La treva comercial de 90 dies que la Casa Blanca va impulsar per “negociar amb els socis” internacionals arriba al final. El pròxim dimecres, 9 de juliol, el president dels Estats Units, Donald Trump, tornarà a engegar els aranzels universals implementats el passat mes d’abril. Diversos mercats clau per al teixit de negoci nord-americà acceleren les seves converses amb Washington per mirar d’aturar la sagnia, però els principals actors, com la Xina i la UE, semblen resignats al programa econòmic erràtic del mandatari novaiorquès. De fet, Trump ha començat a fer arribar cartes als diversos governs alertant de la tarifa que aplicarà sobre les seves importacions a partir de la setmana vinent, i Europa no ha estat capaç de tancar una entesa per reduir-ne l’impacte -com sí que ha pogut fer, per exemple, el Regne Unit; i com intenta fer in extremis l’Índia-.
Trump ja ha fet servir els seus canals de comunicació habituals per confirmar que la guerra aranzelària torna a estar en plena activitat. En declaracions davant els periodistes durant un viatge a l’Air Force 1, el president ha anunciat que “enviarà cartes indicant quin aranzel pagaran” a cadascun dels 170 països afectats. El Despatx Oval deixa la porta oberta a “nous acords”, però reconeix que “són molt més complicats” de concretar si han d’anar a favor dels seus interessos. Malgrat que la fi de la treva arriba el 9 de juliol, les tarifes no entraran en efecte definitiu fins al primer d’agost, i es mouran entre el 10 i el 70%, segons les consideracions de l’administració estatunidenca.
Europa, de nou l’enemic
Més enllà dels impostos universals, la Casa Blanca estudia encara càrregues sectorials que podrien afectar la indústria comunitària. Entre altres, segons avançava recentment el Financial Times, es planteja una tarifa del 17% als productes agroalimentaris europeus, un moviment que amenaçaria la supervivència d’uns 500 milions d’euros en facturació d’empreses catalanes. L’objectiu, segons el mateix mitjà especialitzat, seria aconseguir que Brussel·les rebaixi les seves regulacions de seguretat alimentària per facilitar l’accés als 27 dels productes nord-americans, molt menys saludables i fiscalitzats que els locals. El comissari de comerç, el socialdemòcrata eslovac Maros Sefcovic, hauria rebut el passat divendres les noves exigències, i encara no ha fet pública cap resposta.
Davant la revifada violència comercial trumpista, les potències europees s’armen per a una batalla que esperen que sigui llarga. Sense anar més lluny, França ha rebutjat qualsevol acord amb Washington que mantingui els aranzels universals del 10% que, ara per ara, pesarien sobre les empreses comunitàries. El ministre d’indústria, Marc Ferracci, reclama “buscar la manera de tornar a la situació anterior” amb els EUA. “Per assolir aquest objectiu hem de romandre units, ser ferms en la resposta i tenir en compte l’impacte real dels aranzels en la cadena de valor”, ha sentenciat Ferrari; que alerta que un sobrecost del 10% seria un “malson” per a algunes indústries d’especial valor afegit, com ara l’aeronàutica. El pròxim dimecres, doncs, Trump es prepara per tornar al camp de batalla comercial; i la comunitat internacional ha estat incapaç de parar-hi els peus.
1 
