Les polítiques proteccionistes del president dels Estats Units Donald Trump en aquest segon mandat estan marcant un moment clau en la història del comerç mundial i els fluxos internacionals. Després d’imposar aranzels a l’acer i l’alumini, al sector automobilístic i a qualsevol bé provinent de fora dels Estats Units en l’anomenat “dia de l’alliberament”, ara el cap de la Casa Blanca vol posar aranzels del 100% a un producte de consum més difícil de limitar: les pel·lícules fetes a l’estranger que arriben als EUA. Dins de l’impacte limitat que aquesta mesura pot tenir en les produccions catalanes, la reacció de Trump respon, en part, a uns avisos de descens de la indústria als Estats Units que des de fa un temps alerten des de Hollywood.
A Catalunya el sector audiovisual continua creixent, generant actualment un volum de negoci de més de 8.500 milions d’euros anuals. Segons l’últim informe d’Acció i el Clúster de l’Audiovisual de Catalunya, la facturació d’aquest àmbit ja suposa el 3% del PIB català. Part d’aquest auge s’ha impulsat amb l’arribada de l’ISE, la fira audiovisual Integrated Systems Europe, que es troba a Barcelona des del 2021, i que ha suposat el creixement d’empreses audiovisuals en un 15% en aquest període.
Part d’aquest creixement es deu a l’adaptació a les noves tecnologies del sector i la fàcl incorporació de les innovacions. Tot i que aquest anunci de Trump prové en un moment en què les empreses audiovisuals de Catalunya estan molt internacionalitzades i tenen molta facturació fora de les fronteres de l’estat espanyol, els mercats on es distribueixen aquests productes van més enllà de l’estatunidenc. Sergi Ovide Maudet, membre del Clúster Audiovisual de Catalunya i general manager d’Ovide, una empresa de serveis i lloguer de material audiovisual, destaca que l’estat no seria el país més afectat per aquests aranzels a pel·lícules estrangeres. “L’avantatge que troba Espanya pel que fa a la producció audiovisual és que el seu principal mercat és el llatinoamericà”, assegura Ovide. En aquest sentit, la llengua juga un paper fonamental pel que fa a la distribució i consum de sèries i pel·lícules. Per això Ovide destaca que el cinema català i de l’estat “no ha de passar pels Estats Units per tenir èxit a altres segments”.
Tot i que els mercats potencials de les produccions estatals es trobin més enllà dels EUA, les decisions de Trump estan afectant sectors econòmics diversos i en moltes ubicacions, sobretot per la incertesa que s’estableix arreu del món pel que fa a les expectatives de creixement econòmic dels estats.
Encariment de les produccions estatunidenques
Més enllà de les pel·lícules que es puguin trobar amb aquests aranzels del 100% en arribar com a producte final als Estats Units la indústria cinematogràfica ja s’ha vist afectada, que van fer pujar el preu de l’equipament audiovisual que s’obté de països com la Xina. Aquesta va ser l’experiència de Francesc Sabata, COO de Sono, una companyia que integra serveis d’enginyeria, muntatge i manteniment. L’empresa catalana estava treballant en un projecte audiovisual als Estats Units en el qual calia gestionar els equipaments necessaris per a una instal·lació en un museu.
Amb l’aplicació dels aranzels van veure que l’obtenció de material provinent de la Xina i del Japó disparava el pressupost marcat. “Els preus que s’havien tancat en un inici es feien inviables”, explica Sabata. Finalment, aquesta instal·lació no s’ha realitzat. “No sabem per què el projecte no ha tirat endavant, però per part nostre queda clar que el plantejament inicial canviava i ens veiem obligats a doblar els preus per l’entrada dels aranzels”, continua.
En aquest cas, Sabata afirma que les dificultats que van trobar per dur a terme el projecte “són problemes que tindrà qualsevol empresa estatunidenca” i que en aquest sentit els aranzels fan perdre competitivitat “a tothom per igual”, no només a Sono per ser una empresa catalana treballant als Estats Units. Aquest increment del preu del material per a l’audiovisual és un dels últims entrebancs que s’ha trobat el sector per seguir amb el creixement que distingeix la indústria del país.
Les dificultats que troba Hollywood
A l’encariment de les instal·lacions i equipament cal sumar-hi les vagues de guionistes i actors que van tenir lloc durant el 2023, que van causar retards i cancel·lacions en produccions, pèrdues econòmiques -estimades en milers de milions de dòlars- i un canvi en la publicació de continguts a les plataformes. A més, aquesta aturada de gairebé quatre mesos a Hollywood va accentuar la marxa de diverses produccions a fora dels Estats Units a països com el Regne Unit o Canadà, on grans projectes audiovisuals trobaven costos més baixos i incentius fiscals que els atreien.
Davant d’aquest anunci d’aranzels, que va fer caure el valor en borsa d’algunes empreses del sector audiovisual, el governador de Califòrnia, el demòcrata Gavin Newsom, va proposar un programa de crèdits de fins a 7.500 milions de dòlars i treballar conjuntament amb Donald Trump per poder impulsar la producció de pel·lícules als Estats Units. Tot i que amb l’anunci inicial del magnat sembla que es vulguin penalitzar les pel·lícules estrangeres, l’objectiu del republicà passaria per -com amb els altres aranzels- voler fomentar i promoure les produccions de Hollywood, que ha vist durant temps com els estudis aprofitaven costos més baixos a altres localitzacions per les seves produccions.
Desxifrar de manera clara les intencions de Trump pot ser complicat dins del context tan canviant que ell mateix genera en qüestions econòmiques, però les incerteses i inseguretats que els Estats Units generen pel que fa al comerç mundial produeixen un entorn poc favorable al consum en tots els sectors. A més cal afegir-hi les contramesures que diversos països han aplicat als EUA per respondre a les represàlies de Trump. De moment no es coneixen anuncis d’aquest tipus de mesures pel que fa al cinema, però Ovide assegura que “en un sector amb tants desequilibris com el del cinema i la televisió, si tothom comencés a aplicar aranzels els Estats Units seria el país més afectat”.
