un petit nombre de negocis. “Des de la inspecció es considera que si un professional treballa de forma reiterada per diferents empreses, passa a ser un fix discontinu”, raona Bach. Ells, però, “volen ser autònoms”, per la varietat de contractes a què poden accedir amb aquest règim. “S’hi està treballant”, assegura la representant, perquè aquestes reaccions administratives “posen en risc la relació laboral”. “Les empreses no contracten per si tenen una multa, i els professionals que volen ser autònoms no poden exercir”, lamenta.
El RETA, encara en proves
L’entrada en vigor d’un nou sistema de cotitzacions per al col·lectiu d’autònoms, que es va produir el darrer 1 de gener, és encara massa jove per ser la causa d’aquest estancament. De fet, l’efecte que ha tingut sobre el col·lectiu és encara extremadament limitat. Si bé bona part dels afiliats “estaven molt receptius” davant el nou sistema de cotitzacions, la presidenta de Pimec confirma que “el 80% del col·lectiu manté la mateixa quota que pagava abans, i molta gent no l’ha actualitzat”. Tot i això, l’augment de cotitzacions, si aquestes no s’ajusten als guanys nets reals del professional, poden fer trontollar la seva activitat. Com apunta el president d’Autcat Enric Rius, “si de cop i volta el que estava pagant 280 euros ara ha de pagar 400, hi ha qui ho pot suportar i hi ha qui no”. “No hi ha dades objectives encara -dedueix Rius- però la caiguda coincideix amb les noves cotitzacions”.
Val a dir, a més, que des del col·lectiu encara denuncien mancances històriques que afecten la possibilitat d’estabilitzar propostes de negoci dels autònoms del país. Si bé és cert que un fenomen com la rigidesa en l’activitat parcial o la dificultat per desgravar algunes despeses professionals no haurien d’afectar més la supervivència del treball autònom ara que fa un any, la persistència d’aquestes mancances no ajuda als treballadors. “Quan et trobes a un nivell de subsistència, acabes prenent decisions”, lamenta Rius, tot apuntant que, en molts casos, aquestes disfuncions “fan que la gent passi a l’economia submergida, perquè no és capaç de mantenir el seu nivell de cotització”. A curt termini, Bach es planteja la millora de qüestions com l’aclariment dels conceptes de participació empresarial dels autònoms societaris respecte de les SL. A tres anys vista, acompanyant la recent reforma, la dirigent aspira a acordar “prestacions i condicions més adequades a la realitat de l’autònom”, com ara un facilitament de la baixa laboral. Amb tot, insisteixen les organitzacions, el diagnòstic reclama foc lent. “Encara no sabem si patim una oscil·lació conjuntural o un tema més estructural”, reitera la presidenta d’Autònoms Pimec.
4 
