El Banc Central Europeu ha optat finalment, com esperaven els mercats, per una pujada de tipus d’interès del 0,25%, la primera d’aquest valor després de sis salts consecutius d’entre el 0,5 i el 0,75%. En la reunió de política monetària d’aquest dijous, el consell executiu de l’entitat ha reconegut que la inflació a la Unió Europea “continua sent massa alta durant massa temps”, si bé no ha fet cas a alguns dels seus membres que advocaven per un encariment més intens dels diners. Tot i la “forta pressió de la subjacent”, l’ens regulador comença a baixar el ritme de l’enduriment de la política monetària principalment a causa dels efectes perniciosos que el preu del crèdit mostra sobre les economies europees. Amb tot, però, l’objectiu del llindar inflacionista roman clar: “Les futures decisions del consell de govern asseguraran que la política monetària assoleixi nivells prou restrictius per arribar a temps a l’objectiu de preus del 2%”.
Amb aquesta setena pujada de tipus consecutiva, el BCE situa el cost del crèdit en el 3,75%, de nou en màxims des de la crisi financera del 2008. La pujada del 0,25% confirmada aquest mateix dijous, però, és la més baixa del cicle. Frankfurt s’alinea, després d’un enduriment de les condicions de refinançament més sever que a la resta del món, amb les decisions de la Reserva Federal dels Estats Units i el Banc d’Anglaterra, que ja en les seves reunions del març van optar pel quart de punt.
Tot i les alertes des del sector financer i el caràcter d’oferta de part de la crisi inflacionista al continent, el Banc considera encara les pujades de tipus d’interès com “la principal eina del consell de govern” per fer complir la seva posició en política monetària -i, per tant, per aconseguir abaixar els preus-. Com ha reiterat sovint la presidenta de l’entitat Christine Lagarde, però, en endavant les decisions executives romandran fonamentades en “les dades d’inflació, les dades econòmiques i financeres, les dinàmiques de la subjacent i la força de la transmissió de la política monetària”.
Powell abans que Lagarde
La decisió del BCE es fa pública poques hores després de la comunicació per part del president de la Reserva Federal Jerome Powell d’una pujada de tipus als Estats Units del mateix valor, 25 punts bàsics. Val a dir, però, que es tracta del segon augment d’un quart de punt implementat per l’organisme monetari nord-americà; i des del seu consell de govern obren la porta a que sigui el darrer del cicle. El cost de refinançament s’eleva a l’altra banda de l’Atlàntic fins als 5 punts percentuals, un 1,25% més que a Europa; i la seva inflació ha caigut per sota de la barrera del 6%. Per la seva banda, veus destacades dins el mateix Banc Central Europeu, així com provinents d’institucions internacionals, alerten que caldran nous enduriments monetaris a mitjà termini -fins i tot, segons alertava l’FMI, fins l’estiu del 2024-. La mateixa Lagarde ha rebutjat qualsevol “dependència” amb les decisions de la Fed. “L’economia nord-americana té un impacte sobre tot el planeta, però nosaltres tenim el nostre camí i el nostre objectiu”, corregeix.
El BCE no es tanca portes
A diferència del seu homòleg nord-americà, Lagarde no ha deixat entreveure que el Banc Central Europeu esperi abandonar les pujades de tipus en el mitjà termini. La presidenta del Banc Central Europeu ha deixat clar que les restriccions de política monetària continuaran “tant de temps com sigui necessari” per complir el mandat del 2%. “Tenim més camí per fer i no pausarem”, ha reiterat. La dirigent, durant la seva compareixença posterior a la reunió, explicitat les tensions internes del consell de govern quant al nivell de la pujada acordada. Membres del mateix òrgan ja havien comunicat la seva intenció de proposar un increment de tipus del 0,5%; si bé les recents preocupacions per la caiguda del crèdit expressades per la banca europea han acabat per decantar la balança cap als 25 punts bàsics. “El més racional era tornar a una pujada de tipus més estàndard; tot aclarint que encara no hem acabat”, etziba l’economista francesa. La presidenta, a més, no s’ha arriscat a establir un punt d’equilibri objectiu. El creixement dels preus, assegura, demostra que les restriccions monetàries “encara no són prou severes”. “Només sabrem que hem arribat a una pujada suficient quan hi arribem”, subratlla.
De fet, encara hi ha importants factors de risc pel qual el BCE manté que la inflació encara podria recuperar una clara tendència ascendent. Els xocs de demanda que encara genera la guerra a Ucraïna han reduït la seva influència sobre l’economia; tot i que qüestions com els marges de beneficis empresarials, que es mantenen elevats, així com les demandes de pujades salarials com a resposta a la crisi de preus poden, de fet, agreujar-la durant el 2023. La presidenta, més enllà, alerta d’una possible roda d’esdeveniments que acabi de disparar la inflació si les rendes del treball augmenten sense que les empreses renunciïn a part dels seus beneficis. Amb tot, des del Banc Central assumeixen la possibilitat que els preus comercials continuïn a l’alça durant els pròxims mesos, així com reconeixen que l’alimentació que encara no s’ha moderat suficient. “Alguns indicadors a llarg termini romanen per sobre dels objectius marcats”, raona Lagarde, del 2%.
2 
