L’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) confirma les previsions macroeconòmiques de Moncloa per al 2025. El govern espanyol havia fet una estimació de creixement del PIB del 2,2% el pròxim curs, avalada ara pel supervisor fiscal malgrat el clima advers que pateix la Unió Europea. En un comunicat emès aquest dilluns, l’organisme presidit per Cristina Herrero accepta els càlculs de l’executiu de Pedro Sánchez -que són, de fet, lleugerament més modestos que els de la mateixa autoritat, que s’eleven fins al 2,3%-.
Les estimacions espanyoles, val a dir, són substancialment més ambicioses que les del seu entorn immediat. Els dos punts percentuals -i escaig- previstos pel gabinet de Sánchez superen amplament el punt i mig que l’Eurostat dibuixa per als 27 el pròxim curs -en clar descens, principalment ancorats pel mal rendiment de la indústria alemanya-. El Banc Central Europeu és encara més pessimista en la seva lectura, i preveu una expansió de l’1,4% el 2025, després de quedar-se -projecten- per sota de l’1% el 2024; mentre que l’OCDE retalla encara més la xifra, fins als 1,2 punts percentuals. En aquest context, l’Airef reconeix les múltiples amenaces que planen sobre el creixement espanyol, amb especials “riscos” en l’entorn geopolític. La victòria de Donald Trump a les eleccions estatunidenques n’afegeix un de més, atès el batzac que el programa aranzelari del president electe pot propinar als països europeus.
El misteri de les administracions regionals
Més enllà de les ombres recessionistes que posen en alerta la majoria de l’economia comunitària, l’Airef avisa d’un buit d’informació macro que pot posar en dubte les seves estimacions. Es tracta de les xifres de Comptabilitat Regional de l’INE -a tots efectes, el PIB de les administracions regionals de l’Estat-. A parer de l’organisme, hi ha una important “manca d’informació” en aquest àmbit, fet que “dificulta l’elaboració de previsions i la planificació pressupostària”. Els forats que encara hi ha als comptes de l’INE poden, fins i tot, qüestionar el compliment de les noves normes fiscals europees -dèficit i deute, principalment- per part d’aquestes institucions.
