Els ministres d’Energia de la Unió Europea han arribat a un acord per aplicar un topall de 180 euros per megawatt hora al preu de les importacions de gas a la UE, segons ha informat la presidència de torn del Consell Europeu, corresponent a la República Txeca. El nou mecanisme estarà condicionat al sosteniment d’un preu superior a aquest topall durant tres dies consecutius, així com a una escletxa superior als 35 euros entre el preu comunitari amb la mitjana dels mercats gasístics internacionals. Les restriccions s’aplicarien durant un mínim de 20 dies hàbils, si bé quedarà cancel·lat en cas que durant tres dies seguits l’oferta en subhasta es mantingui per sota dels 180 euros o bé en situacions excepcionals en què pugui ser necessari el racionament energètic.
Les mirades estaven posades en el representant alemany, el liberal Robert Habeck, artífex de la darrera desfeta a la reunió de ministres de la passada setmana. Tot i que finalment Habeck ha votat a favor de l’acord, el sí del ministre d’afers econòmics i energia no estava garantit. Fonts diplomàtiques apuntaven a diverses agències i mitjans europeus que la república federal havia bloquejat, per ordre de Berlín, l’aplicació d’un topall al voltant dels 200 euros, en busca d’un “millor acord per a la indústria alemanya”, que hauria d’haver tancat el canceller Olaf Scholz a la reunió del Consell d’Europa el passat dijous. La crida a l’entesa dels caps d’estat i de govern, però, sembla haver accelerat l’apropament de posicions entre ministres.
Els ministres d’Energia dels 27 no han aconseguit, però, tancar l’entesa de forma unànime: els reticents Països Baixos, de la mà del ministre de política climàtica del país, el socioliberal Rob Jetten, s’han abstingut; com també ho ha fet Àustria, representada per la verda Leonore Gewessler, ministra d’Acció Climàtica. Només Hongria s’hi ha posicionat en contra.
L’Estat espanyol solidifica posicions
Finalment, l’acord dels 27 s’apropa més a les tesis dels països més ambiciosos en el control dels preus del gas, liderats per la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica de l’estat espanyol Teresa Ribera. Acompanyada d’aliats regionals com Grècia o Bèlgica, Ribera va rebutjar la primera proposta de la CE, traslladada per la presidència txeca als ministres d’energia, d’establir un límit de 275 euros el Mwh -un topall “excessivament alt” per a Moncloa, segons van reiterar tant Ribera com el president del govern espanyol Pedro Sánchez-.
El nou acord no només abaixa en prop de 100 euros el Mwh el límit de preus al gas, sinó que facilita la seva aplicació. En primera instància, per activar el mecanisme de control calia que el preu es mantingués per sobre del topall de 275 euros durant dues setmanes, així com un salt entre el mercat europeu i els seus homòlegs de 58 euros. Aquesta mesura era “inaplicable”, segons va etzibar Ribera. Tant és així, lamentava Sánchez, que podria fins i tot acabar fent mal a la ja malmesa estructura energètica del continent.
D’acord amb les reclamacions alemanyes, però, els 27 han introduït un mecanisme d’avaluació voluntària en l’àmbit de la transició verda per a tots els membres. Mitjançant aquesta eina, qualsevol executiu de la Unió podrà aplicar excepcions a la legislació mediambiental de la UE en el desenvolupament d’energies renovables segons les seves necessitats.
Pacte de celebració
La mateixa Ribera ha estat explícita en la seva celebració en xarxes socials després de l’entesa comunitària. “Acabem d’arribar a un acord per establir un mecanisme que faciliti una correcció de preus del gas natural si aquests es disparen de nou”, ha piulat la vicepresidenta tercera. Els 24 vots a favor assolits suposen una majoria qualificada que acaba per no deixar fora cap de les grans potències del continent.
Les reticències alemanyes i holandeses pel topall als preus del gas havien bloquejat també l’aprovació d’altres mesures necessàries, especialment en l’àmbit de l’energia renovable. El consell d’Energia ja va pactar el passat mes de novembre un expedient d’acceleració de les renovables; així com un mecanisme intern de solidaritat energètica i una proposta per a les compres conjuntes de fòssils als mercats internacionals. Amb el desbloqueig del control gasístic, també s’aplicaran aquestes iniciatives.
1 
