El sector de l’automoció viu moments de canvi. El Perte pel vehicle elèctric, les noves normatives europees i la fugida d’alguns grans fabricants del mercat català posen el sector en el punt de mira. Catalunya està preparada pel canvi o això explica Sergio Alcaraz, el president del Clúster de la Indústria d’Automoció de Catalunya (CIAC) qui rep el TOT Economia per primera vegada des que va ser escollit per ser la cara visible del clúster a l’octubre. Per Alcaraz els temps convulsos que viu el sector són una oportunitat, però reconeix que no és un canvi que s’hagi de fer només des de les empreses sinó també amb l’ajuda de les administracions públiques.
Fa una dècada que es va fundar el CIAC. Com ha evolucionat el sector de l’automoció català en 10 anys?
El clúster va ser fundat per les grans empreses que dominaven el sector de l’automoció ara fa deu anys i les empreses paral·leles que formaven part de la seva cadena de subministrament. D’aquells primers anys hem evolucionat -gràcies a l’entrada de noves empreses- en dos sentits: la importància del talent i l’adaptació del sector als canvis.
En el primer cas, el clúster dona molta importància al talent i, de fet, ja tenim una plataforma oberta que altres clústers estan adaptant. Cal no només pensar a fer projectes tecnològics sinó formar als treballadors i noves generacions. D’altra banda, ara estem en plena transformació cap a una mobilitat sostenible i connectada i el clúster ha d’estar a l’altura. Per això ja no només tenim les grans empreses com Nissan o Ficosa -que són fundadores- sinó també la petita i mitjana empresa, molt important per Catalunya.
Parlem de canvis. Vostè va entrar a presidir el clúster a l’octubre, en ple període de canvis. Com ha estat aquest aterratge en un moment on tot és tan convuls?
Jo he fet trampa, perquè sempre he participat en el clúster, des de la fundació. Sí que és veritat, però, que aquesta vegada és diferent perquè soc la cara visible, però només això, perquè darrere hi ha uns grans equips de persones i empreses treballant perquè el clúster evolucioni. Crec que la clau és l’adaptació del pla estratègic a les noves necessitats del sector i tenir en compte tots aquests actors que no hi eren abans i com fer que el clúster arribi en aquestes iniciatives de col·laboració interna i externa.
Està en boca de tothom que el vehicle elèctric és el futur. Serà un canvi immediat o una transició lenta i en els pròxims anys conviuran molts models de mobilitat?
La transformació ha de portar a una mobilitat sostenible, connectada i autònoma i això és el que es necessita per assolir els objectius de reducció d’emissions. No és una qüestió de rapidesa perquè els terminis estan definits a escala europea, per tant, el que hem de fer és realment concentrar els esforços a assolir aquesta velocitat de canvi. Com ja he dit la velocitat té una data i aquesta és el 2035, quan es prohibeix la venda de vehicles de combustió tradicionals.
I les empreses estan preparades per aquest canvi tecnològic a la velocitat que dictamina Europa?
No és qüestió de millorar la tecnologia sinó d’aconseguir fer un producte que sigui assequible per a l’empresa i per al client. En aquest sentit, no és que s’hagi triat l’electrificació com a millor tecnologia sinó que és la que està més consolidada i, per tant, es pot oferir a un preu assequible.
Pel que fa als productes hem d’oferir-ne de diferents perquè les necessitats dels usuaris són diferents. Hi ha gent que necessitat una classe de vehicle intermodal per la ciutat o altres per fer mobilitat urbana o necessitats d’última milla. En definitiva el que està fent la indústria és veure quines són les necessitats i oferir aquests productes en la velocitat que està marcant la Unió Europea. Però, com ja deia el tema principal no és aquest.
Llavors quina és la qüestió principal?
En canviar la cadena de valor la gran empresa ja només la gran tractora de tota la cadena si no que hi ha altres coses que són necessàries per a aquesta nova mobilitat elèctrica. Hi ha coses que ja no depenen de les companyies sinó dels governs.
Per exemple, una disponibilitat d’energia renovable a un nivell de cost assequible o unes infraestructures que siguin necessàries dins de la ciutat per la recàrrega dels vehicles però també per poder-se moure de manera intermodal dins de la ciutat. També cal recordar que són necessaris els incentius per a les persones que aposten per aquesta classe de transformació. Aquests són aspectes que van al voltant de la part productiva i que ja no són jurisprudència de la indústria.
I posant els carregadors elèctrics com a exemple principal, ja que no és cap secret que no n’hi ha suficients. En quin punt es troba Catalunya en la transformació d’aquestes coses que no depenen de la indústria?
Anem tard i no tenim suficients recursos. Si plantegem com va Catalunya en comparació a la resta de l’estat espanyol podríem dir que anem bé perquè les xifres estan per sobre, per exemple tenim més punts de càrrega establerts. Tot i això, si parlem de les fites necessàries a assolir anem molt tard. També agafant els carregadors elèctrics com a exemple, necessitem més punts de càrrega públics i més punts de càrrega ràpida entre les diferents ciutats perquè els usuaris tinguin la seguretat de poder fer els recorreguts d’una manera més fluida que avui dia.
Aquest és un aspecte, però, que des del CIAC ja estem treballant i estem posant sobre la taula la qüestió amb les administracions. A més, ens consta que estan reaccionant i estan treballant en iniciatives per poder incrementar aquests punts de càrrega. També en el cas de les renovables estan buscant la manera de poder-ne oferir a una despesa menor. Tot i això, cal tenir al cap que la velocitat amb la qual ens enfrontem a aquests canvis és una de les coses que manarà si podem assolir els nivells necessaris al compromís a escala europea.
No només parlem d’un canvi que afecta les empreses sinó a tota la cadena de producció: fabricants, components… Catalunya no només té empreses de fabricació de cotxes. Què passarà amb les altres empreses que subministren materials? Desapareixeran? Canviaran la seva producció per abastir el cotxe elèctric?
Moltes vegades pensem que el vehicle elèctric comparat amb un vehicle de combustió té una tecnologia completament diferent i no és del tot així. Sí que és veritat que té una part de connectivitat que no tenen els cotxes tradicionals, però encara hi ha moltes parts del vehicle que es podran seguir fabricant com sempre. El que és important no és això sinó que aquestes empreses millorin les seves infraestructures per avançar cap a la digitalització, és a dir, que estiguin més preparades per competir en el mercat europeu. També és cert, però, que hi haurà moltes empreses de components que hauran de canviar el seu model de negoci si volen seguir treballant, però no són totes.
I aquestes empreses tenen voluntat de canvi?
Moltíssima. Les empreses ja estan fent grans inversions per poder fer la transició. El gran tema del món empresarial és que si concentrem els esforços i tenim una direcció clara pel sector aquestes empreses podran veure de manera molt més senzilla quina és la inversió i quin retorn tindran en el futur. Però si hi ha una gran incertesa en el futur de l’automoció ens trobarem davant d’una situació on les empreses no sabran on han de fer la inversió i es pot convertir en un problema.
Europa ja s’ha prohibit la venda de vehicles de motor de combustió a partir del 2035 i també s’ha parlat de posar en marxa l’Euro 7. Les mesures han estat molt criticades per l’entorn de l’automoció. De fet, el president de l’Anfac, Wayne Griffiths ha parlat de pèrdua d’empreses i llocs de treball. Quina és l’opinió del clúster sobre aquestes normatives i el moment en el qual arriben?
El que s’ha dit és que evidentment si tenim una prohibició el 2035 per vendre aquests vehicles de combustió normal hem de tenir una alternativa i la que tenim avui dia és el cotxe elèctric. Des d’un punt de vista de producte les empreses sí que estan fent la seva feina, ja hi ha productes al mercat i empreses que podran assolir aquesta fita.
El problema principal no és el producte sinó la demanda i les infraestructures que l’han de fer créixer. Si no hi ha disponibilitat d’energia, ni carregadors per a tothom serà complicat que pugi la demanda. És un tema de velocitat, si no arribem a temps el 2035 tindrem una reducció del parc industrial. Evidentment, si tenim una prohibició de fer motors de combustible normal, però el vehicle elèctric segueix sent molt car i no tenim infraestructura segurament el que passarà és que es reduirà la demanda i com a conseqüència l’oferta. Seguim necessitant que aquest país aposti d’una manera decidida i forta pel vehicle elèctric i continuar sent el segon productor de vehicle elèctric d’Europa.
Què en pensa del Perte del cotxe elèctric? Hi ha possibilitats d’arribar als terminis que s’han posat?
S’ha posat molt d’èmfasi en tenir el producte, però també s’han de treballar altres aspectes legislatius i fiscals que no s’estan fent. Moltes coses no només depenen de la Generalitat sinó de municipis i de les ciutats. Necessitem una harmonització d’aquestes iniciatives polítiques i fiscals perquè es pugui accelerar. I, per altra banda, amb el Perte vam tenir els recursos a escala europea, però jo crec que ha estat massa rígid i no ha cobert les necessitats de la cadena de valor. Tenim una segona oportunitat en el Perte 2 i l’hem d’aprofitar.
Com hauria de ser el Perte 2 per cobrir les necessitats?
El sol fet de tenir uns recursos a escala europea és molt bo perquè ajuda a l’objectiu d’accelerar tota aquesta transició i fa possible que tot aquest ventall d’empreses que formen part de la mobilitat elèctrica puguin millorar. Jo crec que el problema del primer Perte és que no ha cobert totes les necessitats de la indústria. La rigidesa de la convocatòria ha fet que es quedessin fora moltes iniciatives. D’aquesta manera, el Perte 2 el que ha de fer és cobrir aquesta part i tinc informació que confirma que s’està treballant des del ministeri per intentar millorar tots els aspectes que estaven limitant aquesta utilització dels recursos. Crec que cobrirà un àmbit molt més gran i serà més flexible o almenys això és el que demanem i esperem que passi.
