Donald Trump s’ha aixecat d’una de les taules més tenses de la seva guerra comercial. El president dels Estats Units ha tallat els contactes amb la Xina i ha doblat la seva aposta pel proteccionisme i l’agressió aranzelària cap als seus principals competidors. Ho ha fet després que Pequín hagi estat l’única administració que ja ha anunciat una imposició concreta contra Washington en resposta al tancament comercial, amb uns “aranzels de represàlia” del 34% a tots els productes dels Estats Units. El consens dels analistes financers internacionals és que, a diferència d’Europa, el gegant asiàtic “feia temps” que treballava alternatives per respondre l’ofensiva trumpista. De fet, molts altres moviments recents del país -com ara les seves maniobres per flexibilitzar algunes normes de propietat intel·lectual- es veuen ara sota la llum d’un atac en diferit als Estats Units.
Els principals think tanks nord-americans es preparen per a una guerra sense quarter. La consultoria internacional Eurasia Group, fundada per l’economista i crític de Trump Ian Bremmer, assegura que “la postura agressiva de Pequín fa pensar que les represàlies futures seran molt més dures“. Així, tant els mercats com les administracions nord-americanes projecten un futur immediat amb una “espiral d’escalada de les hostilitats” que pot culminar amb un “desacoblament” total de les dues principals potències del món. Val a dir que, des del punt de vista de la inversió, la Xina és raonablement independent de les tribulacions occidentals; però aquesta tendència es pot veure encara més agreujada en el futur immediat.
La primera resposta de Pequín, a més, no s’ha centrat només als aranzels. El govern de Xi Jinping té clar que vol atacar els punts dèbils del model productiu estatunidenc. En aquest sentit, es pot llegir el límit legal a l’exportació de certes terres rares, imprescindibles per a la producció de semiconductors. Es tracta d’un dels productes que més ha centralitzat el teixit empresarial xinès, i en el qual els EUA són més deficitaris. Trump cerca solucions immediates per al forat en materials crítics que pateixen les seves empreses, com ara la imposició d’un acord neocolonial amb Ucraïna per aprofitar els seus jaciments enmig de les converses de pau amb Moscou. Ara bé, ara per ara encara no ha trobat la palanca per garantir les primeres matèries a multinacionals de l’escala d’Intel o NVidia, fet que introdueix dubtes importants en el món tecnològic. L’índex borsari especialitzat Nasdaq, de fet, és el que acumula un pitjor rendiment des del Dia de l’alliberament, amb caigudes consecutives superiors al 10%.
Val a dir que Pequín cerca mantenir un cert equilibri respecte de les companyies nord-americanes. En paral·lel als aranzels del 34%, la Xina ha prohibit les exportacions de productes de tecnologies duals -que tinguin un rol al mercat civil, però també en l’àmbit de la defensa-, i ha afegit una desena d’entitats a la seva llista d’actors sense confiança pública, eliminant-los efectivament de l’activitat econòmica al país. Tot i això, ha volgut mostrar certa confiança a les multinacionals tecnològiques nord-americanes -inclosa Tesla- a qui ha volgut garantir que “defensarà els seus interessos” al mercat local. En alguns casos, la mà estesa de Xi no ha servit per res. És el cas de Wicresoft, una de les ventures de Microsoft al gegant asiàtic, que ja ha anunciat que aturarà totes les operacions i farà fora tot el seu personal.
La borsa no confia en Xi
Durant la jornada, l’efecte de la guerra aranzelària de Trump s’ha notat a la borsa Xinesa molt més que a la resta dels principals mercats globals. L’índex BSE 50, que recull les principals 50 empreses cotitzades del parquet de Pequín, ha caigut prop d’un 18% intradia, i ha perdut més de 200 punts respecte del tancament del passat divendres. La tendència sembla haver-se fet més intensa després del trenc de tota relació amb Trump. El mandatari estatunidenc, de fet, ha amenaçat d’imposar una tarifa addicional del 50% als productes xinesos, fet que ha esperonat la por entre el capital local. La nova barrera comercial entraria en vigor el pròxim dimarts. Amb aquesta amenaça, la Casa Blanca busca evitar el 34% anunciat per Xi el passat dijous.
La justificació de Trump per a la imposició aranzelària a la Xina, val a dir, és similar a la que va esgrimir la Unió Europea el passat estiu per elevar els impostos a les importacions de vehicles elèctrics del país. En una publicació a la seva xarxa social, Truth Social, el president ha assegurat que, més enllà dels aranzels efectius sobre els productes nord-americans, el govern xinès aplica “tarifes no monetàries, subvencions il·legals d’empreses i manipulació massiva de divises a llarg termini”. És a dir, la Casa Blanca acusa el seu homòleg asiàtic d’aplicar pràctiques anticompetitives per esperonar els seus sectors estratègics, una afirmació equivalent a la que va fer servir la presidenta de la CE Ursula von der Leyen el 2024 per atacar la mobilitat elèctrica del seu competidor. Fora de la Xina, Trump sembla tranquil; en tant que part dels països afectats pels aranzels haurien acceptat les seves condicions. “Les negociacions amb tercers, que també han sol·licitat reunions, començaran de seguida”, ha anunciat a la mateixa publicació.
La independència com a solució
Vist el xoc comercial amb els Estats Units, la Xina fa temps que cerca alternatives per assegurar la seva supervivència productiva sense la influència de les principals companyies del seu renovat rival econòmic. Pequín, de fet, fa mesos que es baralla pel domini global de dues cartes essencials per als EUA: les divises i la propietat intel·lectual. El passat mes de març, el Consell d’Estat xinès va llançar una nova regulació sobre els drets d’IPs externes al país. En concret, la nova norma cerca “flexibilitzar” les mesures de la resta de països en defensa de les seves patents, que considera “restrictives” de cara als productors locals. A parer del govern xinès, de fet, altres regions “fan servir les disputes de propietat intel·lectual com a excusa per contenir i suprimir la Xina, i pren mesures discriminadores i restrictives com a ciutadans xinesos”. Amb aquest nou paraigua, el país s’atorga cobertura per replicar productes forans en nom de “la seguretat nacional” i els “afers interns” del seu mercat.
Per altra banda, el renminbi digital -la iniciativa de moneda digital del Banc Popular de la Xina- ha escalat la seva influència fora de les fronteres. Segons un informe del banc central de la República, prop d’un 40% del planeta podria fer servir el RMB com a alternativa al dòlar en la xarxa de pagaments globals, fet que buidaria bona part de la xarxa SWIFT nord-americana, que històricament domina les relacions monetàries. De fet, les capacitats tècniques d’aquesta proposta, fonamentada en tecnologia blockchain, són substancialment superiors a les estatunidenques: les transaccions internacionals, que triguen entre tres i cinc dies a resoldre’s amb el mètode tradicional, podrien estar en marxa en només set segons. “La Xina està definint les normes del joc en l’era de la moneda digital”, assegurava recentment un comunicat del Banc d’Acords Internacionals, la institució monetària global controlada pels bancs centrals.
