Completar la integració econòmica europea és, segons el teixit empresarial de la Unió, una “urgència”. Segons l’exprimer ministre italià Enrico Letta, la integració completa dels mercats comunitaris és necessària en “els pròxims cinc anys”. “La competició contra la Xina, els Estats Units o la Índia no podrà tenir èxit si no hi anem junts -ha declarat el polític-; sense completar el mercat interior, desapareixerem”. El dignatari ha exposat així l’enfocament preliminar a un informe sobre integració de mercat comunitària aquest dilluns a la seu de Foment del Treball en el marc de la jornada Reformar el mercat interior per a una Europa més competitiva. En aquest sentit, Letta ha alertat contra les “passes enrere” que els països membre de la Unió acumulen com a resposta a les crisis concatenades dels darrers tres anys. “Hi ha una idea falsa d’aixecar fronteres sempre que hi ha un problema“, critica Letta, en contraposició a les darreres dècades del segle passat. “Als 80, la fi de les fronteres era un somni”, postil·la; mentre que ara les tendències proteccionistes alenteixen una unificació imprescindible, segons el ponent, per a un bon encaix d’Europa al món del segle XXI. “La qüestió és quant de temps tenim per aplicar el que hem d’aplicar abans d’esdevenir marginals”, conclou.
Hi ha coincidit el que fora ministre de treball, comissari europeu de competència i vicepresident de la Comissió Europea Joaquín Almúnia, en una crida a “completar la caixa d’eines per a la moneda única”. Almúnia, en la seva intervenció a la jornada, ha reivindicat el camí cap a institucions com un tresor europeu “que emeti deute en nom de tots els països membres”, una unitat fiscal o un mercat de capitals completament integrat. En la mateixa línia de Letta, l’espanyol ha alertat que el temps no és un actiu del qual la Unió disposi. “Hi ha moltes coses a fer, i no tenim 30 anys per fer-les”, avisa l’exsecretari general del PSOE, amb reptes a mitjà termini com la transició energètica, la descarbonització de les economies continentals o la completa digitalització dels actius dels països de la moneda única. Sense aquestes noves estructures reguladores i institucionals, continua, “no millorarem” en una economia globalitzada i cada cop més competitiva. La recepta d’Almúnia, compartida per Letta, és “una major uniformitat” legal, imposada per Brussel·les amb una traducció més dura de les seves ordres als estats. “El mercat interior 2.0 segurament demana més reglaments i menys directives”, etziba Almúnia -atès que els reglaments són d’aplicació immediata a tots els estats de la Unió, mentre que les directives reclamen una transposició legal per part dels governs de torn-.
La banca, el primer pas
La unitat de mercat a Europa, amb un trànsit real de treballadors i mercaderies, requereix una primera caiguda de les fronteres financeres i bancàries que encara separen la banca de la Unió. La fragmentació del mercat bancari europeu, segons ha lamentat el president del Banc Sabadell Josep Oliu, limita enormement la competitivitat de les entitats comunitàries als entorns globals. “Com és possible que la banca europea encara valgui tan poc en comparació amb la de la resta del món?”, interroga l’empresari, tot alertant que “una banca poc valuosa no és capaç d’atraure capital, ni de millorar la capacitat de finançament del sector privat”. Com en el cas del mercat únic o el tresor comú, Oliu critica que “no s’hagi acabat l’arquitectura del sistema de regulació i supervisió bancària amb un sistema de resolució; unes garanties europees” per als bancs que es troben amb dificultats. “L’aproximació als mecanismes de fallida són diferents als diversos països”, argumenta el president del Sabadell, amb una “fragmentació” reguladora que “retrotrau el mercat de capitals”. “És importantíssim un sistema bancari rendible, potent, amb el dinamisme suficient per respondre a les necessitats de les empreses”, reitera Oliu.
Reclamacions empresarials
En un sentit similar a la resta de veus de l’acte, el president de Foment del Treball Josep Sánchez Llibre ha reclamat una “major harmonització” de les normatives fiscals de la Unió, especialment en l’àmbit de la transició energètica. “Que no primi la sostenibilitat per sobre de la competitivitat de les nostres empreses”, ha exigit el representant patronal, en una crítica cap a la certa “sobreregulació” que implementen alguns dels governs de la Zona. Més enllà de la simplificació, i davant un desitjable enduriment de les condicions de les normes europees, Sánchez Llibre ha demanat a les autoritats de Brussel·les que “abans de posar en marxa qualsevol norma reguladora, s’avaluï el seu impacte per no desembocar en noves traves per a l’empresa”.
