La Xina i Europa apropen posicions a tocar del retorn de la guerra comercial de Trump. Pequín i Brussel·les llimen l’enfrontament encetat pels impostos als cotxes elèctrics i comencen a trobar vies de negociació per evitar l’enfrontament econòmic. Aquest mateix cap de setmana, el govern de Xi Jinping ha començat a aplicar els aranzels als productors europeus de brandi, una de les grans amenaces de la seva administració arran de les barreres als vehicles asiàtics. Ara bé, ha obert la porta a eximir de les tarifes les empreses que “pactin preus” amb les seves contraparts xineses. Així, el ministeri comercial de Xi manté la batussa amb els cellers comunitaris, però deixa una finestra oberta per eliminar completament el greuge.
Cal recordar que va ser la Comissió Europea qui va disparar el primer tret, amb un impost pròxim al 40% a les importacions de vehicles elèctrics. El govern d’Ursula von der Leyen al·legava llavors que les ajudes públiques a les empreses automobilístiques del país creen un règim de competència deslleial que pot ofegar les manufactureres europees. En resposta, la Xina va planejar diversos aranzels a la indústria alimentària, alguns d’ells en cadenes de valor importants a Catalunya, com és la del porc. El brandi servia per enviar un missatge al govern francès, un dels més vehements contra els OEM xinesos. Ara, amb aquesta concessió, Pequín sembla indicar que està preparada per negociar noves condicions per als fluxos comercials entre tots dos mercats. Les empreses dels 27 han respost, a més: en les primeres hores d’aplicació de les tarifes, fins a 34 productores locals haurien negociat compromisos amb el ministeri de Comerç per evitar el que les autoritats del PCCh anomenen “drets antidumping”.
Pau a un front, guerra a l’altre
Europa pot celebrar el primer signe de pau amb la Xina, en tant que arriba només uns dies abans que l’altra gran potència mundial, els Estats Units, reactivi l’amenaça aranzelària. El pròxim dimecres 9 de juliol la Casa Blanca aixecarà la treva de 90 dies que va concedir als socis comercials per donar-hi marge per negociar. La majoria de trobades amb l’equip de Trump, però, han acabat en fracàs; incloses, fins ara, les que ha impulsat la Unió Europea. El comissari de Comerç, el socialdemòcrata eslovac Maroš Šefčovič, s’ha mostrat crític amb la decisió de la Casa Blanca, però no sembla capaç de fer variar les posicions. De fet, des d’aquest cap de setmana, s’espera que Trump comenci a enviar cartes a cada país per comunicar l’aranzel definitiu que hi aplicarà; i ja ha deixat entreveure algunes tarifes sectorials que poden atacar al nucli productiu català, com ara a la indústria agroalimentària.
