Els crèdits als consumidors i les empreses a l’Estat espanyol pateixen una important caiguda al setembre llastrat pels tipus d’interès. Les decisions de política monetària del Banc Central Europeu, que han encarit substancialment l’accés a finançament bancari per al conjunt d’actors econòmics, han provocat un retrocés dels préstecs a les famílies espanyoles d’un 1,9% en termes interanuals, fins als 685.134 milions d’euros. El finançament a empreses cau, per la seva banda, encara més: segons dades publicades aquest divendres pel Banc d’Espanya, el sector privat de l’Estat ha aconseguit 918.783 milions d’euros de crèdit, un 3,7% menys que durant el setembre del 2022.
La pèrdua del crèdit concedit a les famílies, arrossegat pels disparats interessos que el BCE imposa a la banca del continent, ha caigut durant el novè mes de l’any en 17.883 milions d’euros si es compara amb el mateix mes del passat curs. Per la seva banda, el sector privat ha perdut més de 41.500 milions d’euros en finançament bancari durant el mateix període, en un clar alentiment de l’activitat empresarial marcada no només per les decisions de Frankfurt, sinó també per l’escalada de preus que encara pateixen les empreses i per les pressions macroeconòmiques generades per la guerra a Ucraïna. Val a dir que la caiguda del crèdit té un efecte secundari positiu: l’endeutament dels consumidors de l’Estat cau durant el novè mes de l’any en més de 500 milions d’euros; mentre que el del teixit de negoci retrocedeix en més de 2.300 milions.
El sector immobiliari llastra el crèdit
Val a dir que no tot el crèdit privat mostra la mateixa tendència. Els préstecs al consum, segons les dades del Banc d’Espanya, molt minoritaris dins el finançament bancari als compradors, creixen un 4,1% interanual durant el setembre, fins als 97.300 milions d’euros. Les hipoteques, però, enfonsen els fluxos de capital, amb una pèrdua interanual de 17.880 milions. Així, els préstecs hipotecaris es queden per sota dels 500.000 milions a tancament del tercer trimestre. La resta de préstecs a famílies es mantenen relativament estables, amb uns 85.000 milions d’euros en el període estudiat, una pèrdua de 2.000 milions respecte de 12 mesos abans.
