El fantasma de la Copa Amèrica de Vela encara cueja a València. Set anys després de la celebració de la cita esportiva, les conseqüències del seu pas per la ciutat continuen molt presents a peu de carrer. El forat que va provocar en les arques públiques i les infraestructures construïdes i pràcticament abandonades després de la clausura són el darrer llegat d’una iniciativa que, en comptes de coronar la capital valenciana i projectar-la internacionalment, la va enfonsar en un mar de deutes. “València buscava fer-se un lloc al mapa, però la competició no només no va portar beneficis, sinó que va deixar el consorci en fallida“, assenyala en declaracions al Món Economia Ismael Fernández, catedràtic jubilat d’Estructura Econòmica de la Universitat de València i autor d’una anàlisi sobre l’impacte econòmic de la Copa Amèrica de 2007. A l’experiència valenciana, a més, s’afegeix la d’Auckland: tres informes oficials de l’any 2021, comissionats pel govern neozelandès, apuntaven que els “significatius dèficits” generats per les curses haurien deixat un forat de més de 290 milions de dòlars al país.
La de Fernández és una de les veus autoritzades per radiografiar una iniciativa que enguany ha aterrat a Barcelona i sobre la qual planen importants dubtes pel que fa a l’efecte econòmic real que tindrà en una ciutat com la capital catalana. Les administracions parlen d’un impacte de prop de 1.200 milions al territori, una xifra equivalent al 0,5 % del PIB català del 2022. Sobre la dada, resultat d’un informe de la Universitat Pompeu Fabra encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica, planen diverses ombres. En primer lloc, el fonament de les conclusions; atès que provenen de l’organitzador mateix de l’esdeveniment i, per tant, en són part interessada. El mateix acadèmic recorda una instància similar a València, amb un informe acadèmic que preveia un ingent benefici econòmic sobre els muntants previstos pel encarregats mateixos de la regata. “I jo preguntava als qui van fer l’estudi, i vosaltres us ho creieu, això?”; ironitza l’acadèmic. Això fa dubtar el teixit social de la validesa de l’estimació, atès que les lectures són “de part”. A parer de la integrant de la Plataforma No Copa Amèrica Irma Samayoa, “les xifres han estat molt inflades, i s’ha venut a molts empresaris uns beneficis difícils d’aguantar”. Ja deixant de banda el perniciós impacte social o ambiental que llegeixen a la competició, “molt bé han d’anar les coses perquè els números quadrin”.
Lluny de la societat
Més enllà del balanç general, que determinarà si la cita esportiva acaba deixant les administracions catalana i barcelonina en números vermells o no en funció de la inversió realitzada, la clau de tot plegat resideix en saber com serà el repartiment d’aquests copiosos beneficis previstos i quin serà el pòsit que deixarà l’esdeveniment a casa nostra. “Aquestes regates no són com les curses de motor, no atrauen massivament la classe mitjana. Són competicions elitistes. A València, els taxis no van agafar pràcticament a ningú perquè tots tenien cotxes privats contractats; tampoc es va consumir gairebé en els estands i els equips inclús es van portar els refrescos dels seus països… No existeix tal negoci“, assegura contundent Fernández.
L’expert coincideix amb els moviments socials, doncs, en les reticències davant es anunciats rendiments econòmics de la Copa. Fernández apunta, de fet, a importants costos perduts, que ja avisava en el cas de València. “La mateixa inversió, situada en un altre lloc, donaria molt millors resultats. En les conclusions del nostre model apuntave que aquests diners dedicats a educació, o a salut, serien més productius”, raona l’economista. En bona mesura, el forat de la cursa marítima resulta de l’aïllament dels participants: competidors, enginyers, directius, “no se’n refien de res ni de ningú” a la ciutat d’acollida. En les passades edicions, “els empresaris valencians no van notar cap mena de canvi en l’activitat”; una tendència que, com ja alertaven veïns i negocis de la Barceloneta poc abans del tret de sortida, es repeteix a la capital del país.
La Copa Amèrica als Pressupostos
No és cap secret que part de la viabilitat d’aquest esdeveniment -sinó tota, segons alguns experts com Fernández- es basa en una forta injecció de diners públics. Aquesta mateixa setmana es feia pública una nova subvenció de 5,5 milions d’euros atorgada pel govern espanyol per a la celebració de la cita esportiva, una xifra que se suma als 18 milions que ja ha posat fins ara l’Estat pel mateix concepte. En total, es calcula que les diferents administracions públiques han posat al voltant de 45 milions d’euros, dels quals 15 provenen de la Generalitat, 10 de l’Ajuntament i 5 del Consorci de Turisme. A més, el consistori ha tret a licitació per 141.600 euros un estudi sobre l’impacte econòmic de la Copa Amèrica que no es publicarà fins després que els velers abandonin Barcelona. El moviment veïnal, però, assegura que la manca de tansparència de les administracions respecte dels “regals” inversors i fiscals al torneig no deixa veure bona part del bosc. El “càlcul aproximat” de Samayoa, de fet, faria saltar la dedicació pressupostària a la regata per sobre dels 70 milions d’euros.
Les ajudes als organitzadors, però, va més enllà de les subvencions. Només cal fer una ullada al consorci signat el maig del 2023 per part de totes les administracions i institucions implicades per adonar-se que l’executiu barceloní té previst posar verdaderament la catifa vermella als impulsors de la cita esportiva i als seus patrocinadors principals. Segons figura en aquest acord, l’Ajuntament “atorgarà les llicències o autoritzacions necessàries per acollir i desenvolupar l’esdeveniment”, i permetrà, en la mesura que sigui possible, “l’ús d’edificis, instal·lacions i infraestructures dels quals sigui titular o que estiguin sota la seva gestió per a l’organització i promoció de l’esdeveniment”. Una porta oberta de bat a bat que, per a la Plataforma, no està del tot explicada; atesa l'”opacitat” del procediment.
Catalitzador de projectes pendents
Una de les infraestructures que ha utilitzat la competició com a catalitzador per dur a terme reformes pendents és el Port de Barcelona i, en concret, el Port Vell, on estan ubicades les sis bases dels equips que hi participen. L’autoritat portuària té en marxa des de fa més d’un any una vintena d’actuacions publicoprivades per un valor de prop de 120 milions d’euros que es concentren en l’àmbit delimitat per dues artèries barcelonines com l’avinguda del Paral·lel i la Via Laietana. “Volem aprofitar el llegat de la Copa Amèrica per millorar el Port Vell i la seva accessibilitat. Aquesta serà la segona gran transformació que pateixen aquestes instal·lacions després de la de les Olimpíades, salvant les distàncies”, assenyalava el juliol del 2023 el seu president Lluís Salvadó. Entre les actuacions accelerades per aquesta competició destaquen la restauració del Portal de la Pau, la remodelació de la Llotja de Pescadors, la rehabilitació dels antics tinglados de la zona de llevant, la reforma de l’Aquàrium o la millora de les instal·lacions de l’emblemàtic Club Natació Barcelona, entre altres.
Aquestes instal·lacions portuàries no són les úniques de la ciutat que s’han remodelat en el marc de la Copa Amèrica. El Port Olímpic també ha accelerat el seu canvi de pell, mutant d’un conflictiu pol d’oci nocturn a un espai obert a la ciutadania que pretén convertir-se en un centre vinculat a la nàutica i a l’economia blava, amb un gran balcó gastronòmic i un passeig sobre el dic de recer amb vista al Mediterrani, les platges i la façana marítima. Tot plegat ha suposat una inversió que pràcticament ha triplicat la prevista inicialment, passant dels 40 milions d’euros anunciats el gener del 2022 fins als 100 milions.
Pel que fa a l’impacte sobre la Barceloneta, el barri que s’ha convertit en centre neuràlgic de l’activitat vinculada a aquesta competició, les entitats veïnals alerten que més enllà d’una sèrie d’actuacions puntuals, com la renovació d’una xarxa elèctrica antiquada o un reforç evident de la neteja en les principals artèries d’aquesta zona, encara no hi ha ni rastre de les millores estructurals que tanta tinta han fet córrer als discursos d’organització i consistori. Anuncis com el de la renovació de la cooperativa Segle XX, una iniciativa aprovada des del 2019, no són més que acceleracions de projectes que ja haurien d’haver estat finalitzats, però que no comencen a rodar fins que hi arriben els ulls benestants dels espectadors de la gran regata. “Per a aquestes coses -denuncia Samayoa- no hi havia voluntat política”; al menys fins que arriben els regatistes. Aquesta actuació permanent, però, també té la seva contrapartida en inversions temporals com la instal·lació d’aparcaments per a bicicletes i vehicles de mobilitat personal (VMP) en diferents punts del barri, una mesura encara en licitació per uns 72.000 euros que ha de facilitar que els aficionats a la prova puguin accedir a les fan zones. “
Benvingut, Mr. Dalton
Les importants inversions públiques que han fet carburar la Copa Amèrica no són, però, l’únic influx de recursos públics que acabarà -per activa o per passiva- a les butxaques d’empreses, equips i organitzadors. A finals d’agost es van conèixer, entre immensa polèmica, les exempcions fiscals de les quals gaudirà qualsevol persona física o societat que aterri a Barcelona arran de la competició. Entre les més cridanetes, hi ha una bonificació de l’impost de societats des del primer d’abril del 2022 fins al 31 de desembre del 2025 per a qualsevol activitat econòmica derivada o “directament relacionada” amb l’esdeveniment; així com a iniciatives permanents que els mateixos estableixin a la ciutat en el mateix període. Més enllà dels balanços, el govern espanyol també hi ofereix reduccions en els pagaments a la Seguretat Social per contingències comunes del treballadors, tant fixos com temporals. A escala més individual, als patrimonis generats durant la Copa no s’hi aplicaran impostos com el de successions o donacions, i l’IRPF de les rendes del treball es veurà reduit en un 65%.
A parer de Fernández, la generosa oferta en termes fiscals contribueix als dubtes sobre el rendiment econòmic previst per a les regates. “A les empreses participants, que no tindran benefici, l’única manera de compensar-les és reduir impostos”, critica el catedràtic jubilat. Les concessions clau, indica, són aquelles que afecten els rendiments de propietats o activitats no necessàriament relacionades amb la Copa com a tal; atès que moltes de les firmes que la fonamenten “tenen un negoci propi que ja funciona bé” i, per tant, generaran marges encara més amples fora de les curses. Samayoa, per la seva banda, llegeix a les rebaixes d’impostos un cert “efecte crida” per al perfil de companyies que es beneficien d’aquesta mena de macroesdeveniments. “Barcelona diu que està predisposada, que les arques públiques es poden dedicar a la voluntat empresarial”, argumenten des de la Plataforma. Una estratègia que vinculen estretament amb les crides des del sector turístic a un canvi del perfil de viatgers que arriben a la capital del país, apostant per rendes més elevades amb gustos exclusius. “Moltes marques de luxe miraran cap a Barcelona amb l’excusa de vendre esports”, etziba Samayoa.
Curses de luxe
Com insisteixen des de la Platforma, els beneficis que se’n dereivin de les activitats relacionades amb la Copa Amèrica “no aniran a parar a butxaques populars”. Observant la llista d’organitzadors i patrocinadors, les tesis se sostenen: ja és coneguda la intensa implicació de Louis Vuitton, el principal patrocinador de tot plegat. Propietat de la família Arnault -el patriarca, Bernard Arnault, es disputa amb Elon Musk el títol d’home més ric del món- forma part del hólding LVMH, la multinacional del luxe més important del planeta, amb marques com Moët Chandon o el whisky Hennessy. Per sota, la línia es manté: la catalana Puig, estrella de la borsa espanyola en les darreres setmanes i senyera clau del sector de la perfumeria al país, consta entre les esmentades; així com UniCredit, el principal banc italià. Ambdós, de fet, donaran nom a les competicions femenina i juvenil, respectivament. També en formen part Explora Journeys, la línia de creuers de luxe d’MSC; així com la marca de rellotges Omega.
2 
