Aquest dissabte 5 d’abril s’espera la segona prohibició de l’aplicació xinesa TikTok als Estats Units, aquest cop a l’espera d’un comprador perquè l’apagada no sigui definitiva. Ja a inicis d’any, el 19 de gener, TikTok va deixar de funcionar per als usuaris dels EUA a conseqüència de la Llei de protecció dels estatunidencs contra les aplicacions controlades per adversaris estrangers del Tribunal Suprem dels Estats Units. Un dia després, l’acabat de nomenar president dels Estats Units Donald Trump firmava una ordre executiva per posposar la prohibició de la plataforma durant 75 dies, tot i que va ser el mateix republicà que en el 2020, a finals del seu primer mandat, va voler suspendre TikTok al país. Aquesta demora s’impulsava amb l’objectiu de trobar un comprador estatunidenc que prengués el control de la plataforma de vídeos curts al país, una posició que continua deserta generant inquietud entre els milions d’usuaris a hores de saber quin és el futur de l’app. A banda, Trump també ha vist en aquest conflicte una oportunitat per obrir la porta a la negociació dels aranzels amb la Xina.
Aquest rebuig per part del govern dels Estats Units a la xarxa social xinesa sorgeix de la preocupació d’una possible recol·lecció de dades dels usuaris pel govern de la Xina. Tant l’administració Trump com el govern de Joe Biden van emprendre accions legislatives per limitar la presència de TikTok als EUA. De fet, l’abril de 2024 la Cambra dels Representants va aprovar un projecte de llei per vetar TikTok amb vots a favor tant de Republicans com de Demòcrates. Tot i la demanda que la xarxa social va interposar al govern estatunidenc per la violació al dret d’expressió que consideraven que s’estava cometent -la intocable primera esmena de la Constitució dels EUA-, les opcions per a la companyia xinesa segueixen sent tancar l’aplicació als EUA o vendre les seves operacions al país a un comprador nord-americà.
El control de les dades dels usuaris
La preocupació per la seguretat nacional a través de les dades és molt present al voltant de TikTok, una xarxa que, tot i trobar-se allunyada de l’ambient de Silicon Valley, ha aconseguit superar les plataformes americanes en descarregues. Més concretament, TikTok és propietat de la companyia xinesa de tecnologia ByteDance, amb seu a Pequín. Tot i que el CEO de TikTok, el singapurès Shou Chew, ha assegurat que el govern xinès no és propietària de la companyia; com moltes altres empreses fundades a la Xina té un comitè amb membres del Partit Comunista, que també compten amb accions d’aquesta plataforma. Amb aquest context, als EUA i a altres països ha anat creixent la preocupació per les dades dels usuaris.
“El món digital té unes altres regles i el producte no és el contingut, sinó l’usuari. S’entenen les desconfiances que genera una empresa xinesa amb el govern al darrere”, assegura Javier Díaz Noci, catedràtic del Departament de Comunicació de la UPF, la Universitat Pompeu Fabra. Actualment, s’estima que TikTok té més de 135 milions d’usuaris només als Estats Units, sent aquest el país amb més audiència de tota l’aplicació. A més, aquests usuaris són “molt actius”, amb un gran nivell de producció diària de contingut, explica Sílvia Martínez, directora del màster en gestió i estratègia de Social Media a la UOC, la Universitat Oberta de Catalunya. En aquest sentit, Martínez assegura que TikTok continua tenint una penetració significant en els comportaments dels consumidors tot i patir algunes restriccions en països de la Unió Europea, per exemple. “Amb la quantitat de dades que recull en publicitat i comportament d’usuari, no hi ha cap enquesta que pugui arribar a adquirir tanta informació recopilada a temps real com TikTok”, afegeix Martínez. En aquest context d’aglomeració d’informació, que alhora és sensible a escletxes de seguretat, “s’acaba generant por que una empresa xinesa tan gran pugui fer i desfer amb les dades dels usuaris”, assegura Díaz Noci.
Als Estats Units també hi ha una quantitat considerable d’empreses digitals amb accés abundant a dades de tota mena de perfil, com Google, Meta, X, i, entre les més recents, OpenAI; “però en aquests casos es coneix el que es fa amb les dades, i amb TikTok es desconeix que pot arribar a fer-ne el govern xinès”, afegeix Díaz Noci. Per altra banda, d’entre totes les aplicacions creades al país nord-americà, no n’hi ha cap que sigui una competència per a TikTok en el format vídeo, el que Díaz Noci destaca com una de les raons per aquest avançament de la xarxa social xinesa arreu del món.
Entre la preocupació per la seguretat nacional i les possibilitats de l’algoritme
Un dels èxits de TikTok, a part de presentar vídeos curts i que criden ràpidament l’atenció, és el seu algoritme. Des de la plataforma es controla aquest sistema que ensenya als usuaris contínuament vídeos del seu interès. En aquest àmbit de l’algoritme encara és incert el nivell d’interferències que es pot esperar per part de qui compri TikTok, ja que fins ara la raó d’impulsar aquesta transacció ha estat la seguretat nacional. Tot i això, precisament els Estats Units ja compta amb l’experiència d’Elon Musk a l’hora veure els resultats de les estretes relacions entre un magnat tecnològic i el cap de la Casa Blanca.
La decisió final de venda està en les mans de ByteDance, però Donald Trump podria afavorir una opció més que altra. De fet, en els últims dies Amazon ha presentat una oferta formal per fer-se càrrec de les operacions als Estats Units de TikTok, però Washington l’hauria descartat.
A part de l’oferta de Jeff Bezos, destaquen diversos consorcis d’empresaris i emprenedors tecnològics, a més d’empreses com Microsoft, Perplexity AI (un motor de cerca impulsat per intel·ligència artificial), Oracle (una companyia tecnològica que desenvolupa programaris) i BlackStone (un banc d’inversió que inverteix sobretot en béns immobiliaris). Algunes d’aquestes ofertes rondarien al voltant dels 20.000 milions de dòlars. A més, segons es va fer públic en unes informacions recents, les intencions de Trump implicarien crear TikTok America, una empresa que comptaria amb diversos inversors que tindrien al voltant del 50% de les operacions de l’aplicació al país, mentre ByteDance tindria el 19,9%.
El paper dels aranzels en les negociacions
Entre totes aquestes negociacions juguen un paper important les últimes imposicions d’aranzels que Trump va anunciar aquesta setmana. Concretament, Xina veurà un 54% d’aranzels en les seves exportacions als EUA, però el mateix Trump ha assegurat que està disposat a reduir aquests aranzels a la Xina per poder aconseguir un acord amb ByteDance. Tot i que aquest moviment de Trump sembla un apropament al diàleg, just aquest divendres el país asiàtic ha anunciat un 34% d’aranzels addicionals als béns provinents del país nord-americà.
Dintre d’aquests conflictes constants entre els Estats Units i Xina, i la incertesa que acompanya cada decisió de Trump, es troben els països de la Unió Europea. Tot i tenir una llei de protecció de dades que ha impulsat adaptacions per part de diverses xarxes socials o webs, no hi ha cap plataforma similar pròpia de la UE. “En empreses digitals, Europa és totalment dependent d’altres països, siguin els EUA o la Xina”, destaca Díaz Noci. A més de les xarxes socials, també cal tenir en compte la intel·ligència artificial, un àmbit tecnològic on la UE és orfe de tenir-ne una de pròpia, mentre els nord-americans tenen OpenAI i els xinesos tenen DeepSeek.
A l’espera de saber quines respostes tindrà la Unió Europea als nous aranzels de la Casa Blanca, caldrà observar amb deteniment el tractament que des de les autoritats europees es voldrà fer d’aquestes plataformes que radere tenen les empreses més potents dels Estats Units.
2 
